L’ecòloga, professora investigadora i experta en espècies invasores Montserrat Vilà ens descobreix històries fascinants sobre la vida que s’amaga als nostres patis i jardins.
No parlem d’una invasió alienígena ni d’encontres a la tercera fase. Per conèixer aquestes espècies invasores, no cal anar més enllà de l’eixida o del pati del darrere, i és poc probable que ens raptin mentre dormim.
Les espècies exòtiques invasores (EEI) són animals, plantes i microorganismes, inclosos patògens i altres organismes, que es desenvolupen en hàbitats que no els són propis i que, un cop introduïts en un ecosistema, troben maneres de prosperar i apoderar-se de les espècies autòctones.
No totes les espècies no autòctones es tornen invasores. Però algunes troben les condicions adequades, sovint perquè no tenen depredadors naturals o competidors en el seu nou entorn, i la seva invasió es torna imparable, amb efectes devastadors sobre l’ecosistema local.
Les espècies exòtiques invasores afecten la composició genètica, l’abundància i el comportament de les espècies autòctones i n’augmenten el risc d’extinció. També poden alterar el cicle dels nutrients, la hidrologia i l’estructura de l’hàbitat.
Segons la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica, les espècies exòtiques invasores han contribuït a gairebé el 40% de totes les extincions d’animals des del segle XVII i són una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat. A això, hem d’afegir-hi els costos socioeconòmics i de salut causats per les alteracions de la funció de l’ecosistema que afecten l’agricultura, la silvicultura o la pesca; en altres paraules, els mitjans de vida de les persones. Les EEI poden augmentar la pobresa, accelerar la pèrdua d’hàbitats i, fins i tot, agreujar els efectes de la crisi climàtica.
“Tot està connectat”, diu la Dra. Montserrat Vilà, autoritat mundial en ecologia i professora d’investigació a l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC). Amb més de 200 publicacions científiques, es troba entre l’1% dels investigadors més citats en el seu camp i és experta en espècies exòtiques invasores i les seves interaccions amb els sistemes naturals i humans.
“Pensa en el Canal de Suez: va obrir un camí per a la invasió. Els efectes de la crisi climàtica van fer que les aigües de la Mediterrània fossin encara més acollidores per a les espècies exòtiques, la qual cosa va resultar en una tropicalització accelerada de la mar.” En l’actualitat, ja s’han registrat més de 700 espècies exòtiques a la Mediterrània, i la majoria van arribar des del Mar Roig a través del Canal.
Molts ja estan familiaritzats amb les invasions més famoses del regne animal. Els europeus, per exemple, saben que l’esquirol gris ara governa els carrers de Londres a costa del seu cosí vermell i no se sorprenen en veure cotorres argentines a les principals ciutats. Els residents de Barcelona poden fins i tot consultar el primer mapa en viu del mosquit tigre del món.
No obstant això, no gaires persones són conscients de l’abast de la introducció d’espècies exòtiques ornamentals –Vila assenyala que un 82% de les plantes llenyoses dels parcs urbans espanyols no són autòctones– i els seus possibles impactes en els ecosistemes i el benestar humà si es propaguen des dels parcs a les àrees naturals properes.
Fins fa poc, els esforços contra les invasions es duien a terme un cop els efectes socioeconòmics de les espècies invasores descontrolades ja s’havien fet evidents. Aquest va ser el cas, per exemple, de les males herbes que van reduir la producció de cultius en l’agricultura o del musclo zebra, de ràpida colonització, que es va apoderar de la zona dels Grans Llacs (i dels seus molls, canonades, vaixells i sistemes de refrigeració) a la darreria dels anys 80.
Europa, en particular, ha respost més lentament a les invasions biològiques i ha fet de la bioseguretat una prioritat, especialment en comparació amb països com Austràlia i Nova Zelanda. La clau, segons Vilà, és en la geografia (“sempre hem estat una terra de pas i d’intercanvi”) i en la història (“molts pensen que tenim paisatges culturals més que naturals”).
La guanyadora del premi Alejandro Malaspina 2021 a la recerca científica està convençuda que, per resoldre el problema, cal una acció sinèrgica i una comunicació fluïda entre investigadors, ambientalistes, polítics i públic. De fet, diu que es va acostar per primera vegada a aquest camp científic per les seves aplicacions pràctiques. Li va oferir l’oportunitat d’obtenir una visió general clara de com funcionen els sistemes, així com les seves moltes “ramificacions humanes i socials”. En estudiar les espècies exòtiques invasores, podem comprendre millor el nostre món i els efectes de la globalització.
Una estratègia preventiva més sòlida i holística contra les invasions també podria oferir-nos eines més efectives per resoldre alguns dels nostres reptes globals més urgents. Un dels estudis més recents de Vilà explora els paral·lelismes entre les invasions biològiques i les epidèmies humanes i sosté que “l’aparició i propagació de molts patògens infecciosos humans són esdeveniments d’invasió biològica per excel·lència”. Ella i altres investigadors advoquen per “augmentar la fertilització creuada” entre l’ecologia i l’epidemiologia per desenvolupar millors models de predicció, i també estratègies de tractament i mitigació dels seus impactes.
El 2016, la Comissió Europea va publicar la primera Llista d’Espècies Exòtiques Invasores d’interès per a la Unió, que es descriu com “un pas important per aturar la pèrdua de biodiversitat”. Vilà va percebre un canvi en l’acadèmia i l’administració local també: “Quan vaig començar en aquest camp, érem molt pocs investigadors i el tema no estava en l’agenda de cap administració ambiental. Ara els gestors ambientals estan interessats a trobar-hi solucions”.
Les persones també poden marcar la diferència en fer que els seus jardins siguin menys acollidors per a les espècies exòtiques. “Comença pel teu pati: planta-hi només llavors autòctones i assegura’t de desfer-te dels residus del jardí de manera adequada.” I no és que ens calgués un altre motiu per pensar que abandonar les mascotes és imperdonable, però Vilà assenyala que molts dels nostres animals de companyia són espècies exòtiques i no han d’alliberar-se en el medi natural.
Pregunta el que vulguis a la Montse
Tens curiositat per saber com interactuen els animals, les plantes, els éssers humans i altres organismes? Vols retornar el poder a l’esquirol vermell? Montserrat Vilà serà al festival Fixing the Future, la cita amb els projectes més creatius i les idees que canvien el món.