Imagina’t que fent clic en un botó poguessis fer créixer i crear tot el que volguessis. Això és Fab City: un col·lectiu creatiu de pioners i fabricants que simplement vol que la tecnologia digital faci el món més autosuficient. I ho estan aconseguint en més d’una ciutat. De fet, ja n’hi ha vint-i-vuit que estan a bord d’aquest vaixell…
Mira ► “Estàs preparat per prémer el botó?”
Avui dia, la ràpida urbanització presenta un gran desafiament, a més d’una gran oportunitat per canviar el sistema. Fab City està a l’altura d’aquests reptes i a punt per construir, col·lectivament, un nou món més sostenible i habitable, gràcies a l’obertura de les microfàbriques urbanes públiques, anomenades Fab Labs, al cor de ciutats, pobles i llogarrets.
Eines per al futur
La idea? Proporcionar als ciutadans tots els recursos que necessiten perquè puguin produir tot el que consumeixen, sense fer malbé els ecosistemes del planeta.
Un laboratori de fabricació local l’objectiu del qual és democratitzar l’accés a la invenció personal i col·laborativa, utilitzant tecnologies digitals per fer gairebé qualsevol cosa.
El primer laboratori va ser creat pel físic i professor Neil Gershenfeld i el líder de drets civils Mel King, a Boston, el 2003, dins d’un programa de divulgació al Centre for Bits and Atoms del MIT (Massachusetts Institute of Technology). Des de llavors, s’ha convertit en una xarxa global de 1.320 laboratoris dins el nou model urbà: la Fab City. El professor del MIT que va impulsar la revolució de la fabricació digital va triar l’any 2054 com a final del compte enrere cap a la producció local.
“El 2054, el 70% de tots nosaltres viurem en ciutats. El compte enrere ja ha començat. Tenim 40 anys per canviar radicalment els nostres sistemes de producció i aturar els residus globals”. Neil Gershenfeld
Fab City Global ha estat guanyant impuls des del 2014, quan l’aleshores alcalde de Barcelona va desafiar les ciutats de tot el món a iniciar un pla de 40 anys. Enguany, deu ciutats més s’han unit a la iniciativa global, comprometent-se a ser més sostenibles, accessibles, productives a escala local i connectades globalment. La llista completa de vint-i-vuit “ciutats” comprèn des de Detroit i Shenzhen fins al Regne de Bhutan, l’únic país del món que té un índex de felicitat per als seus ciutadans.
Si ets un país, una regió o una ciutat petita, també ets benvingut
Com a membre fundador i instigador de Fab City, Tomás Diez, nascut a Veneçuela i establert a Barcelona, té la passió de canviar la manera en què les ciutats consumeixen i produeixen recursos, com l’energia, els aliments, l’aigua, la informació i els productes: “Avui dia, milers de persones estan fent la transició d’una economia ‘extractiva’ a una de ‘generativa’. Hi ha més producció dins de la ciutat, on també hi ha el reciclatge de materials i la satisfacció de les necessitats locals”. Els laboratoris tenen un impacte dramàtic en la cultura actual d’un sol ús.
Si no hi has estat mai, has de saber que els espais de fabricació digital no són només llocs plens d’impressores 3D als quals van aquells qui volen ser artistes i artesans. Els Fab Labs promouen la idea de la fabricació distribuïda: els dissenys es poden enviar a l’altra banda del planeta, i, utilitzant una maquinària diversa (d’un estil entre Ferris Bueller i Willy Wonka, talladores amb làser o altres eines simples), els usuaris poden crear gairebé qualsevol objecte, gran o petit. Pensa en habitatges, sistemes aquapònics per conrear aliments, xarxes de dades sense fils i plàstics sense plàstic.
Fab és el nou negre
L’objectiu és educar la societat sobre com fer les coses que realment necessitem amb inventiva local.
“La tecnologia i les dades han de servir a la gent. Els hi hauria de tornar el control econòmic i democràtic”. Francesca Bria, directora de Tecnologia i Innovació Digital de Barcelona
Les aplicacions d’avui són infinites. A Ghana, s’han utilitzat laboratoris per produir un molinet de iuca i antenes de ràdio. A Noruega, els pastors estan creant collarets de ràdio i xarxes sense fils per rastrejar els seus animals. Els agricultors a l’Índia han creat instruments que verifiquen la qualitat de la llet, i a Kènia, els estudiants d’enginyeria estan fent servir els Fab Labs per ajudar els metges a trobar les venes dels nadons, amb el cercador apropiadament anomenat ‘vein finder‘. Això és realment brillant.
Alois Mbutura i el seu cercador de venes (imatge: Voice of America)
Per demostrar que un bon veïnat és aquell que fa coses, cada any, la cimera Fab City reuneix més de 1.000 persones, líders cívics, creadors, urbanistes, governs, indústries i ecosistemes d’innovació d’arreu del món amb una cosa en comú: voler crear un futur urbà DIY que sigui tan accessible, inclusiu i de codi obert com sigui possible. Què hi ha en el cot de tot això? L’economia circular.
Un sistema regeneratiu alternatiu que prioritza la longevitat dels productes, compartint o reciclant, en contrast amb el model de producció d’“adquirir, fer servir i llençar”, de l’economia lineal.
La cimera del 2018 va incloure el llançament del llibre de Fab City The mass distribution of almost everything (La distribució massiva de gairebé tot). En col·laboració amb la Unió Europea, les Nacions Unides i l’Ajuntament de Barcelona, i editada per Tomás Díez, la col·lecció d’experiències Fab presenta una crida a l’acció perquè les persones i les comunitats convencin els seus governs que formin part de la xarxa i comencin a fer alguna cosa per generar el canvi. Considera-ho com una fita, un manifest, un mapa, una guia i un manual per fer possible la participació en els futurs urbans. Llegeix-lo en línia.
