El problema de la moda ràpida s’accelera ràpidament. Només al Regne Unit, la gent compra cinc vegades més roba que a la dècada del 1980, i la indústria mundial de la moda és ara responsable del 10% de les emissions globals anuals de carboni. Però també està augmentant el nombre d’idees per solucionar-ho.

A la caça d’idees es troba la European Social Innovation Competition. Creat por la Comissió Europea, aquest concurs es va organitzar originalment fa vuit anys en memòria de Diogo Vasconcelos, un polític portuguès líder en innovació social, conegut pel seu crit de guerra “Hem d’arreglar el futur!” Es demana a persones de tots els països de la UE i dels països associats a l’Horitzó 2020 que trobin solucions als problemes que afecten la societat actual.

L’edició 2020 del concurs convida persones d’Europa i més enllà a “reimaginar la moda”. Darrere de la indústria de la moda hi ha un sistema vast i complex, que va del camp a la fàbrica i a la desfilada de moda abans que la roba arribi als nostres armaris. El dany que pot causar als ecosistemes, al clima, a les comunitats locals i als qui treballen a les fàbriques ens ha portat a tots a pensar de manera diferent sobre com i què estem comprant. Però també ha despertat la imaginació dels qui estan decidits a solucionar aquests problemes, a trobar formes noves i creatives de fer roba perquè puguem tornar a alegrar-nos amb la moda, sense preocupacions.

Enguany, van arribar gairebé 800 sol·licituds de 39 països, en 19 idiomes diferents. A partir d’aquesta sèrie d’idees imaginatives, un panell d’experts va seleccionar 30 candidats per arribar a les semifinals. El jurat de la competició d’enguany inclou innovadors socials i experts en moda sostenible i en negocis d’impacte.

Els 30 semifinalistes van rebre un assessorament personalitzat en línia amb experts per tal de desenvolupar les seves idees. Això inclou l’acadèmia d’innovació social del concurs, un esdeveniment de capacitació de diversos dies que connecta els semifinalistes amb una comunitat més àmplia d’innovadors socials europeus a través de presentacions i tallers específics, que aquest any es van dur a terme en línia.

Des d’aleshores, han estat treballant per desenvolupar encara més les seves idees. Els semifinalistes van presentar els seus plans de desenvolupament a l’agost, i al setembre el jurat es va reunir una vegada més per identificar els deu finalistes, anunciats el 21 de setembre: descobreix aquí quins són! Al novembre, tres guanyadors rebran la quantitat de 50.000€ cadascun per ajudar a fer realitat la seva idea.

A més, l’any 2021, els 30 semifinalistes tindran l’oportunitat de guanyar un “premi d’impacte” separat de 50.000€. El premi reconeix i premia el semifinalista que ha pogut demostrar un major impacte del seu projecte en el transcurs de l’any anterior.

La Comissió ha donat la benvinguda als participants que estan aplicant la seva imaginació en qualsevol aspecte de la producció, el consum i el final de la vida útil de la roba, des dels materials fins a la fabricació i des dels productes químics fins al consum. Això podria incloure reduir la petjada de carboni o química de la roba, fer que la moda sigui més accessible i justa, o canviar els nostres hàbits de compra de roba perquè siguin més sostenibles. És important destacar que les idees enviades han de ser replicables més enllà de la competició, per la qual cosa el seu impacte pot multiplicar-se a nivell local, nacional o internacional.

En explorar els talents de resolució de problemes dels participants d’enguany, van sorgir 6 temes que poden ajudar a donar forma a com entenem el nou futur de la moda.

 

El futur dels teixits sostenibles

Les fibres i teles que s’utilitzen per fabricar les nostres peces favorites tenen un gran potencial per a la transformació de la indústria de la moda. Des del consum d’aigua i la contaminació fins a l’ús excessiu de la terra i els sintètics poden contribuir a generar problemes des del principi fins al final del cicle vital de la roba.

Els semifinalistes del 2020 han ideat alternatives respectuoses amb el medi, basades en la utilització de matèries primeres originals i meravelloses com ara els fongs (MycoTEX), el paper (Pulp Fashion) i el cànem (Hempcell).

