David Price vol que ens interessem pel món interconnectat d’avui, que aprenguem d’activistes, blogaires, periodistes, científics, grups de defensa i dels líders inconformistes que lideren una revolució silenciosa però imparable. Podem resoldre problemes complexos si les escoles fan les coses de manera diferent.
“Els adolescents saben més sobre el canvi climàtic que els polítics. Estan creant aplicacions de coronavirus en una fracció del temps que dediquen els governs a fer-ho.”
Aquest líder del pensament global ha treballat durant dècades amb governs, organitzacions educatives i empreses, assessorant-los sobre com involucrar els estudiants perquè formin part del nostre futur. La seva passió per ajudar els joves a assolir el seu veritable potencial, sobretot a abordar l’epidèmia mundial de la desconnexió, ha estimulat els seus llibres.
L’últim llibre de Price, ‘The Power of Us: How we connect, act and innovate together’, és un viatge a l’interior de les organitzacions que creen canvis per abordar alguns dels reptes més complexos del món.
David Price ens parla de la propera generació i del lloc que ocuparà l’educació en el nostre futur post-Covid
Els joves estan fent coses increïbles que la pandèmia ha permès que vegin la llum. Aquesta és una de les raons per les quals em sento optimista sobre com reconstruirem el món després de la Covid. Hem de veure l’educació com a part integral de la manera en què anem a reconstruir el món després d’aquesta pandèmia.
Les dues manifestacions públiques més grans en la història de la nostra espècie van ser organitzades per infants en edat escolar, de manera que, en el futur, seria una bogeria no involucrar-los en repensar l’aprenentatge.
Avi Schiffman, un jove de 17 anys que viu a la costa oest dels Estats Units, va elaborar el web de seguiment de la Covid, que ara és la font autoritzada que fan servir Anthony Fauci i els CDC. Ho va fer en tres dies. Al Regne Unit, encara no hem aconseguit organitzar un bon sistema de seguiment de la Covid després d’haver-hi gastat milions.
Quan mirem al futur de l’educació, hauríem de veure-hi un ecosistema amb una àmplia gamma de socis involucrats: la comunitat local, els pares i, per descomptat, els estudiants. Els estudiants són els usuaris del servei i generalment mai se’ls consulta, cosa que ha de canviar.
El sistema de puntuacions estandarditzades ha estat grinyolant cada vegada més. Algunes persones han de fallar perquè altres passin. Quan acaben l’escola, els estudiants dels Estats Units tenen un sol nombre entre zero i quatre, a Anglaterra tenen A-level o GCSE, a Austràlia l’ATR, però tots són bàsicament iguals. Vivim en un món no estàndard; aleshores, per què hem d’estandarditzar les avaluacions?
Els exàmens són un indicador molt deficient per determinar l’èxit en el futur. Fets com el nivell de participació dels estudiants són un indicador molt més bo, com també ho és llegir per plaer. I em sembla que a Anglaterra hem fet un treball força bo durant els últims 20 anys per estimular el plaer de la lectura.
Els joves volen ser activistes socials, treballar amb comunitats o en temes específics, com el desenvolupament internacional, l’equitat o el control d’armes. Pressionen per aconseguir canvis en àrees específiques i molts senten que els adults els han defraudat.
Les escoles generalment atrauen persones de fora, però no és un acord recíproc, per què no? Hi ha una escola primària amb la qual treballo a Sydney, Austràlia, que col·labora molt amb la comunitat local. Quan els vaig preguntar com van començar, el director em va dir que simplement van preguntar a la comunitat què volien de l’escola.
Necessitem un nou pla d’estudis. Bàsicament, tenim el mateix pla d’estudis escolar que el Grup dels Deu dels Estats Units va desenvolupar en la dècada del 1890, amb alguns canvis marginals. Necessitem oferir als nostres joves la sensació que poden solucionar alguns dels problemes que estan sorgint.
Hem fet una bona feina en dir-los als joves que l’escola no és realment com el món real. Posem grans tanques al voltant de l’escola i ens tanquem al món. El gran educador nord-americà Seymour Sarason va dir que la millor manera de preparar els joves per al món que hi ha més enllà de l’escola és situar-los al món, fora de l’escola, tan sovint com sigui possible.
Deixem als joves les tasques més difícils, en les circumstàncies més dures i amb el mínim suport. Si els nostres joves no estan sent preparats, a mesura que avancen en la seva carrera escolar, per ser els solucionadors de problemes i els creadors de canvis del futur, llavors els estem fent un mal servei.
Mai com ara he tingut tantes esperances en el futur. Per què? Perquè he passat gran part dels últims deu anys en companyia d’aquesta generació, i mai deixo de sorprendre’m i commoure’m amb la manera en què pensen, senten i actuen. És responsabilitat de qualsevol societat proporcionar mentors i models a seguir, i donar-los l’oportunitat de desenvolupar les habilitats i experiències que necessitaran per refer el món més enllà de la Covid.
Si pogués tenir un FuturePower, seria la compassió. Al cor tenim tot el que pot reparar allò que va sortir malament.
Viatja amb David Price ► El FutureHero ens porta en un viatge a través de cinc escoles que fan les coses de manera diferent, des de Cambodja fins a Catalunya, en el seu AtlasChart Top 5.
EsdevenimentAtlas: Price parlarà al “Fixing the Future: Education edition” el 10 de desembre de 2020. Uneix-te a aquesta l’edició especial i gratuïta en línia, del 29 d’octubre al 10 de desembre. Informa-te’n i registra-t’hi aquí.
► Subscriu-te a l’AtlasNews per conèixer nous projectes cada setmana
► Subscriu-te a l’AtlasNews per descobrir més entrevistes a FutureHeroes