⚡ Un futur lluminós és possible

Eduard Vallory aposta per una educació de qualitat que contribueixi a construir vides amb sentit, dignitat i autonomia

Fa 20 anys que vivim a l’era d’Internet i el nostre sistema educatiu en viu al marge. Durant la pandèmia hem vist problemes d’alumnes per connectar-se amb Zoom o professors que no han tingut recursos suficients, però el problema és més profund.

Se suposa que l’educació prepara els joves per respondre als desafiaments del món d’avui i els prepara per al món del demà. Si els professors tenen habilitats limitades o hi ha una incapacitat en la infraestructura, com podem preparar-los per respondre a un món on, per exemple, la intel·ligència artificial s’està desenvolupant a una velocitat tan alta que no ens adonem de quant han evolucionat els nostres telèfons mòbils en els darrers quinze anys?

Hem de garantir el caràcter inclusiu, equitatiu i orientador de l’educació. Això significa que l’educació de qualitat ha d’arribar veritablement a tots els infants, independentment de les seves característiques o les del seu entorn, i els ha d’orientar en el seu desenvolupament i creixement, no seleccionar-los.

El futur de l’educació ja és aquí. Les decisions que prenem avui determinen com serà l’educació del futur, i també cap a on ha d’avançar la del present.

Vallory és autor del llibre ‘World Scouting: Educating for Global Citizenship’ (2012)

Hem de redefinir el propòsit de l’educació, és a dir, quin impacte ha de tenir en les persones. Per tal de generar ‘educació de qualitat’ cal transformar la manera com s’aprèn, com es mesuren els aprenentatges i, conseqüentment, els espais, els horaris i la formació, selecció i desenvolupament professional dels docents.

Ens hem d’assegurar que l’educació capaciti els nois i noies perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat i amb sentit. Alhora, ha de contribuir positivament a donar resposta als reptes globals: les desigualtats creixents, l’emergència climàtica, la transformació tecnològica exponencial i les conseqüències de tot això en les societats.

Arreu del món hi ha un gap enorme en l’accés a l’educació de les noies. I en els països on hem aconseguit que vagin a l’escola, molts nens i nenes no aprenen, perquè no s’han creat bones estratègies d’aprenentatge. Tant en l’àmbit català com en el mundial, l’educació només funciona per a uns quants.

Em sento satisfet d’haver pogut contribuir a l’experiència que ha estat l’aliança Escola Nova 21 per a un sistema educatiu avançat. Al llarg de tres anys ha catalitzat els esforços de milers de docents i centenars d’escoles i instituts per moure el conjunt del sistema educatiu a Catalunya per fer possible que arribi a tothom una educació de qualitat com la que indicava abans. Han estat mig miler d’escoles i instituts, articulats en seixanta xarxes locals, més de quinze mil docents, i una mostra representativa de trenta centres amb els quals, juntament amb les escoles de referència, hem desenvolupat un procediment de transformació intensiva, que ara es pot fer servir per a tothom.

Hi ha milers i milers de docents arreu del món que estan transformant la manera com s’aprèn i ho comparteixen amb altres. Gràcies al context de comunicació digital d’avui és molt més fàcil compartir el que està passant avui en escoles de llocs molt allunyats, a través de vídeos, recursos, webinars i connexions entre docents de països diferents. Això també passa a casa nostra. La mobilització de docents i famílies per una educació que contribueixi a construir vides amb sentit, dignitat i autonomia no té aturador.

Projectes i persones interessants n’hi ha arreu. Alguns es veuran en aquesta edició del “Fixing the future”: Kiran Sethi  lidera la fantàstica Riverside School a Ahmedabad, a l’Índia; i Ann Cook, ja jubilada, segueix a la inspiradora Urban Academy High School de Nova York. També penso en l’Escola Lumiar, a São Paulo, o en la High Tech High, a San Diego, amb el gran Larry Rosenstock, que acaba de jubilar-se. Cal destacar l’enfocament innovador de la Facultat d’Educació de la Universidad de Mondragón, al País Basc. I és clar, hi ha molts altres projectes educatius que conec a Catalunya, molts dels quals s’apleguen al Fòrum Futurs de l’Educació.

El que va dur-me progressivament a dedicar el meu temps voluntari i la meva dedicació professional a iniciatives per un món millor va ser la meva vinculació a l’escoltisme. Hom hi aprèn que la convivència requereix que tots hi aportem, i també que el servei als altres no és només un deure moral, sinó una satisfacció vital.