Fab City Summit, París: ments (i boques) obertes
En Tomás creu que la creativitat pot fomentar la inventiva arreu del món i resoldre els problemes més importants del nostre temps. “El disseny és l’eina més poderosa que tenim per estimular la imaginació de la gent, inclosa la dels líders polítics i econòmics, i visualitzar noves formes d’utilitzar els recursos que tenim al planeta Terra”.
En temps d’agitació política, els centres urbans del món han d’enviar el missatge que plegats podem millorar vides. Quan els líders de les ciutats s’uneixen per dur a terme accions valentes i mostrar als altres el camí, és meravellós. Com que Barcelona i París comparteixen visions similars sobre la innovació urbana, les seves alcaldesses, Ada Colau, de Barcelona, i Anne Hidalgo, de París, han ideat un pla: crear un futur facilitat per la tecnologia i liderat per dones.
“Les ciutats són espais on podem crear col·lectivament. Són un espai natural per a la innovació, una oportunitat per repensar la relació entre la democràcia i la tecnologia”. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
Barcelona va ser la primera Fab City
Aquest és el millor moment per parar atenció al manifest de Fab City, amb els seus deu principis per facilitar la transició urbana cap a ciutats localment productives i connectades globalment. Per assegurar el futur del nostre planeta, necessitem augmentar de seguida el nostre impacte.
A la cimera del 2018, deu noves ciutats van prometre unir-se a la xarxa, i així és com van arribar a ser-ne vint-i-vuit. Des de Kamakura, la ciutat costanera japonesa al sud de Tòquio, fins a la Ciutat de Mèxic, una de les ciutats més poblades del món, passant per Seül, amb el patrimoni arquitectònic de la seva zona urbana, cada ciutat té les seves raons per inscriure-s’hi.
La Ciutat de Mèxic vol aplicar els principis de l’economia circular: “En un món en què la participació ciutadana és més proactiva, hem de promoure i aprofitar estratègicament els recursos. Actua, fes servir les eines, fes-ho tu mateix i comparteix la teva experiència”.
La creativitat d’Oakland converteix la ciutat en una placa de Petri perfecta per incubar noves idees inesperades: “Tenim uns problemes enormes en aquest moment. Aquí hi veig una oportunitat immediata per als empresaris, que inclou els que tradicionalment han estat exclosos, com les dones, les persones de color i les persones amb ingressos baixos”.
A l’estat de São Paulo, Sorocaba ha estat fent enormes projectes d’urbanització: “Tenim grans empreses que treballen en el reciclatge i volem connectar-les amb els ciutadans i potenciar el seu impacte”.
La revolució serà autoorganitzada
Fab City connecta amb la gent que realment fa coses, no amb la gent que només parla de fer-les. Així com no hi ha un sol fundador de Fab City, no hi ha tampoc una sola comunitat. Es tracta de l’essència de la ciutat. “Això no es basa en l’heroisme individual, sinó en una col·laboració global”. Fes un cop d’ull a la barra lateral per llegir més coses sobre alguns dels projectes que expliquen de què va.
“En un món en constant canvi, la innovació no és una opció, és una necessitat”. Tomás Díez
Per exemple, amb Materiom, Liz Corbin i Alysia Garmulewicz han fet un llibre col·laboratiu de receptes de material de codi obert, amb materials locals que es poden fer en una cuina i dissoldre en una pica. Sona molt Breaking Bad, no? Aquestes expertes en disseny circular han estat comparades amb la física i química Marie Curie, que preparava pocions a la cuina de casa seva.
“Veiem el creixement exponencial dels centres de producció a escala comunitària com els Fab Labs, makerspaces i hackerspaces, que creen l’oportunitat de construir més cadenes de subministrament locals i regionals que obtinguin materials abundants i naturals”. Liz Corbin, Materiom
Breaking good: els ingredients de la natura del futur
Si ets un jugador creatiu, creador, dissenyador, artista, arquitecte, científic o “fanàtic” confés, sabràs que els dissenys de Fab City viatgen a escala mundial com a “bits” i es fabriquen localment en “àtoms”.
“La filosofia central de la Fab City és que els àtoms pesats han de romandre estàtics i només moure’s localment, perquè cal molta energia i altres recursos per moure’ls. Però els bits poden transitar globalment. Per a mi aquest és un salt en el disseny industrial”. Kate Raworth
distributeddesign.eu és la nova plataforma del col·lectiu, que fa servir per compartir informació diversa sobre el mercat emergent de l’última realitat digital. Connecta els fabricants amb els mercats i proporciona un espai discursiu per al desenvolupament de noves oportunitats de mercat.
Com que el total global de Fab Labs al món es duplica cada any, Neil Gershenfeld compara el fenomen amb la Llei de Moore, que el 1965 va predir que el poder dels ordinadors es duplicaria cada dos anys durant 50 anys. A aquest ritme, els laboratoris podrien ser tan omnipresents com l’smartphone: “Ja no s’anirà a un Laboratori Fab per fer servir les seves màquines, sinó per construir altres Fab Labs”.
Meta.
Avui, la ciutat és tant el centre del poder com el centre de l’esperança
Entra a les bambolines de la Fab City Summit 2018 ► Més de 14 coses fabuloses sobre el nou manifest urbà.
Col·laboradors de Fab City ► Com a part de CultureFutures, vam demanar a Tomás Díez que ens cedís els seus projectes AtlasChart Top 9.
Més FutureLeagues ► Llegeix més entrevistes a col·lectius creatius.
