Sandra Sotelo Reyes, assessora en justícia de gènere i resiliència climàtica a Oxfam Intermón, sempre s’ha interessat per qüestionar les causes subjacents dels abusos de poder. Després de passar gairebé 10 anys a la República Democràtica del Congo, així com a d’altres contextos afectats per conflictes com ara Txetxènia, ha vist de primera mà com la violència sexual en zones de conflicte és només una part d’un sistema més ampli de discriminació.
El treball humanitari, però, és només part de les coses que fa la Sandra. Tot i que és economista de formació, també ha estudiat Acció Humanitària Internacional, música i dansa. Per a la Sandra, no existeix una divisió estricta entre un món i l’altre, sinó que estan comunicats: “Per a mi no són dues coses, formen part de la manera de relacionar-me amb el món”.
Sessió híbrida, virtual i presencial, part del programa SPARK de joves veus ecofeministes a la COP26. Foto de Davinia Sosa Baez.
En parlar amb la Sandra durant els preparatius del Festival Fixing the Future, la seva aproximació creativa i oberta al món era evident. Amb una curiositat contagiosa, sempre es pregunta “per què” per apropar-se als problemes de fons a sistemes complexos. Això va sorgir de la seva experiència primerenca abordant la violència sexual en zones de conflicte, una experiència formativa que va descobrir-li la importància de qüestionar contínuament les causes subjacents de l’abús de poder.
Explica que “la violència sexual en una zona de conflicte és com la punta de l’iceberg que representa l’abús, l’abús de poder en la seva forma més grotesca, concretament contra dones i nenes. Així doncs, aquest interès i defensa per assenyalar les causes profundes d’aquest abús de poder ha estat fonamental per a mi; ha estat sempre la meva preocupació”. Per això, la Sandra veu les pressions que revela la crisi climàtica com una oportunitat.
“Una oportunitat perquè els que són més escèptics, o els que encara no tenen una comprensió de fons, vegin amb més claredat les desigualtats estructurals existents i puguin començar a fer-se la pregunta: per què? M’interessa que la gent es pregunti el perquè, i pregunti fins a trobar-ne l’origen, perquè tota la resta és una pèrdua de temps. Ara és un bon moment per demanar-se perquè, perquè no tenim gaire temps”.
Per exemple, en lloc de simplement afirmar que el canvi climàtic afecta de manera desproporcionada les dones i les nenes, la Sandra fomenta un procés de qüestionament més rigorós, per aprofundir i trobar les causes, darrere les causes, darrere les causes; per seguir el fil cap a la xarxa subjacent d’injustícia sistèmica. Com ella diu, “acabem les frases: per què les dones i les nenes es veuen desproporcionadament més afectades pel canvi climàtic? La resposta és: perquè se’ls ha assignat, de manera no gratuïta, un munt de tasques, rols i responsabilitats no remunerades, com ara el treball de cures, i són excloses dels mecanismes de presa de decisions en virtut de normes, lleis i pràctiques discriminatòries per raó de gènere. Com no s’han de veure desproporcionadament més afectades per qualsevol impacte, inclòs el canvi climàtic?”.
Demandes climàtiques feministes a la COP26. Foto de Davinia Sosa Baez.
Aquesta obertura a l’aprenentatge i la curiositat és el que sustenta un dels seus propers projectes amb Oxfam Intermón, “Converses valentes”, que són converses interdisciplinàries en espais artístics dissenyats per provocar l’alquímia transdisciplinària entre ciència, humanitats, cultura i política. Reunir persones de diferents àmbits per discutir temes contemporanis els ajuda a veure les coses des d’una nova perspectiva, una que obre una nova manera de pensar o genera preguntes que mai abans s’havien plantejat. Tal com explica la Sandra, els ponents ballen a duet, creant un nou espai on es qüestionen, redibuixen i co-construeixen les fronteres disciplinàries. I quin és un dels ingredients principals? Que els ponents són “persones amb ganes d’aprendre”. Tenen la valentia d’adaptar, ajustar o rebutjar un sistema de creences que ja no té sentit.
