“No pots respectar una cosa sense estimar-la, i no pots estimar una cosa que no coneixes”

Jon Kareaga és un jove activista mediambiental i cofundador de la marca de moda sostenible BASK. Des del País Basc ha viatjat molt, documentant els seus viatges i lliçons per tal d’inspirar els altres. Amb un gran nombre de seguidors a Instagram, les seves imatges i vídeos han ajudat a altra gent a ser més conscients de l’impacte que suposa el que vesteixen. A través d’imatges i vídeos vol conscienciar sobre el sistema destructiu en el qual vivim i començar a fer canvis en els hàbits quotidians per respectar tot el que ens envolta: les persones, els animals i el planeta.

Coneix el FutureFixer: Jon parla sobre la seva trajectòria, la importància de repensar la indústria de la moda i com l’activisme és la seva teràpia.

Al llarg de la meva vida, sempre he estat connectat amb la natura, envoltat de verds i blaus, entre roques, ones i boscos de la zona on visc a la costa basca. Aquesta connexió m’ha fet ser conscient de com és d’important la natura per a mi i, a poc a poc, he anat veient com l’estem destruint.

L’any 2019 vaig tenir l’oportunitat de viatjar als llocs més remots d’Àsia per gravar un documental que destapés la realitat darrere del que vestim, endinsant-me a la part fosca d’alguns dels llocs més afectats per la indústria de la moda, com ara Bangladesh. El que vaig veure en aquest viatge no es pot explicar amb paraules. Vaig plorar de la tristor, ràbia i impotència de veure una realitat i no poder fer res per canviar-la. Però també vaig plorar d’emoció en veure que, enmig de tota aquesta foscor, hi ha moviments i iniciatives que lluiten contra aquest paradigma.

Vaig veure la passió i el desig de canviar aquesta indústria, vaig conèixer persones que transformaran el que avui coneixem com a indústria de la moda. Això és el que, amb Maddi i Mikel, em va dur a fer la passa per crear una marca de moda sostenible que respectés les persones i el planeta i que transformés la indústria de la moda. Després d’aquest punt d’inflexió no només vaig crear BASK sinó que també vaig unir-me a moviments activistes com ara Fridays For Future i Extinction Rebellion i vaig fer la passa que em faltava cap al veganisme.

Des d’aquesta connexió envers tot el que m’ha envoltat des de petit, neixen les ganes de canviar les coses, neix la consciència de voler fer alguna cosa per aquella força que tant m’ha aportat i tan poc ha rebut a canvi. Ara veig clarament que no pots respectar una cosa sense estimar-la, i no pots estimar una cosa que no coneixes.

La moda sostenible entén la moda com un espai de creativitat, expressió i respecte. A BASK creiem que és important entendre on ens trobem i mirar el context, ja que el que ens envolta també posa límits a allò que volem ser. Per això, entenem que en un món on la rendibilitat econòmica predomina davant de qualsevol altra variable, no podem crear solucions absolutes. Entenem la nostra activitat com a un espai segur dins d’aquest sistema tan precari, on la vida i les persones són al centre de qualsevol decisió.

BASK va néixer com una marca que creu en la moda com a eina de transformació social. Anem molt més enllà de simples peces de vestir. La nostra roba i les persones que la fabriquen són tractades amb respecte i, al mateix temps, respecten l’entorn que les envolta. Ens comprometem a utilitzar pràctiques que regeneren tot el que la indústria de la moda ha destruït. Amb una transparència i traçabilitat radical i una manera inclusiva i responsable de fer la nostra comunicació, minimitzem el nostre impacte sobre el medi ambient mentre respectem i aportem un impacte positiu a les comunitats on treballem.

Sovint caiem en la contradicció de seguir produint productes i fer moda en un sistema on no necessitem més roba. Així, BASK va néixer amb l’objectiu de transformar la indústria de la moda, inspirar altres marques (fins i tot les sostenibles) sobre com creiem que hem de fer les coses –no només fent activisme, sinó també liderant mitjançant l’exemple. Hem de seguir canviant la indústria de la moda des de dins.

