L'efecte papallona a Catalunya

Catalan Butterfly Monitoring Scheme
Catalonia (Granollers)

Les papallones no només es veuen boniques, també tenen un tret inesperat. Són la forma en què la natura ens mostra els efectes del canvi climàtic.

De sang freda, les criatures generalment necessiten un clima càlid per sobreviure, i per això és més probable trobar-les en climes càlids i tropicals. No obstant això, el canvi climàtic està obligant a les papallones i les arnes a adaptar-se. Moltes espècies es veuen obligades a canviar la seva “fenologia” – el temps en què ocorren els esdeveniments naturals del cicle de vida. S’estan començant a veure patrons estranys en la distribució d’espècies, cosa que es pot vincular clarament a l’escalfament global; per exemple, com les papallones que fan la seva aparició a l’inici de la primavera, o una nova espècie africana que s’albira a Catalunya.

Però algunes espècies simplement no poden adaptar-se. Com l’àrea mediterrània és la més rica en espècies a tot Europa, una caiguda en les poblacions de papallones tindria un efecte dominó en tot l’ecosistema. Per contribuir a la conservació de les poblacions de papallones, primer hem d’identificar les causes dels canvis en la població i analitzar el seu meravellós i divers món.

Les papallones poden ser monitorades per qualsevol ciutadà que tingui temps i estigui disposat a aprendre sobre les seves espècies. El Pla de Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) és una eina útil per a la detecció ràpida de canvis en la distribució i en els hàbits. És molt senzill: només cal donar-se d’alta per activar el monitoratge de papallones, unir-te a una de les xarxes de ciència ciutadana més grans d’Europa i contribuir a la ciència. I augmentar el coneixement de les papallones vol dir poder-les protegir millor.

No necessites ser un expert. Només necessites poder identificar una espècie de papallona per nom per registrar quines papallones veus en un “transsecte” particular (caminada establerta). En un lloc registrat, com El Cortalet al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, les papallones es monitoren setmanalment durant diversos anys. Després, els científics i investigadors utilitzen les dades preses de tota la xarxa per analitzar patrons de diversitat, rastrejar espècies i obtenir senyals d’alerta primerenca, la qual cosa els permet ajudar a la biodiversitat.

Ja hi ha milers de voluntaris a tot Europa ajudant a la conservació de papallones. Creada el 1994 amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i finançada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals Granollers, en els seus inicis la xarxa de monitoratge consistia en 11 estacions de mostreig situades al nord-est de Catalunya. Avui hi ha més de 160 estacions que han proporcionat dades, de les Illes Balears a Andorra.

La protecció de la biodiversitat no ha de dependre del que és directament útil per a nosaltres com a éssers humans. També hem de protegir la biodiversitat simplement perquè és bella. Així que surt al carrer i involucra a més persones perquè surtin a veure papallones – això pot tenir un gran efecte papallona!

AtlasAction: les dades que recopiles són útils. Trobaràs més informació sobre com participar aquí (en català).

Escrit per

Lisa Goldapple, Editor, Atlas of the Future ( (22 novembre 2019)

Responsable del projecte

Museu de Ciències Naturals de Granollers

Col·laboradors

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part d’NatureFutures, un nou projecte de narratives que monitora les innovacions tant en la vida silvestre, la biodiversitat i la ciència ciutadana, com en els biòlegs, enginyers, dissenyadors i empresaris que hi ha darrere d’elles. Atlas of the Future està orgullós d’associar-se amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Spoiler: aquesta esdevindrà una papallona quan creixi.

Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
The future of education explained
by 7 of the world's most inspiring experts
Discover the online event
Fixing the future - Education edition
Sign up for our weekly newsletter