Però el canvi pot ser intimidatori, i pot ser difícil creuar un espai incert entre allò que sabem i els canvis que hem de fer per viure en un món més sostenible. Per a la Sandra, aquí és on entra la dansa:
“La dansa té el gran potencial que les persones que no estan acostumades a relacionar-se amb el món de manera més sensorial o vivencial tenen accés a coneixements o conceptes que, si es presentessin d’una altra forma, només en podrien rascar la superfície o olorar-la des de la distància”.
Abandonar una idea, o un lloc conegut, i anar cap al desconegut pot generar incertesa, però també pot conduir a un lloc de possibilitats.
Taller “Embodying ecofeminisms”. Foto de Sandra Sotelo Reyes.
Per explorar el potencial de la dansa i el moviment com a una forma d’entendre sistemes complexos, la Sandra ha desenvolupat tallers d’“Embodying ecofeminisms”. En els tallers reuneix una sèrie de persones, la majoria d’elles no ballarines, per discutir primer els marcs conceptuals abans d’explorar-los en moviment.
Com es veu això en la pràctica? La Sandra explica que hi pot haver cinc cossos en un espai que han de seguir una sèrie d’instruccions: no us atureu, canvieu de direcció cada vegada que arribeu a un extrem de la sala, no topeu amb ningú, mantingueu el mateix temps, seguiu el ritme de la música. Aquestes condicions ajuden a crear un espai que explora una versió micro dels sistemes complexos del món real.
“Només amb això, pots generar una comprensió immediata de què és un sistema complex i què significa prendre decisions en un sistema complex, i com relaciones la teva pròpia presència a l’espai ¬–amb la teva gravetat, amb la teva forma. T’obliga a prendre decisions que et sorprenen, perquè no esperaves que algú vingués darrere teu, i de sobte veus l’habitació des d’una perspectiva que d’altra manera no hauries vist. Això és exactament el que ha de passar, aquesta comprensió profunda. I per a mi això és essencial”.
Els tallers van revelar les idees que tenien els participants, però que no podien articular fins que el moviment els va proporcionar, en certa manera, un coneixement dins d’ells. Continuarà aquests tallers en el marc de les formacions del projecte SPARK que Oxfam Intermón ofereix als activistes joves el mes de juliol. La Sandra descriu aquest tipus de processos com “moments ahà”, quan un canvi de perspectiva, o una comprensió més profunda del motiu d’una manera d’actuar, condueix a l’obertura de noves possibilitats.
Taller “Embodying ecofeminisms”. Foto de Sandra Sotelo Reyes.
Basant-se en la coreògrafa Deborah Hay, la Sandra emfasitza que “no es tracta d’aprendre dansa, es tracta d’aprendre de la dansa”. Es tracta de fer preguntes com què diu la dansa, a través dels seus patrons, codis, llenguatge? Què pot aportar a la reflexió contemporània sobre els sistemes complexos?
Tanmateix, no hi ha dreceres ni dos per uns. Com subratlla la Sandra “sobretot, la justícia climàtica requereix cura per assegurar-nos que no estem creant solucions falses, que no estem implementant solucions simbòliques”. Això vol dir pensar el futur de qui estem arreglant, qui no és a la sala i si les nostres solucions realment ajuden tothom.
“Potser estem arreglant allò que surt a la foto, però potser el que no hi surt està pagant el preu d’arreglar el que fem pels que surten a la foto”, diu la Sandra. “És interminable, però aquesta pregunta, aquesta preocupació, aquest interès, sempre hi ha de ser. Sobretot perquè el canvi climàtic no entén de fronteres entre, per exemple, l’anomenat Nord Global i el Sud Global”.
Dit això, la Sandra veu el potencial de la creativitat com un pont entre el present i els possibles futurs la forma dels quals encara no coneixem, tot i que potser sapiguem com volem que sigui o quines característiques volem que tingui. “L’art permet la creació d’aquestes realitats imaginàries, simbòliques i noves, i ens les porta. I en fer-ho, dotant-les de nom i modelant-les” de manera creativa, podem imaginar un futur més esperançador.
AtlasAction ► Els activistes joves poden apuntar-se aquí al taller de dansa de la Sandra el mes de juliol o llegir més sobre Oxfam Intermón i les seves accions en temes de gènere, clima i resiliència. També pots conèixer la Sandra al proper Festival Fixing the Future al setembre.
► Subscriu-te a Atlas News per a més entrevistes FutureFixer.
