L’atrevida conservacionista, biòloga i aventurera Sacha Dench, també coneguda com “el cigne humà”, està salvant espècies migratòries amb les seves expedicions impressionants. Sacha, campiona del busseig lliure i l’aviació, utilitza la seva plataforma per crear consciència sobre la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic.
Després de volar des de la Rússia àrtica fins al Regne Unit seguint la migració dels cignes salvatges el 2016, la Sacha va fundar Conservation Without Borders, una ONG que aprofita el poder de les imatges i les històries inspiradores per impulsar el canvi. Treballen en estreta col·laboració amb els habitants de cada zona per protegir les espècies migratòries en perill d’extinció i amplificar les veus locals.
“La gent de tot el món vol que les espècies continuïn. Volen ser part de la solució. Però mai els hem implicat de la manera adequada.”
Parlem amb la Sacha sobre els problemes als quals s’enfronten les espècies migratòries i sobre la superació de la seva por a les turbulències per esdevenir una mestra paramotorista i, inesperadament, una font d’inspiració per a dones i nenes: “Solia evitar tot el que tingués a veure amb l’empoderament femení, però ara m’hi implico”.
Cal tornar a connectar els espais naturals i salvatges i garantir que les empreses tinguin un paper en la reparació de la natura.
La principal motivació de les meves expedicions és fer córrer la veu sobre les espècies en perill d’extinció. No sóc una addicta a l’adrenalina, sóc molt cautelosa amb el paramotor. Però els esports extrems sempre m’han semblat una via perfecta per parlar de conservació, particularment de les espècies migratòries. Al final, estem intentant que persones alienes al món de la conservació s’impliquin en els grans desafiaments de la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic.
No importa com arribar fins a les persones, sempre que se les involucri. Quan era biòloga i parlava de conservació, molt poca gent se’n mostrava interessada. Però quan em vaig convertir en campiona de busseig en apnea d’Austràlia, la gent em va escoltar de sobte perquè era una personalitat esportiva. A la gent li encanta l’aventura. Fer una cosa extraordinària que cridi la seva atenció pot iniciar debats i fer que s’interessin en la teva missió.
Parlar d’espècies migratòries connecta les persones. Reuneix diverses comunitats de tot el món i et permet parlar sobre problemes globals a través dels ulls dels animals, crec que té alguna cosa de màgia.
Perquè la gent s’involucri realment, ha de sentir-se l’heroi de la història, no el dolent. La persona que causa un problema també pot solucionar-lo. Intentem donar-los a tots un paper en la conservació en lloc de fer-los sentir culpables.
Ser culturalment sensible és clau. Vaig aprendre prou rus per entendre’l i dir els conceptes bàsics durant la meva expedició ‘Flight of the Swans’. Així no era una estrangera que entrava i assenyalava amb el dit, sinó algú a Rússia demanant ajuda. Això va oferir als vilatans una altra manera de convertir-se en herois.
Convidem les comunitats a exercir un paper actiu en les nostres expedicions i realment val la pena. En col·laborar amb organitzacions de caça a Rússia per sol·licitar la seva ajuda per creuar l’Àrtic rus, els permetem ser part de la història de l’expedició. Convertir-los en part de la missió en termes de logística va fer que fos molt més fàcil involucrar-los en salvar els cignes a llarg termini.
La gent vol ajudar, només els cal informació i oportunitats. A la Rússia àrtica, la gent viu de la caça. Però quan els vam dir que el cigne de Bewick estava en declivi dràstic, es van posar a actuar. Ara, totes les associacions de caça o turisme són socis de la Swan Champions of the Russian Arctic network. Encenem la flama i després deixem que la gent local avivi el foc.
Destaquem els líders locals que impulsen el canvi. Parlem amb els mitjans de comunicació locals quan aterrem i després els referim a la persona local amb experiència. A través de la narració, intentem mostrar que la feina que fan els vilatans és una peça realment important del trencaclosques quan mires les coses a escala mundial.
A Estònia, hi ha una comunitat on els cignes xocaven amb les línies elèctriques constantment i ara estan implementant solucions. La companyia elèctrica està instal·lant desviadors, eliminant una de cada dues línies, i en els propers dos anys ho soterraran tot (cosa que abans van dir que era impossible perquè costaria milions).
