La jove activista per la justícia climàtica Marina Pérez Pascual té una àmplia experiència en moviments activistes, com ara Fridays for Future, Extinction Rebellion o Scientist Rebellion. Com ho maneja tot? Trobant la seva comunitat i donant importància a la cura col·lectiva. Descobreix per què creu en el poder de l’acció col·lectiva i pacífica per aconseguir un canvi significatiu.

 

Per a la Marina, l’ascens de Greta Thunberg i el moviment Fridays for Future van ser un punt d’inflexió. Sabia que les coses no podien continuar com estaven, i aquests moviments activistes juvenils van mostrar un camí a seguir. Veure persones que s’organitzaven i responien col·lectivament a aquestes injustícies la va inspirar a actuar.

 

Marina Pérez Pascual a una protesta de Scientist Rebellion.

A mesura que s’involucrava més en els moviments activistes a Mallorca, inclosos Fridays for Future Mallorca i Extinction Rebellion, va sentir realment “el poder i l’energia col·lectiva, i el poder transformador” que tenia la desobediència civil no violenta. I no hi havia marxa enrere.

Com a bioquímica, la Marina es va sentir particularment atreta per la manera com els científics empraven el seu “coneixement privilegiat i legitimitat a favor de la transformació i el canvi social”. A mesura que s’involucrava més en el moviment Scientist Rebellion, se li va presentar l’oportunitat d’anar a Glasgow per a la COP26, i no s’ho va pensar dues vegades!

La Marina ha descobert que una de les millors coses del moviment Scientist Rebellion és que reuneix diverses generacions. Davant la pregunta de com es podria trencar la bretxa intergeneracional, la Marina explica que “la primera cosa és reconèixer el privilegi que tenen les persones adultes i que cal deixar de banda les actituds condescendents i els prejudicis que els joves no fan res i són irresponsables”.

Com a bioquímica, la Marina es va sentir especialment atreta per la manera com els científics utilitzaven el seu “coneixement privilegiat i legitimitat a favor de la transformació i el canvi social”.

Hi ha diferents habilitats i coneixements entre generacions i la Marina s’afanya a reconèixer que “és absolutament necessària l’experiència dels adults, la visió i totes les lliçons que han après”. Tot i això, també destaca que els joves tenen molt que poden aportar, com la creativitat, la capacitat d’innovar i diverses perspectives.

Aleshores, què ha de passar perquè els espais intergeneracionals siguin positius? Segons la Marina, cal renunciar als prejudicis i estar disposat a compartir, i a partir d’aquí crear espais comunitaris. Amb reconeixement i respecte mutu, és possible iniciar un diàleg positiu i, de fet, crear aquests espais intergeneracionals és molt necessari per a un canvi sostenible.

Al llarg de la seva feina, la Marina s’ha adonat de la importància de trobar una comunitat de suport. Va sentir ansietat pel canvi climàtic quan va començar a involucrar-se en Fridays for Future, i no sempre es va sentir recolzada pels que l’envoltaven. Ara s’adona que la perspectiva individualista —l’enfocament en la necessitat de canviar la manera com mengem o consumim— va ser part del que la va conduir a aquests conflictes. Però quan va veure la necessitat i el poder de l’acció col·lectiva, tot va canviar.

“Vaig començar a veure que aquestes accions individuals tampoc no eren suficients si no anaven acompanyades d’una organització col·lectiva. En el moment en què vaig començar a ajuntar-me amb persones que veien la gravetat de la situació i que compartien amb mi aquesta frustració i que volien involucrar-se en aquest canvi social, va ser quan em vaig empoderar també. Deixant enrere la perspectiva individualista vaig començar a moure’m cap a l’acció col·lectiva”.

Protesta d’Extinction Rebellion.

Trobar la teva comunitat, on puguis compartir tant les alegries com les penes, és molt important per a la Marina. Com comenta, participar en aquesta comunitat de persones compromeses amb l’acció col·lectiva té el potencial de convertir la ràbia i la frustració en energia per al canvi, perquè no estàs sol.

Un pilar de la feina de la Marina està relacionat amb les cultures regeneratives. A què es refereix amb això? En primer lloc, hem de ser conscients dels nostres límits, saber què podem assumir i què no.

“Moltes vegades estem mirant cap a fora —volem canviar les coses i hi ha una situació o un context que realment ens disgusta i que provoca una ansietat i una frustració—, per la qual cosa moltes vegades ens oblidem de mirar cap a dins per fer accions que provoquin un canvi a l’exterior. Però, què passa? Al final no podrem sostenir el ritme que portem i el grup s’acabarà dissolent, o entrarà en conflicte, o serà més autodestructiu que constructiu. Acabarem boicotejant-nos a nosaltres mateixos”.

Destaca que necessitem crear una cultura de cura col·lectiva, però perquè això realment succeeixi necessitem incorporar una cultura de regeneració que miri cap endins, que doni importància a aquesta cura interna. Com assenyala la Marina, és difícil treballar per un futur sostenible si no apliquem també un model sostenible a la nostra forma de viure i organitzar-nos.

AtlasAction ► Estigueu atents al vostre grup local Fridays for Future o Extinction Rebellion per unir-vos-hi i trobar la vostra comunitat!

Registreu-vos a AtlasNews per a rebre més entrevistes FutureFixer.