“Sempre dic el mateix als nens: el futur encara no està escrit.”
Javier Goyeneche creu que els infants són el futur. El naixement dels seus fills el va inspirar per llançar una empresa de roba sostenible que no utilitzés els recursos naturals d’una manera extractiva i malbaratadora com la majoria de les marques de moda. Aquesta empresa, EcoAlf, ha desenvolupat centenars de teixits reciclats, ha posat en marxa un programa internacional de col·laboració amb pescadors per a la recollida de residus dels oceans i s’ha convertit en la primera marca de moda d’Espanya en aconseguir la certificació B-Corp.
Com deixa clar una de les col·leccions d’Ecoalf, Because There Is No Planet B, la terra sempre és el primer. Ja sigui sacrificant els marges o aturant la producció d’un producte reeixit quan es comprova el seu elevat impacte ambiental, les decisions comercials valentes i les accions en favor del planeta sempre són a l’agenda de Goyeneche: “Hem de moure’ns ràpid, ens hem de moure junts i hem estar units”.
Goyeneche parla del nostre poder per crear canvis, de la necessitat de crear negocis valents i de per què l’educació és clau.
A Ecoalf, dediquem molt de temps a pensar quin tipus de planeta volem deixar-los als nostres fills, però també hauríem de preocupar-nos de quin tipus de persones deixarem al planeta.
L’aspecte del planeta l’any 2050 dependrà del que fem a partir d’ara. Estem decidint com volem que siguin els nostres oceans, com serà el nostre menjar i quina mena de roba ens posarem tots els dies.
Tot el que invertim en educació és una gran inversió. Alguns anys, l’equip ha fet més de 250 xerrades i debats.
La gent té més poder del què s’imagina. Les petites accions realment poden generar canvis. Quan els consumidors comencen a canviar de direcció, les empreses també han de fer-ho. En cas contrari, seran història.
Les empreses necessiten directors executius valents. Les empreses han de sortir de la seva zona de confort i prendre decisions realment agosarades.
Per a empreses com Ecoalf és més fàcil perquè ja va néixer amb la sostenibilitat com a bandera, ¡i els meus accionistes em deixen fer el que vull! És complicat per a una empresa rendible de 40 anys canviar el seu model de negoci i fer un gir de timó: el treball del director executiu podria fins i tot estar en risc.
Cal que els nostres legisladors facin un pas endavant i comencin a legislar: van molt endarrerits.
Durant massa temps, el model de negoci que hi ha darrera de la moda no ha funcionat. Malauradament, durant les últimes dècades, el model ha estat molt controlat per la “moda ràpida” i aquest model de negoci no és sostenible.
La moda ràpida genera enormes quantitats de residus: comprar, llençar, comprar, llençar, una nova tendència cada dijous, descomptes, promocions, Black Friday… i així successivament.
Cremem els boscos per plantar-hi cotó i fer samarretes per cinc euros. Cadascuna d’aquestes samarretes consumeix 2.000 litres d’aigua i un gran percentatge acabarà a l’abocador en menys de dos anys.
No hi ha prou aigua, boscos o abocadors per a la nostra futura població. Hi haurà 2 mil milions més persones el 2050, per la qual cosa el primer que hem de canviar és el model comercial.
Hem de comprar menys i comprar de manera més responsable. No pots ser activista el divendres i el dissabte comprar-te cinc samarretes per cinc euros.
No fem promocions de Black Friday: fem campanyes i accions, com el sorprenent “On Your Sleeve” del poeta britànic Tomfoolery. El magatzem amb el qual treballem a Espanya (i que treballa per a moltes de les grans marques) em va dir que van tenir un 62% de devolucions el passat Black Friday. Sis de cada deu peces que van sortir van tornar a entrar: emissions de carboni, avions, trens, reempaquetament, plàstics… És un desastre.
Quan vaig començar, em vaig sentir molt sol. Recordo que un comprador principal, l’any 2012, em va preguntar per què algú havia de comprar una cosa reciclada quan podia comprar-ne una de nova. Aleshores, la gent creia que “reciclat” era sinònim de “mala qualitat”. Ningú no va tornar a fer aquesta pregunta, la qual cosa és genial.
Encara hi ha una bretxa per fer que la roba sostenible sigui més assequible. Malauradament, els teixits reciclats, els tints naturals i els processos de tenyit sostenibles són més cars i gairebé tot és més complex i porta més temps.
