?  “No estem sols a l’univers. L’irracional seria pensar que ho estem.” Juan Insua

Mart sempre ha seduït els humans. Potser és perquè hi veiem un mirall de nosaltres mateixos: el nostre passat –un planeta on potser hi va haver vida– o el nostre futur –un lloc on podríem portar vida. D’aquesta seducció ens parla l’exposició Mart. El mirall vermell, que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de juliol.

Gaudeix del viatge espacial fins a l’11 de juliol

El CCCB va llançar aquesta exposició al febrer, coincidint amb una fita de la història espacial: l’arriscat aterratge del rover Perseverance en Marte per buscar rastres de vida i recollir-hi mostres. Es creu que hi ha grans quantitats de gel i diòxid de carboni que romanen congelades en aquest planeta.

Propera parada: Mart

La mostra ens permet explorar la nostra relació amb el planeta vermell a través de més de 400 objectes, entre llibres, escultures, dibuixos, còmics, pel·lícules, documents manuscrits, peces de col·leccionista i fins i tot un meteorit marcià, el KSAR Ghilane 002.

El meteorit KG002 va ser descobert al desert del Sàhara el 2010

L’exposició té, fins i tot, la seva pròpia banda sonora. El més predictible hauria estat recórrer a David Bowie. En canvi, el CCCB ha apostat per crear una atmosfera profunda amb el guitarrista i compositor català Nico Roig.

Podem estar agraïts a Juan Insua, comissari de l’exposició, per aquesta barreja de sons, ciència, art i literatura. Amb ell hem parlat dels artistes que s’han inspirat en Mart, de bibliofília marciana i fins i tot de ciència-ficció feminista.

Juan Insua, comissari de Mart. El mirall vermell

Juan Insua ha estat comissari de les millors exposicions literàries del CCCB –James Joyce (1995), Pessoa (1997), Kafka (1999), Borges (2002), Cortázar (2004)…– i en aquesta mostra sobre Mart també ha considerat que la literatura i la ciència ficció havien de tenir un lloc predominant, perquè la història de Mart és també una història de llibres: “la ficció sempre ha alimentat la ciència. I al seu torn la ciència inspira nous reptes a la ficció: l’intercanvi és permanent”, assegura Insua. “Bona part dels científics i enginyers que van treballar i treballen en l’exploració espacial són lectors de ciència-ficció, i una part substancial de la producció literària de ciència-ficció des dels anys cinquanta no pot ignorar els avenços científics en el coneixement del planeta vermell.”

Mart, literalment

S’inclouen referències canòniques: les obres d’H.G. Wells o de Ray Bradbury sobre Mart són imprescindibles. Veiem els originals i les galerades de ‘La guerra dels mons’ de Wells i també un àmbit dedicat a Kim Stanley Robinson i la seva ‘Mars trilogy’, amb manuscrits, objectes, mapes, fotos i llibres seleccionats per l’autor americà. “Però la literatura existent sobre el planeta vermell és ingent i hi ha autors encara poc coneguts que han contribuït a crear l’imaginari marcià”, explica Insua.

Fotos de l’exposició: Aleix Plademunt

Si et vas perdre la conversa de Kim Stanley Robinson amb l’investigador cultural José Luis de Vicente al CCCB, pots veure-la tot seguit. Van reflexionar sobre el pensament utòpic, les coses que hem après sobre Mart des dels anys setanta i el futur imaginari del seu llibre, esgarrifós però esperançador, The Ministry for the Future.

Un dels aspectes menys coneguts de l’imaginari vinculat al planeta vermell és la ciència-ficció escrita per dones. La mostra inclou des dels fantàstics viatges pel sistema solar d’Anne de Roumier Robert fins a un podcast de la crítica i investigadora Elisa McCausland, on fusiona la relació entre Mart, feminisme i cultura pop des de la dècada de 1950 fins a l’actualitat.