Theresa Jentzsch va fundar ALMAuna empresa de cuir vegà que utilitza pomes i algues per crear una alternativa de cuir sense plàstic i hiper-sostenible. “Hi ha un estigma al voltant de les teles sostenibles i la seva aparença; les opcions no solen ser gaire bones. Una cosa que volia aconseguir amb la meva empresa era proporcionar productes ètics que es vegin elegants, perquè no hagis de sacrificar els teus gustos per triar roba ètica.”

►► Escolta aquests cinc semifinalistes parlar sobre la creació de prototips, les cremalleres que desapareixen i els uniformes de bombers.

Anem cap al verd

Quan es tracta d’actualitzar els nostres armaris, comprar més per menys s’ha convertit sovint en la norma: una gana creixent que es satisfà amb alguns llocs web de moda ràpida que pugen una mitjana de 116 nous estils cada dia.

Però hi ha diverses maneres de gaudir de la moda sense haver de consumir més. Els semifinalistes inclouen Swap Shop, que organitza festes on les persones poden intercanviar roba que els agrada; l’aplicació Shuffle Swaps, que vindria a ser un “Tinder-per-a-roba”; un impermeable circular durador i rendible ofert per BYBROWN; i RE-NT, que utilitza intel·ligència artificial i blockchain per fer que la roba sigui circular.

Metka Magdalena Sori de Swap Shop explica: “Comprar roba ens ofereix una mena d’il·lusió instantània de felicitat, una satisfacció que dura poques hores. Amb Swap Shop intentem crear experiències alegres, on la gent pugui compartir històries sobre la roba. Aquest concepte de tenir diversos propietaris temporals de roba podria canviar del tot la relació que tenim amb la moda”.

►► Escolta aquests quatre semifinalistes discutir sobre el poder dels hàbits de compra i com mantenir-se sec de manera sostenible.

Tecnologia a la moda

La tecnologia no és necessàriament una solució en si mateixa, però aplicada amb imaginació pot canviar la manera en què es fabrica, ven i fa servir la roba.

Els semifinalistes d’enguany han ideat solucions tecnològiques que poden evitar els residus i reduir la compra i la fabricació de roba. MYFACTORI fa servir intel·ligència artificial per limitar l’excés de producció, mentre que Snake fa servir realitat augmentada per reduir la demanda de roba física. Per ajudar les persones a comprar de manera més intel·ligent en lloc de més ràpid, Choozfit ofereix recomanacions personals que ajuden a les persones a trobar estils sostenibles que s’adaptin a ells i Senstile fa servir IA per fer que la moda en línia sigui tàctil, de manera que la gent s’enamori de la roba que compra.

Irene Lionetti, que dirigeix Edith, una aplicació que ajuda els usuaris a aprofitar al màxim la seva roba en lloc de comprar-ne més, diu: “Crec que la tecnologia pot tenir un paper clau quan es tracta de moda justa perquè pot ajudar, en primer lloc, amb la reducció de l’impacte ambiental [de la moda] de diverses maneres. Amb la nostra tecnologia volem assegurar-nos que el que ja existeix s’utilitzi prou”.

►► Escolta aquests cinc semifinalistes discutir sobre la creativitat, la personalització i les infinites possibilitats de la roba digital.

Sastreria transparent

Els participants d’enguany han analitzat com la roba pot encaixar millor en un cicle de vida circular en lloc de lineal, que pot ser part d’un procés regeneratiu en lloc de destructiu. Les idees van des de la més futurista fins a la més tradicional: la tecnologia de Fairbrics converteix les emissions de CO2 de la fabricació de teles en noves teles sintètiques, mentre que Vintage for a Cause recicla els residus tèxtils i la matèria morta mentre empodera les dones més grans de 50 anys a través de clubs i tallers de costura.

