“Si vols ser en Che Guevara, deixa de queixar-te. Vols ser un revolucionari de debò? Desfés-te dels blocs de pedra, planta un jardí i cobreix el sostre amb plaques solars”.

Al sud de Londres, un emprenedor i artista comunitari nascut a l’Uruguai i criat a Nova York està atacant la pobresa energètica amb energies renovables mentre que, alhora, catalitza la veritable democratització del sistema energètic a través del poder popular. Al Regne Unit, la quantitat de sistemes d’energia a petita escala ha augmentat d’uns pocs milers a més de mig milió – gràcies, en gran part, a Agamemnon Otero.

Sempre somrient, el director tècnic de la cooperativa d’energia sense ànim de lucre Repowering London ha establert centrals elèctriques d’energia renovable de propietat comunitària en habitatges socials i projectes d’infraestructura que connecten les xarxes de ferrocarril i transport.

Reparant el futur amb la comunitat solar

Engegada el 2011 per un grup de voluntaris, Repowering veu que les comunitats s’estan comprometent a reduir les emissions de CO2, generant energia descentralitzada amb baixes emissions de carboni. Com que treballa amb els consells locals, el sector privat i els grups comunitaris, aquesta organització ofereix solucions locals als problemes energètics locals, instal·lant unitats d’energia solar fotovoltaica a les zones residencials d’àrees urbanes com Hackney i Brixton. Ara està centrant la seva atenció en Clean Marine (l’empresa que genera electricitat amb les marees del riu Tàmesi), una xarxa urbana anomenada Energy Garden i la primera aplicació del mètode de producció d’energia blockchain en una xarxa nacional: la plataforma Verv 2.0.

Sent el (Re)power

L’Agamemnon, que viu feliçment a Londres, diu que “el sector corporatiu de Nova York se’l va voler menjar viu”. Quan la seva mare treballava com a mestra i el seu avi com a policia al Bronx, la seva vida era tot graffiti, grans festes, balls i art. Això va durar fins que va tenir càncer i es va haver de replantejar la vida.

Avui, aquest supervivent té un MBE (Member of the British Empire) per les seves aportacions al sector energètic comunitari i ha estat reconegut amb nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Ashden a l’energia comunitària el 2016. No obstant això, el més important és el que ve de “les famílies que viuen en aquests immobles (àvies com l’Ann i la Fae, mares com la Lila i la Mary i joves com en Jalil, en Ziggy, l’Aisha i la Habiba), als quals vaig conèixer durant la construcció de sis cooperatives d’energia”.

Conversem amb aquest entusiasta innovador sobre el poder de les dones, de com la responsabilitat col·lectiva pot garantir que tothom surti guanyant i de com podem arribar a estimar les persones que s’estan carregant el sistema.

 

Agamemnon Otero:

La consciència col·lectiva és realment poderosa. Quan vaig començar a treballar amb persones, comunitats i ciutats, vaig haver de llençar per la finestra moltes de les idees que havia concebut originalment, perquè el que és col·lectiu és molt més eficaç per abordar els problemes.

Sempre he cregut que el més important és la relació entre les persones. En els negocis això vol dir tenir confiança, honestedat i capacitat de complir.

Habiba Usman, resident de 17 anys de Loughborough Estate i graduada del programa de capacitació Brixton Energy Solar

En aquest moment la gent se sent exclosa. El sistema està fallant. Els joves no tenen la confiança suficient per sortir i ocupar el seu lloc dins la societat. No és que no vulguin aprendre, és que senten que no hi ha manera d’entrar. Els adults també se senten exclosos. Creiem que les empreses, en comptes d’estar allunyades del desenvolupament de la comunitat, han de posar-se al centre.

El domini del món tecnològic es troba en gran part en mans blanques de classe mitjana i mitjana alta. Aquí és on es recapten els diners i on es duen a terme els programes pilot. Per contra, el director dels nostres projectes d’energia és de les Índies Occidentals, té 65 anys, és director d’un programa local d’aliments per a gent gran i està negociant l’energia amb un germà i una germana de 18 i 19 anys amb els quals treballem, que ja tenen fills. Seran ells qui es beneficiaran econòmicament d’aquesta iniciativa.

El graduat Emmanuel Okwera aprenent a instal·lar plaques solars a la finca de Loughborough

Aquest negoci té una funció, que és subministrar allò que la gent no pot aconseguir. També té la responsabilitat d’assegurar-se que en lliurar el seu producte no estigui perjudicant les persones a les quals està ajudant. A Repowering tenim en compte totes les necessitats ambientals, socials i financeres associades a la prestació del servei que necessita la comunitat.

Ara soc director executiu de Repowering London, però vaig començar com a voluntari. Vaig treballar amb altres voluntaris per construir-lo i ara treballo amb un munt de persones maquíssimes per oferir diversos programes. Després de cinc anys de ser-ne el director general, ara en soc codirector executiu, ja que enguany comparteixo el càrrec amb l’Afsheen Rashid.

Respecta el matriarcat! Hi ha dones increïbles que han fet possible cada un dels projectes en què estic treballant, i la seva intervenció és clau perquè siguin un èxit.

