Vols ajudar a prevenir una extinció massiva? Aleshores segueix llegint, perquè la naturalesa està demanant ajuda i tot allò que necessitem per sobreviure i prosperar depèn d’ella.

El terme ‘biodiversitat‘ vol dir, simplement, varietat de vida a la terra. No es tracta nom√©s dels √≥ssos polars i els coales, sin√≥ de l’ecosistema sencer. Les papallones, per exemple. No nom√©s es veuen boniques: s√≥n la forma en qu√® la natura ens senyala els efectes del canvi clim√†tic, i estem comen√ßant a veure patrons estranys.

Per aix√≤, per a la nostra nova s√®rie narrativa NatureFutures, estem seguint la pista d‚Äôinnovacions en temes de natura, vida salvatge i ci√®ncia ciutadana des de Z√†mbia fins a la Patag√≤nia. Et donar√† √†nims saber quanta gent se‚Äôn preocupa prou com per a registrar minuciosament dades sobre tots els animals, des d’insectes i ocells fins a plantes i lleons.

Tots els projectes a la web tenen versi√≥ en angl√®s, espanyol i catal√† (s√≠, ens hem fet triling√ľes!). Per comen√ßar a fer cam√≠, vam parlar amb cinc experts en biodiversitat sobre com fer possible el canvi.

ūüí¨ Tots els v√≠deos estan subtitulats en angl√®s i catal√†:

 

1. Coneix al pes pesant de WWF

Sir David Attenborough ha demanat “Un nou pacte entre la natura i les persones” per recon√®ixer el vincle que hi ha entre la salut de la natura, el benestar d’una poblaci√≥ mundial que pujar√† a nou mil milions i el futur del nostre planeta. El Dr. Lin Li de WWF Internacional, conservacionista de la biodiversitat, √©s qui fa realitat el seu desig.

 

2. L’observaci√≥ d’aus a Catalunya promou la biodiversitat

Mai subestimis el poder d’un ocell. Una part cr√≠tica del nostre sistema ecol√≤gic: necessitem aus com a control de plagues per menjar insectes; moure llavors i pol¬∑len; per transferir nutrients de la mar a la terra i per netejar quan un animal salvatge cau en qualsevol lloc d’un camp o bosc. Si saps distingir el tallarol de cella groga de la cotxa blava, Julia Alcaraz Capsada vol que coneguis Ornitho.cat, el projecte de ci√®ncia ciutadana en l√≠nia dedicat a l’intercanvi d’informaci√≥ sobre ornitologia.

(Deixa un comentari m√©s abaix si vols saber d’on va treure la Julia la seva samarreta).

 

3. L’efecte papallona a Catalunya

Una caiguda en les poblacions de papallones t√© un efecte domin√≥ en tot l’ecosistema. Per contribuir a la seva conservaci√≥, hem d’analitzar el meravell√≥s m√≥n de la seva diversitat. L’investigador de pol¬∑linitzadors de plantes Ignasi Bartomeus ens explica sobre el Pla de Seguiment de Ropal√≤cers de Catalunya, una de les xarxes de ci√®ncia ciutadana m√©s grans d’Europa. Surt a veure papallones, perqu√® aix√≤ pot tenir un gran efecte papallona.

 

4. Ajuda als científics a detectar espècies inusuals i invasores

Una nova papallona a Sierra Nevada, llagostes a Barcelona, aranyes en els prats ibèrics i peixos a les Illes Balears: algunes espècies no sempre són benvingudes. Les espècies noves i invasores poden fer desaparèixer centenars de plantes, peixos i amfibis. La plataforma digital de ciència ciutadana Natusfera és un lloc perquè els amants de la natura comparteixin informació. Bernat Claramunt ens explica el fàcil que és.

 

5. Les dones donant forma a ciutats verdes, negres i diverses

Les Ambaixadores Verdes i Negres volen que sortiu i us trobeu amb la natura, que gaudiu de totes les varietats d‚Äôorqu√≠dies i que aneu a recollir bolets. Perqu√® si m√©s persones es preocupessin per la natura, la participaci√≥ ciutadana podria convertir-se en la clau de la seva conservaci√≥. L’activista ambiental Zakiya Mckenzie aborda el tema de l’exclusi√≥ de les comunitats √®tniques negres i minorit√†ries en els esfor√ßos ambientals.

 

AtlasAction: Per NatureFutures, ens hem associat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ‚Ėļ Llegir m√©s projectes de NatureFutures.