WhyWeCraft explora com tornar les tècniques i dissenys tèxtils tradicionals a la moda contemporània. Monica Moisin ens n’explica més: “El nostre projecte vol reconfigurar la connexió emocional entre les persones i la seva roba inspirant-se en la relació que els nostres avantpassats tenien amb les seves peces”.

►► Escolta aquests tres semifinalistes discutir sobre la ciència, el propòsit social i l’inici d’una espiral positiva de canvi.

.

Com posar-se les escombraries

No, no parlem de vestir-se amb una bossa d’escombraries, encara que això també pot ser elegant. Dels milions de tones de roba que es cremen o es dipositen en abocadors, una gran part té el potencial de recuperar-se i reutilitzar-se.

Els processos de reciclatge existents contribueixen d’alguna manera a salvar la roba de la incineració, però hi ha la possibilitat que rescatar-ne molta més. Les idees dels semifinalistes inclouen el nou procés de reciclatge de Kleiderly, que produeix un material durador que pot reemplaçar els plàstics a base d’oli; Love your Denim, que repara texans vells o els transforma en fil reciclable; i Woolways, que està trobant una solució per als residus de llana de Romania.

Rodica Savulescu està darrere de WasteLess Fashion, un programa d’educació sostenible que connecta els dissenyadors de moda amb les escoles. “En general, la sostenibilitat es veu com un complement o un aspecte interessant a afegir, més que com a punt de partida”, diu. “I aquí és on volem canviar les coses. El disseny de residu zero hauria de ser la norma, no l’excepció en la moda. Creiem que les escombraries d’algú poden ser el tresor d’una altra persona i que el malbaratament és probablement un defecte de disseny que es pot prevenir. Llavors, ¿per què no fer-ho?”

►► Escolta quatre semifinalistes parlar sobre enginyeria química i la veritat sobre el reciclatge.

Compte amb els tints

Els tints utilitzats per il·luminar la nostra roba poden deixar alguna cosa més que color. Poden danyar els ecosistemes en fer que els rius es tornin blaus com la tinta, i els productes químics poden danyar la pell dels treballadors, tot mentre creen una enorme petjada ecològica.

Però si combinem ciència i natura, veiem que la solució és possible. Vividye ha desenvolupat una manera de tornar a tenyir la roba per donar-li una nova vida, mentre que Dyeluxe converteix els residus alimentaris en tints de colors brillants, i els tints Novell de biofibres poden tenyir la roba sense aigua.

Dian-Jen Lin forma part de Post Carbon Fashion, que utilitza la microbiologia per tenyir la roba d’una manera que no genera residus i és positiva per al clima. “Estem mirant de respondre la pregunta: quin és el paper ecològic de la moda? I volem fer-ho des d’un costat més positiu, no només mirant de mitigar i compensar-ne la petjada i el possible malbaratament plantant arbres en un altre lloc. Volem justificar l’existència de la indústria de colorants sostenibles.”

►► Escolta aquests quatre semifinalistes discutir sobre química, tancar el cercle i el poder dels pigments naturals.

Tant la indústria de la moda com la societat civil reconeixen la necessitat d’adoptar un enfocament més sostenible en la manera en què es produeixen i consumeixen els productes de moda.

Com mostra aquesta competició, canviar la indústria de la moda requereix d’idees que siguin tan creatives com pràctiques. I només podem avançar amb una visió àmplia, que abasti les múltiples facetes d’un sistema que inclou el medi, els drets humans, l’economia i la cultura. Sobretot, és la nostra capacitat d’imaginar un futur millor el que ens portarà noves maneres de fer moda. Fes clic aquí per compartir la teva idea amb nosaltres.

AccióAtlas: Subscriu-te al newsletter del concurs per ser el primer a saber qui són els guanyadors d’enguany. I si ets un pioner de la moda, un innovador o un emprenedor, consulta el Playbook for Social Innovation.

L’European Social Innovation Competition està dirigit per la Comissió Europea amb el suport d’un consorci d’organitzacions. El consorci està liderat per Nesta Challenges i inclou a Kennisland, Ashoka Espanya, la Xarxa Europea de Living Labs i Scholz & Friends.