Les comunitats locals haurien de participar més en la conservació. Quan vaig esmentar a la gent de Nenets, a la Rússia àrtica, que els investigadors han estat treballant en el seguiment del cigne de Bewick durant 30 anys, van preguntar, “¿per què ningú ens ha demanat que hi participem?”. Aquestes comunitats volen protegir les espècies, hem d’involucrar-les més en la conservació.
La gent sol preguntar: “¿De debò creus que el que estàs fent solucionarà el canvi climàtic?”. I la resposta simple és: jo no. Però sí que crec que puc arribar a prou persones i fer que se sentin empeses a fer alguna cosa, aquest efecte acumulatiu podria marcar una diferència real.
És hora de difondre el missatge que la natura és a tot arreu. Els conservacionistes han posat tanques al seu voltant i molta gent es pensa que la natura és el que hi ha dins d’espais naturals. M’agradaria poder dir-los a les generacions futures que ho hem revertit. Hem de mirar de convèncer la gent que accepti la natura.
El meu primer gran desafiament de vol va ser obtenir una imatge aèria d’un nou hàbitat dels cignes a les sis del matí. Estava volant i sabia que tenia aquesta oportunitat, podria canviar tot el debat sobre el cigne de Bewick. I ho vaig fer: aquesta imatge va ser recollida per tot un seguit de diaris nacionals i va canviar del tot el discurs.
Vull que tothom senti que té el poder de fer canvis. Una jove em va dir: “el que fas és absolutament sorprenent, però jo mai no podria fer una cosa així”. Això és l’oposat del que vull: tu també pots trobar i fer alguna cosa sorprenent.
Però cal tenir paciència: tenia 40 anys quan vaig trobar el meu objectiu, tot i que he parlat sobre la conservació des que en tenia 11. Em va portar molt de temps descobrir què podia aportar i fer de manera diferent.
Mai no vaig tenir la intenció de ser un model a seguir per a dones i nenes, però ara ho accepto. El meu objectiu sempre ha estat resoldre problemes de conservació, no ser una dona impressionant. Però vaig canviar d’opinió després de la meva primera expedició: les nenes i les dones joves deien “Déu meu, ¿poden volar les noies?”. Quan em vaig treure el casc, em vaig adonar que estava provocant un canvi. Així que estic molt feliç de fer tot el que pugui per inspirar les dones més joves. També he après molt d’elles.
Les decisions globals sobre com fem servir els recursos naturals i com protegim el planeta no han de ser preses per polítics que treballin en cicles electorals de tres o quatre anys. Tot el relacionat amb el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat és un problema massa gran.
Les empreses i altres organitzacions haurien de tenir un paper en la reparació de la natura. Durant els propers 50 anys, com a mínim, cal que tota la societat senti que la seva missió general és tenir cura de la natura, en lloc de generar guanys.
Tenim fins al 2030 per aconseguir alguns canvis força radicals. La nostra missió és fer una sèrie d’expedicions al voltant del planeta seguint espècies migratòries i compartir les històries i les imatges amb el públic, els membres de l’ONU i les empreses responsables de l’ús de recursos. Volem mostrar al món la realitat del que està succeint i les connexions entre tots els nostres països d’una manera emocionant i impossible d’ignorar.
El meu superpoder futur seria… detectar tots els joves que canviaran les regles de joc en el futur i oferir-los suport ara. També seria genial viatjar al futur i enregistrar les conseqüències del canvi climàtic perquè la gent pugui veure-les ara. Això podria ajudar a accelerar el canvi que necessitem!
Sacha Dench Sacha Dench Sacha Dench Sacha Dench Sacha Dench
AccióAtlas ► Segueix les expedicions de Conservation Without Borders a Climatechallenge.live i subscriu-te a Count Us In per ajudar-los a guanyar el segon rècord Guinness mundial pel major nombre de persones actuant sobre el canvi climàtic…
► Subscriu-te al nostre butlletí per descobrir més entrevistes i projectes apassionants