Mai no vaig voler que el preu fos una raó per no comprar de manera sostenible. Quan vam començar, teníem una opció: vendre a preus un 30% més alts o llançar amb marges molt ajustats per a aquesta indústria. Vaig dir que no a apujar els preus, tot i que gràcies al nostre creixement aquests marges estan millorant.
La sostenibilitat és el futur. El responsable d’una marca de gran èxit a Espanya em va dir que quan fa alguna cosa sostenible, no ven. Li vaig dir que si fas dues jaquetes amb teixit sostenible dins d’una col·lecció que no és sostenible, els teus clients no ho entendran: però és la direcció correcta, així que segueix endavant i no et desil·lusions.
Fins i tot si estàs reciclant les tasses de cafè de la teva oficina, no n’hi ha prou; has d’anar més ràpid. Fa tres anys, el principal comprador de Selfridges em va dir que eren els grans magatzems més sostenibles del món, però que només una de les 300 marques que hi havia estava fent samarretes orgàniques. Això no és sostenible, però afortunadament les coses estan canviant.
No pots ser sostenible pel teu compte. Per ser sostenible, he d’assegurar-me que tota la meva cadena de subministrament sigui sostenible. Per això treballem amb determinades fàbriques, determinades teles, determinades persones.
El meu nadó és Upcycling the Oceans: aquest és un projecte pel qual realment vaig lluitar. Va començar l’any 2015. Havíem estat reciclant xarxes de pesca durant molts anys, però un dia vaig sortir amb un pescador per veure quants deixalles quedaven atrapades a les xarxes, i em va sorprendre.
Vaig trobar els recursos que calien per llançar el programa jo mateix. Hi ha un filantrop meravellós, Henry Pincus, a qui vaig conèixer a Nova York mentre buscava fons per llançar Ecoalf; em va dir que no li agradava la moda, però que la seva obsessió era l’oceà. Vaig recordar-me d’això, i quan li vaig trucar amb aquesta idea, ens va donar suport durant tres anys seguits, i així, gràcies a ell van néixer la Fundación Ecoalf y Upcycling the Oceans.
Vam començar amb tres pescadors; avui treballem amb més de 3.200 i el nostre objectiu és treballar amb més de 10.000 pescadors de tota la Mediterrània el 2025.
El deu per cent de les deixalles que recuperem es dirigeixen a la moda: les ampolles de PET es converteixen en tela de fil de polímer. A Espanya recollim prop de 200 tones l’any, de les quals el 68% es pot tornar a posar en circulació.
Els pescadors amb els quals treballo ho fan de franc, ho fan amb el cor. Quan vaig començar, alguns em van preguntar si pagaria, però vaig dir que no: pots recol·lectar deixalles cada dia, llençar-les a l’oceà, recol·lectar-ne altre cop demà i llençar-les novament, i pots seguir fent-ho. O si creus que és millor portar-les a port, t’ofereixo un contenidor, però tu decideixes. Va ser increïble com van començar a unir-se al programa.
ESCOLTA ► Goyeneche parla amb Clare Press al podcast Wardrobe Crisi:
Ens encanta que les nostres botigues tinguin espais d’acció: els anomenem espais Act Now. Hi fem xerrades, convidem ponents, tenim debats. A Berlín va ser fantàstica la manera en què vam crear una comunitat reunint-nos amb la gent, parlant i debatent. Vaig aprendre molt de molta gent.
Vam obtenir la nostra certificació B-Corp el 2018; acabem de ser reavaluats i hem millorat encara més. La primera vegada, la preocupació més gran va ser que estàvem molt centrats en la sostenibilitat i menys en les persones. Així que hem treballat aquest aspecte durant els últims dos anys.
El gran canvi ha de venir dels grans. Tenen el volum, els recursos i els equips. Tenen de tot. Podrien completar el canvi que necessitem.
Si pogués tenir un FuturePower, seria… poder per a curar. He vist tant de patiment durant l’últim any, tanta gent que no podia acomiadar-se dels seus familiars i amics, sola als hospitals… El poder de curar la gent seria sorprenent.
AccióAtlas ► Aconsegueix més informació sobre EcoAlf, Upcycling the Oceans i les seves accions i innovacions per al futur de la moda sostenible. Javier Goyeneche ha parlat amb Cathy Runciman, cofundadora de l’Atlas of the Future.
► Subscriu-te a l’AtlasNews per descobrir més entrevistes a FutureHeroes
