En el món actual, tots som addictes al creixement. És per això que l’economista renegada Kate Raworth vol replantejar radicalment la manera en què veiem l’economia: “L’objectiu de l’economia del segle xxi ha de ser satisfer les necessitats de tothom amb els mitjans que té el planeta”.
Assegurar-nos que ningú es quedi sense allò essencial de la vida (com els aliments, l’habitatge, l’atenció mèdica i una veu política) és un repte emocionant. Això implica redissenyar els models de negoci, reconeixent que podem predistribuir les fonts de creació de riquesa, tenir un programari de codi obert, fer servir llicències de Creative Commons i crear empreses que siguin propietat dels empleats o de les cooperatives, on el mateix disseny del negoci asseguri aquesta redistribució.
La Kate ha treballat amb microempresaris en els poblats de Zanzíbar i ha estat una dècada fent d’investigadora principal a Oxfam. Amb el seu aclamat llibre de fama internacional Doughnut Economics: Seven Ways to Think Like a 21st-Century Economist, l’autora pretén canviar el llenguatge de l’economia i creu que la natura i els dònuts són les metàfores que més coses ens poden ensenyar.
Conversem amb la Kate sobre el disseny de la distribució, de com adquirir coneixements a través dels sistemes i de com fer sortir la gent del forat del dònut.
Kate Raworth:
M’apassiona la reescriptura de l’economia per al segle XXI. El que em torna boja és pensar que els legisladors que donaran forma a aquest segle encara són a la universitat i estan aprenent idees de llibres de text del 1950 basats en teories elaborades el 1850.
Els futurs formuladors polítics mereixen una educació que sigui adequada per als desafiaments del futur. Tenint en compte els desafiaments del segle xxi als quals ens enfrontem (que van des del canvi climàtic fins a l’extrema desigualtat, passant per la repetida crisi financera), l’obsolescència de la seva educació promet ser un desastre.
El nostre repte és escapar de les idees del segle passat. Les nostres economies són addictes al creixement financer, tant políticament com socialment, i si no podem alliberar-nos d’aquesta addicció, no tindrem l’oportunitat de satisfer les necessitats de tothom dins dels mitjans que té el planeta. Aconseguir aquest equilibri és l’aventura més emocionant que tenim per endavant.
Necessitem crear un nou model que sigui irresistible i deixi enrere l’anterior. Estem presenciant un drama psicològic extraordinari en la transformació dels negocis. Per poder desbloquejar aquesta manera de pensar, cal crear un nou model econòmic que permeti que els negocis siguin posseïts, finançats, governats, connectats en xarxa i proposats, de manera que estiguin alineats amb el potencial de disseny que ja saben que tenen.
Quan vaig descobrir que els sistemes pensaven, vaig quedar astorada. Crec que tots els economistes i empresaris d’avui haurien d’aprendre a pensar en funció dels sistemes.
S’ha de posar la voluntat en el mateix cor de l’empresa. Tant si ets un director general com una petita empresa o un equip de propietaris de cooperativa, has d’identificar les oportunitats i començar a impulsar un model de negoci completament diferent, però és obligatori començar de seguida amb un propòsit clar.
A Doughnut Economics, el forat al mig del dònut és el lloc on les persones es queden curtes en l’essencial de la vida: on les persones no tenen el menjar, la salut, l’educació o l’habitatge que necessiten. Cada persona al món té dret a l’essencial per dur una vida digna que li doni una oportunitat.
Volem fer sortir tothom del forat del dònut. Les persones necessiten estar al dònut mateix. Però tampoc hem de sortir de l’escorça externa. Quan ho fem, pressionem tant aquest extraordinari planeta en què vivim que causem un canvi climàtic, acidifiquem els oceans, creem un forat a la capa d’ozó i destruïm la biodiversitat.
Necessitem canviar economies que siguin distributives i regeneratives per disseny. Han de ser distributives i compartir el valor generat de manera molt més equitativa, amb tots els membres de la comunitat, i regeneratives, ja que han de treballar amb els cicles de carboni, hidrogen i oxigen del món vivent.
