Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de NatureFutures, un nou projecte de narratives que monitora les innovacions tant en la vida silvestre, la biodiversitat i la ciència ciutadana, com en els biòlegs, enginyers, dissenyadors i empresaris que hi ha darrere d’elles. Atlas of the Future està orgullós d’associar-se amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Les papallones no només són boniques, també amaguen un tret inesperat. Són la manera en què la natura ens mostra els efectes del canvi climàtic.

Aquestes criatures de sang freda necessiten temperatures més aviat altes per sobreviure, i per això és més probable trobar-les en climes càlids i tropicals. No obstant això, el canvi climàtic està obligant les papallones i les arnes a adaptar-se. Moltes espècies es veuen obligades a canviar la seva fenologia (el temps en què ocorren els esdeveniments naturals del seu cicle de vida). Es comencen a veure patrons estranys en la distribució d’espècies, cosa que es pot vincular clarament a l’escalfament global; per exemple, algunes papallones fan la seva aparició a l’inici de la primavera o una nova espècie africana es pot observar a Catalunya.

Però algunes espècies simplement no poden adaptar-se. Com l’àrea mediterrània és la més rica en espècies de tot Europa, una caiguda en les poblacions de papallones tindria un efecte dominó en tot l’ecosistema. Per contribuir a la conservació de les poblacions de papallones, primer cal identificar les causes dels canvis en la població i analitzar el seu món meravellós i divers.

Les papallones poden ser monitorades per qualsevol ciutadà que tingui temps i estigui disposat a aprendre sobre les diverses espècies. El Pla del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) és una eina útil per a la detecció ràpida de canvis en la distribució i en els hàbits. És molt senzill: només has de donar-te d’alta per activar el monitoratge de papallones, unir-te a una de les xarxes de ciència ciutadana més grans d’Europa i contribuir a la ciència. I augmentar el coneixement de les papallones vol dir poder-les protegir millor.

No et cal ser un expert. Només necessites poder identificar una espècie de papallona pel seu nom per registrar quants exemplars en pots veure en un “transsecte” particular (caminada establerta). En un lloc registrat, com El Cortalet del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, les papallones es monitoren setmanalment durant diversos anys. Després, els científics i investigadors utilitzen les dades preses de tota la xarxa per analitzar patrons de diversitat, rastrejar espècies i obtenir senyals d’alerta primerenca, la qual cosa els permet ajudar a la biodiversitat.

Ja hi ha milers de voluntaris a tot Europa ajudant a la conservació de les papallones. Creada el 1994 amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i finançada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals Granollers, en els seus inicis la xarxa de monitoratge consistia en 11 estacions de mostreig situades al nord-est de Catalunya. Avui hi ha més de 160 estacions que han proporcionat dades, des de les Balears fins a Andorra.

La protecció de la biodiversitat no ha de dependre del que és directament útil per a nosaltres com a éssers humans. També hem de protegir la biodiversitat simplement perquè és bella. Així que surt al carrer i involucra més persones perquè surtin a veure papallones. Això pot tenir un gran efecte papallona!

AccióAtlas: Les dades que recopiles són útils. Trobaràs més informació sobre com participar-hi aquí.