Si ets fan de la ciència-ficció, no et pots perdre la selecció de pel·lícules que es poden veure al canal Mart. El mirall vermell a Filmin.

Insua afegeix que “convé aturar-se en la notable col·lecció de revistes ‘pulp’ provinent de l’Arxiu Saunders, amb una especial menció als cromos de ‘Mars Attacks!’ en els quals es va inspirar Tim Burton per a la seva pel·lícula.”

No hi ha planeta B

Sens dubte, ens queden moltes coses per descobrir sobre Mart i aquesta exposició ens acosta a algunes d’elles. En el camí, ens aturem davant d’una curiosa instal·lació sobre Espècies Marcianes creada pel col·lectiu Estampa i contemplem les fotografies del projecte ‘GOSSAN: Missió a Mart’ de l’artista Joan Fontcuberta.

L’Explorer Curiosity Silversmith XXI a Zarandas, 2018 | Joan Fontcuberta

Juan Insua ens parla d’algunes “connexions inesperades” que ha descobert durant el procés de gestació d’aquesta mostra, “dades que poden donar peu a especulacions fecundes, com la hipòtesi del gran viratge que ens parla de la influència de Júpiter sobre Mart a l’inici del sistema solar. Segons sembla, Mart estava destinat a ser un planeta més gran, i potser amb un altre destí, però la migració de Júpiter fa milions d’anys ho va impedir.”

Mart. El mirall vermell obre espais de reflexió i coneixement sobre què podem aprendre d’aquest planeta. “Un dels aprenentatges més importants seria pensar-nos com a espècie en una escala geològica. I alhora ser conscients que estem a punt de convertir-nos en una espècie interplanetària”, ens diu Juan Insua.

Marta Llinàs (Estudi Canó) / Pixelon – Sergi Mussull, 2021

“Vivim un canvi climàtic accelerat provocat per nosaltres mateixos, mentre somiem, dissenyem, instrumentem la possible colonització del sistema solar. És una tensió profunda que hem de resoldre. Encara, i durant molt de temps, no hi ha planeta B. La nostra prioritat hauria de centrar-se en salvar la Terra”, afegeix el comissari.

Encontres al planeta vermell

Lectures Atlas: Et convidem a afegir els següents llibres a la teva llista de lectura “vermella”

?  ‘La guerra dels mons’ d’H.G. Wells i ‘Les cròniques marcianes’ de Ray Bradbury són lectures obligades.

?  Els marcians telèpates són portadors d’una utopia comunista a ‘To Mars via The Moon – An Astronomical Story’ de Mark Wicks.

?  Alice I. Jones i Ella Merchant, precursores de la ciència-ficció feminista, van escriure ‘Unveiling a Parallel’, la seva pròpia utopia marciana.

?  A Rússia, Aleksandar Bogdanov va publicar ‘Estrella vermella’ i Aleksei Tolstoi ‘Aelita’, novel·les on Mart és un escenari per reflexionar sobre el que la revolució russa hauria pogut ser i no va ser.

Entra en un altre món al CCCB

Agenda Atlas: Un programa paral·lel de debats, cinema, trobades amb experts i activitats educatives complementa l’exposició. I si ets amant de la literatura, Kosmopolis prepara per al juny una edició especial dedicada a la ciència-ficció i la seva influència en els diferents gèneres i formats.

No et perdis:

?   Un eixam de mons (9 d’abril). La poeta Míriam Cano, el físic i periodista Toni Pou i l’artista Joan Fontcuberta en una conversa moderada per l’editor de la revista ‘El Món d’Ahir’, Toni Soler.

?   Missió Curiosity (de l’1 de març al 15 de juny): un projecte marcià per a estudiants.

?   Bioscopi: Interespècies (del 6 d’abril al 28 de novembre): crea i anima les teves pròpies criatures imaginàries.

Aquí et deixem una mostra de la banda sonora de l’exposició, en la qual un cor de veus llunyanes invoca els primers noms de Mart…