L’Agamemnon i l’Afsheen (a la dreta) obtenen el premi MBE de mans de la ministra d’Energia i Canvi Climatic

Necessitem invertir en la capacitació, el desenvolupament de lideratge i el treball remunerat. Aquest enfortiment dona a aquestes persones l’oportunitat de connectar amb el seu entorn, d’aprendre a fer plaques solars (la qual cosa els mostra d’on prové l’energia) i de convertir-se en membres inversors d’una cooperativa d’energia.

Energy Garden ja està venent accions per a aquest projecte d’energia comunitària, que és el més gran del món. És per a tota una ciutat. Ja hem treballat amb 1.500 joves i els hem pagat una formació acreditada. Tenim 110 grups comunitaris diferents a tot Londres que han aportat més de 200.000 metres quadrats d’espai verd al projecte. És cinc vegades més gran que la línia High Line de Nova York i fins i tot té estacions de superfície, abelles i cervesa!

Cerveses i més cerveses: quin brunzir d’abelles!

Hem construït un nou tipus de cooperativa. Tothom hi té accions i no hi ha una cascada de deute per als grans inversors. Pots invertir-hi de la mateixa manera que pot fer-ho una multinacional. Pot ser que tu inverteixis 50 lliures esterlines i que ells hi inverteixin 50 milions. Tradicionalment, ells rebrien els seus diners, capital social i interessos abans que els altres, i, si alguna cosa sortís malament, serien els primers a cobrar. Però amb nosaltres això no és així. Tots som iguals.

Cal paciència. Clean Marina ha estat la primera empresa (d’entre 200 sol·licituds) a obtenir una llicència per aprofitar la potència de les marees al Tàmesi en els darrers 45 anys. S’han trigat 7 anys a arribar fins aquí, però aviat veurem vaixells elèctrics al riu i tindrem un lloc públic on la gent pugui menjar, beure i veure com es genera l’electricitat mitjançant el flux de les marees i les plaques solars.

Vull acabar amb els mesuradors de prepagament. Estem executant el primer projecte de blockchain al món que es farà en una xarxa nacional, serà a Hackney (a la zona est de Londres) i serà propietat de la comunitat. Tindrà sistemes de bateries independents i els membres de la comunitat podran fer els millors intercanvis entre ells. Això evita l’algoritme del mesurador intel·ligent, la intrusió en la vida de les persones i el risc de la venda de les seves dades. No saps com n’estic, d’emocionat!

En Ziggy Owusu, en Jay Fortunato i en Daniel Lena, graduats del programa de capacitació acreditat AQA, de 40 setmanes de durada i amb salari digne. A Londres, fent una instal·lació de Banister House Solar

Com es veu l’èxit? El veig com l’existència de comunitats senceres, que siguin resistents i apoderades ambientalment, financerament i socialment en totes les àrees urbanes.

Extrec la meva esperança dels llocs més foscos. Ziggy, un jove que vam formar durant dos anys, va ser apunyalat i assassinat el dia que feia 19 anys. Se l’havia capacitat en temes financers, legals, tècnics, de mitjans i màrqueting per establir una central d’energia comunitària. Després de la seva mort, els nois que havien estudiat amb ell es van enfrontar a preguntes molt i molt fosques, però d’aquí va sorgir una revitalització per dir: “Mira, si no fem això, ningú més no ho farà”. Ningú ho farà per nosaltres. En Ziggy és una part importantíssima de la meva motivació.

Si adoptem la tecnologia i capacitem la comunitat local, obtindrem un regust molt diferent i distintiu del que ens espera en el futur. És possible que la tecnologia del blockchain posi els últims avenços tecnològics mundials en mans dels amics d’en Ziggy.

La foscor més profunda és el que Trump representa per als joves d’aquestes comunitats urbanes. El seu racisme, el seu sexisme, el renaixement absolut del nacionalisme. A ells tot això no els agrada gens. En realitat, aquesta mateixa foscor és la que està fent despertar la gent de la letargia en què estaven fins fa poc, i això em dona molta esperança.

El govern o les grans empreses han de pensar en molts interessos diferents quan volen implementar una cosa. El que intentem fer aquí és treballar amb individus en comunitats úniques i al voltant de necessitats molt específiques, i trobar solucions a través del consens.

El futur és brillant

De vegades em pregunto si sortirà el sol. He vist moltes ciutats on, avui dia, no veuen mai el sol perquè els núvols que crea la pol·lució són impenetrables. Però jo soc optimista. Crec que podem fer-ho. Veig solucions i veig persones, organitzacions i idees que estan arribant a bon terme.

Ja tot és sagrat. Permetre’t el temps per ser realment present és veritable amor, és a dir, acceptar qui són les persones i la foscor del que han fet, i poder perdonar-les. Bloquejar o fer veure que les coses no existeixen demana molta energia i molta feina. És l’acceptació la que permet una transformació real.

El meu FuturePower seria estimar les persones que estan manipulant el sistema. Hi ha gent que ha pres mesures cautelars per intentar que deixem de fer aquests projectes. Vull tenir la capacitat d’acceptar-los i estimar-los pel que són, sinó, em quedaré clavat a la primera línia de la negativitat i tot això em destruirà. Vull donar-los amor!

Mira ► Parlem amb l’Agamemnon sobre com estimular els joves perquè ocupin un espai dins la societat.

Mira ► L’Agamemnon va estar present a la conferència d’Atlas of the Future a Barcelona “Reparant el futur: aventures en un futur millor”. Mira el vídeo aquí.

El cercle de la vida: Tríptic, Agamemnon Otero