Les nostres experiències individuals, les nostres reflexions i vivències tenen una capacitat increïble de connectar amb les persones. La narració de les històries i l’storytelling també és una de les formes efectives de comunicar termes i problemes complexes i multidimensionals.

Les històries poden incitar al pensament i la reflexió, i poden ser efectives per influir en les persones. El comportament humà és complex i això provoca dificultats a l’hora de tenir un impacte. El meu activisme també pretén ser una eina per contar històries efectives que mostren el complex panorama del concepte de justícia climàtica, amb l’objectiu de popularitzar aquest terme i incentivar i despertar l’acció entre la ciutadania.

Els reptes que planteja la crisi climàtica evidencien una clara desigualtat, motiu pel qual el concepte de justícia climàtica és important, ja que defineix aquesta lluita com una lluita social i interseccional. L’opressió recau més entre persones que pertanyen a determinats col·lectius i sobre els animals, que actualment són vists com a màquines de producció, entreteniment i recursos. Personalment, quan surto al carrer, quan comunico, quan prenc qualsevol decisió pel bé del planeta, quan faig activisme en general, no ho faig només pel planeta, sinó també per l’opressió que existeix entre els pobles, perquè les conseqüències de la crisi climàtica agreujaran la seva situació.

En l’àmbit personal, he sentit molts moments d’alegria i orgull per la meva feina, però allò que realment m’emociona és quan ets a una manifestació cridant a favor de la justícia climàtica, quan t’atures un moment i veus totes aquestes persones com tu dedicant el seu temps i energia (el més preuat que tenim) per lluitar pels drets del planeta, les persones i els animals.

Sempre dic que l’activisme és teràpia, una manera de calmar la teva ràbia i impotència, una manera d’expressar els teus sentiments i sentir-te lliure, perquè els espais més segurs que he trobat al llarg de la meva vida han estat envoltat de gent activista.

Al mateix temps, l’activisme demana molt de temps i energia, energia i temps que necessitem per solucionar els nostres problemes quotidians. Sovint, quan estem ocupats arreglant el món ens oblidem de nosaltres; oblidem cuidar-nos, dedicar temps a desconnectar, anar al psicòleg, sortir amb amics, estar amb la família, o fer una escapada.

Un dia, parlant de salut mental a les xarxes socials, reconeixent públicament haver-ho passat malament, patir ecoansietat i sentir-me malament amb jo mateix, un seguidor em va escriure: “mai pots servir la gent a partir d’una tassa buida”. Des de llavors, intento assegurar-me que tinc la tassa plena abans de servir els altres.

L’única manera de canviar les coses és exercint pressió i sortint als carrers. Necessitem mobilitzar un 3,5% de la població per canviar les coses i fer que més d’un 50% ens doni suport de manera passiva, només així assolirem un canvi real. Necessitem sensibilitzar i pintar l’activisme com una cosa sexy i divertida, sense treure-li la importància que té i sense deixar de ser interseccional. Necessitem deixar clar que l’activisme no només és una manera de garantir el nostre futur, sinó també un espai on ens sentim entesos i on puguem calmar la nostra ansietat fruit de la ràbia i la impotència. Necessitem mostrar que és la millor manera de canviar les coses.

El meu ‘futur poder’ seria… viatjar al futur per dur-lo al present. Potser portant imatges sobre el futur la nostra feina com a activistes seria més fàcil, perquè sembla que els estudis científics no ens basten. En un àmbit més bàsic, m’encantaria respirar sota l’aigua i conèixer tot el que la superfície amaga; sento una gran admiració pel mar.

 

AtlasAction ► Fes una ullada a la marca de moda BASK, i per suposat segueix les aventures de Jon a Instagram, Twitter o YouTube.

► Susbcriu-te a AtlasNews per rebre més entrevistes FutureFixers