Fa poc vam parlar amb l’emprenedor Tim Smit, tota una eco-llegenda. En una conversa que ens va portar per anècdotes vinculades a ‘El padrí’, Txaikovski i un porc anomenat Horace, ens va mostrar la seva visió del futur de l’ecologia.
Coneix el nostre FutureFixer
Nom: Tim Smit, cofundador de l’Eden Project.
Superpoder per millorar el futur: convertir les terres ermes en selves tropicals, la pobresa en comunitat, les granotes en princeses…
Segueix en Tim si t’interesen: les qüestions sobre els arbres, les lliçons d’història alternativa, les anècdotes de la indústria de la música.
.
A finals de la dècada dels 90, Tim Smit va fundar l’Eden Project. Basat en una sèrie de gegantines cúpules geodèsiques ubicades als camps de Cornualla, aquest lloc es convertiria en la seva obra mestra, amb milers d’espècies de plantes, diversos espais expositius, un escenari per a festivals de música i la selva tropical interior més gran del món. Aquest espai havia estat una mina d’argila, però ara s’ha transformat en una destinació vibrant per als amants de l’ecologia i l’educació que atrau al voltant d’un milió de visitants cada any.
“La idea era molt senzilla. Agafem un lloc totalment abandonat i hi creem vida. Demostrem com n’és d’intel·ligent l’‘Homo sapiens’ i que, allà on siguem, es pot crear vida.”
Parlant amb en Tim a través de Zoom, veig les cúpules del seu Edèn, brillant contra la posta de sol en el seu fons de pantalla. L’efecte dóna al seu cabell una qualitat erràtica i difusa. Un contratemps tecnològic que li fa semblar (en les seves pròpies paraules) “el científic boig de ‘Retorn al futur’”. M’assegura que no ho ha fet expressament. Però per a algú amb un rerefons tan excèntric com ell, té certa gràcia.
Abans d’imaginar l’Eden Project, en Tim ja s’havia fet un nom dins la indústria de la música. Com a productor als estudis Abbey Road, va guanyar set discos d’or i platí. Les seves credencials musicals el recompensarien més endavant, amb el festival de música Eden Sessions, que va rebre artistes com Amy Winehouse, Oasis i Elton John. Però com a productor, en Tim finalment es va trobar en una mena de carreró sense sortida.
“Recordo haver treballat en un projecte i haver escoltat per primera vegada el Concert en si bemoll menor de Txaikovski. Va ser un maleït geni! I llavors em vaig adonar que en algun lloc de l’escala entre “està bé” i “maleït geni”, probablement jo em situava en la posició “bastant bo”, cosa que no podia suportar. Va ser llavors quan vaig deixar la indústria de la música i me’n vaig anar a Cornualla, sense saber exactament què hi anava a fer.”
A Cornualla, en Tim va adoptar dos porcs vietnamites anomenats Horace i Doris. La seva relació amb la parella, que va consistir en innombrables robatoris a la cuina i converses unidireccionals a la vora del foc, és el detonant de la seva obsessió per la vida salvatge. “Recordo que en algun moment del 1989, la Doris estava esperant garrins. Era al cobert i la neu queia horitzontalment mentre ella donava a llum. L’escena va ser absolutament bíblica. I per ser honest, la vaig sentir com un senyal. Això és el que se suposa que he de fer.”
Va fer plans per obrir una granja de races rares, però la idea es va transformar en un projecte per restaurar els Jardins Perduts de Heligan. Aquest projecte va revelar la clau de la visió ecològica de Tim: la regeneració.
“M’encanta la idea de fer un petó a una granota i que es converteixi en princesa. Quan vam engegar l’Eden Project buscàvem deliberadament un lloc abandonat. Ens agraden els reptes complexos. Agafar un espai abandonat i convertir-lo en alegria és una cosa intensament esperançadora.”
Com ell mateix explica, més del 75% del sòl de la Terra es troba substancialment degradat. “D’una banda, és realment depriment. Però de l’altra, sabent el que hem fet a Eden, vam pensar: hòstia, si tots actuem junts, imagina l’impacte que podríem tenir”.
Per al 2025, en Tim té l’objectiu de canviar aquesta ombrívola estadística establint un Eden a cada continent habitat. “Però, per descomptat, no volem convertir-nos en exportadors colonials d’idees. Volem crear una xarxa global d’Edens liderada per gent local. És increïble el que es pot aconseguir en combinar cultures i escoltar una àmplia varietat de veus.”
A Costa Rica, per exemple, en Tim i el seu equip es van associar amb la Reserva Indígena de Matambú per recuperar 4.000 hectàrees de terres de cultiu degradades, un projecte iniciat pel filantrop Peder Kolind el 1996. “En aquesta selva tropical ara pròspera, la boirina de calor sobre les muntanyes dels voltants ha estat reemplaçada per un remolí de boires que generen núvols, pluges i rius.”
Però, per a en Tim, la regeneració representa molt més que ecologia. A l’ADN del seu treball hi ha un profund èmfasi en les persones i en la comunitat, i construeix cada projecte sobre relacions que són tant ètiques com econòmiques.
“Si realment vols entendre el nostre model comercial, vés a veure ‘El Padrí’”, diu amb un somriure, descrivint l’impacte de l’ascens al poder dels Corleone. (Riu, però no és una exageració. L’Eden Project ha injectat més de 1.900 milions de lliures en l’economia local de Cornualla). “No és que siguem gàngsters, és clar. Però sobrevivim perquè tenim un munt de persones que volen que sobrevisquem. És una relació simbiòtica. Volem fer servir el capitalisme com una arma, per permetre el creixement dels qui ens envolten i ajudar-los a fer grans coses.”
Perquè, sobretot, en Tim creu en el poder de les persones. Antropòleg de formació, parla apassionadament sobre els obstacles que hem de superar com a espècie, però també sobre el gran potencial de la humanitat per avançar.
“Fa molt que m’interessa el teixit de la civilització. Veiem que cadascuna comença de la mateixa manera: compartint històries. Però, tradicionalment, aquestes històries miren cap enrere en lloc de cap endavant. Sigui quin sigui el període de la història que miris, la gent mai no veu venir el futur. Ara vivim en una època interessant, perquè els nostres relats estan girant cap al camí que tenim per davant. Veiem una nova generació assumint el control que està entusiasmada amb el futur, un futur que encara està per fer. Posaria el meu vot en aquesta generació. Al capdavall, el passat ja no és una opció.”
Pregunta el que vulguis a Tim Smit
Posa una mica de rock ‘n’ roll a la teva vida i vine a conèixer en Tim Smit al Fixing the Future Festival.
► Les entrades ja són a la venda aquí.
► Subscriu-te al nostre newsletter per descobrir més entrevistes.