Els sistemes d’energia i d’informació estan a favor nostre. Per primera vegada a la història de la humanitat, són distributius per disseny. Pensa en l’energia renovable: una petita placa solar o una turbina eòlica en cada casa i granja. O pensa en internet, per exemple. Si observem els sistemes d’energia i informació des de l’espai, veurem que es tracta de xarxes distribuïdes.
“Quin valor financer en puc extreure, d’això?” Aquesta pregunta impulsa una mentalitat financera centralitzada. Però les persones que trobo que els brilla la mirada fan una pregunta molt diferent: “Quants beneficis podem generar gràcies a la manera en què vam dissenyar això?”.
No hi ha cap país en el dònut. Quan ensenyo a la gent la imatge d’un dònut, la primera pregunta que molta gent em fa és: “A quin país està passant, això?”. En cap, i, en canvi, està sorgint a tot arreu, en projectes, comunitats i en empreses que viuen i treballen precisament segons aquests principis.
Les llavors de tot això són per tot arreu. Et podria ensenyar llistes inacabables d’empreses que són regeneratives per disseny, que estan compartint la propietat intel·lectual, la dels empleats o la de la comunitat. Descobrir projectes com aquests em transmet molta energia, perquè la nova economia ja existeix. Ha arribat l’hora de connectar totes les peces.
M’encanta Fresh Life Toilets pel seu enfocament popular. Als barris marginals de Kènia, on gairebé mai hi ha banys per a la gent, alguns administradors d’empresa van ajudar a establir un sistema on els microempresaris ofereixen banys nets, que, per primera vegada, tenen paper higiènic, aigua neta i sabó. Converteixen els residus en fertilitzant: i tanquen el bucle!
El vehicle de codi obert (ara rebatejat com Open Motors) és un exemple de disseny distribuït del segle XXI. L’objectiu de l’empresa és democratitzar la mobilitat. El vehicle ve en un paquet, com si el compressis a l’IKEA, i es pot muntar en menys d’una hora (si se sap com fer-ho!). El millor de tot plegat és que les peces són de codi obert i les pots trobar a internet, perquè tothom les vegi. Aquest vehicle fa servir energia 100% renovable, de manera que funciona amb llum solar i és modular, així que només cal canviar les peces trencades.
Houdini Sportswear està intentant crear bucles tancats amb els teixits. Amb seu a Suècia i amb una passió per crear una línia de roba esportiva fantàstica, estan aconseguint operar en una economia circular que respecta el planeta. Les úniques fibres que s’utilitzen són tencel i llana (fibres orgàniques que poden usar-se moltes vegades), i polièster i niló reciclats. El que fan és recollir la roba usada, reparar-la i reciclar la fibra. Estan a l’avantguarda perquè són circulars per disseny.
L’ADN d’una empresa es redueix a cinc coses. Els criteris de Marjorie Kelly són: el propòsit, l’administració, les xarxes, la propietat i les finances. Si no els realineem tots cap a aquesta visió del segle XXI, sempre hi haurà un impuls esquizofrènic al cor de l’empresa.
Hi ha una raó per la qual la natura ha prosperat durant 3.800 milions d’anys. És un ecosistema d’ús de recursos que es reutilitzen i comparteixen contínuament. Si agafem aquesta sorprenent metàfora de la natura i la incorporem al disseny dels negocis i de l’economia, es crea un ecosistema en el qual tots podem prosperar.
Tothom pot prosperar en aquest planeta. El premi que obtenim en aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible és molt més gran que qualsevol resultat financer. Ens assegura un futur a nosaltres, als nostres fills i nets, i al món. Creixem com a part d’un sistema extraordinari, viu i holístic. Totes les empreses que participen i són membres d’aquest sistema prosperaran amb nosaltres.
Atlas of the Future és un recurs meravellós. Pots fer clic en projectes d’arreu del món i veure les innovacions locals que s’han fet amb aquests principis generals de redisseny. Seria terrible si el futur del món estigués concentrat en un sol país. És molt més intel·ligent i molt millor que la gent de tot el món ja tingui la mentalitat del segle XXI i l’estigui posant en pràctica.
AtlasRead ► Llegeix el llibre Doughnut Economics: Seven Ways to Think Like a 21st-Century Economist
Mira ► La Kate va estar present a la conferència d’Atlas of the Future a Barcelona “Reparant el futur: aventures en un futur millor”. Mira el vídeo aquí.