? “Una ciutat és més que un lloc en l’espai, és un drama en el temps” – Patrick Geddes
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha obert la seva última instal·lació, Urban Nature, una “pel·lícula pas a pas” que convida el públic a convertir-se en intèrpret d’un paisatge urbà imaginari. Reclutem l’actriu Andrea Tivadar per viure l’experiència.
Les ciutats són llocs peculiars. Amb cada pam sota observació, cada rutina diària assajada rigorosament, la vida en aquests grans espais sovint pot semblar una actuació. “Una ciutat és més que un lloc en l’espai, és un drama en el temps”, com va dir el sociòleg escocès Patrick Geddes. Una nova exposició al CCCB de Barcelona (Urban Nature) vol abraçar la teatralitat de la vida a la ciutat, convidant-nos a submergir-nos en el nostre paper d’actors del paisatge urbà.
Comissariada per la companyia de teatre d’avantguarda alemanya Rimini Protokoll, la instal·lació ofereix una finestra a les històries reals de diversos habitants de la ciutat, des d’un funcionari de presons fins a un conreador de marihuana o una jove sense llar. Posant-nos en les seves sabates a través d’escenes urbanes artificials, ens movem a través de l’exposició com si es tractés d’un set de rodatge. Coneixeràs els rols dels seus protagonistes, viuràs les seves històries i veuràs amb els teus propis ulls la diversitat d’experiències humanes que conviuen en un espai urbà. I encara que no és estrany sentir-se aïllat en aquest laberint de la vida que és el centre d’una ciutat, veuràs com cadascuna de les nostres històries, encara que sovint no estiguin relacionades, estan essencialment interconnectades.
“Les ciutats són un gresol de realitats diverses que tenen el potencial d’oferir interaccions inesperades, un lloc on les identitats es modulen i es tornen a dibuixar quan es veuen amb diferents ulls i perspectives”, expliquen els directors del projecte (Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel). “En lloc d’explicar les històries d’aquests personatges reals en un estil estrictament documental, hem utilitzat l’escenografia i la tecnologia per permetre que l’audiència s’endinsi en aquestes maneres diverses de viure a la ciutat, com si recorregués una pel·lícula en la qual tots ens podem veure reflectits.”
Vaig tenir el plaer d’assistir a aquest estrany experiment teatral amb l’Andrea Tivadar, algú que en sap força, de fingir ser altres persones. L’actriu, coneguda pels seus papers en el drama d’espies de la BBC Killing Eve i al thriller Safe Inside de 2019, no és aliena al poder immersiu de l’actuació.
“Crec que l’objectiu principal de qualsevol actuació és la immersió i l’empatia amb els altres. Tant si ets l’actriu com el públic, això és el que vols aconseguir. Com a actriu, perquè el meu personatge existeixi, necessito poder deixar de jutjar-la i sentir empatia per ella, fins i tot si és l’antagonista. Has enderrocar els murs que hi ha dins teu, els murs creats per la nostra educació, per les nostres famílies, per la societat mateixa. Com a persones, anhelem això. Anhelem trencar els límits entre nosaltres i els altres. I, de vegades, l’única manera de fer-ho és posar-se al seu lloc i viure les seves històries.”
Ens submergim en l’experiència Urban Nature. Comencem entrant en una plaça de Barcelona increïblement realista i submergint-nos en el paper de l’Enric, un professor d’història local. Mentre ens guia per la plaça, convidant-nos a imitar la seva rutina diària, l’Enric explica a través dels nostres auriculars la seva visió de la ciutat i com la seva vida aquí ha canviat a mesura que els espais del seu voltant s’han modernitzat. Centrant-se en una font al mig de la plaça, assenyala que, històricament, monuments com aquests sempre han reflectit la diversitat d’experiències del centre de la ciutat, originalment construïdes per aristòcrates com a símbol de poder i estatus, després utilitzades per les classes baixes com una font d’aigua indispensable i, en els temps moderns, usades pels turistes com a teló de fons per al seu contingut de TikTok.
“Si ho penses, marca el to de tota l’experiència. Mostra com, històricament, les fonts han actuat com una mena de pont entre diversos sectors de la societat. Fins i tot recordo que quan era petita, a Romania, les fonts eren un punt de trobada per a familiars, amics i tota mena de persones. És interessant començar amb això, un símbol que d’alguna manera reflecteix totes les ciutats que conviuen dins d’una ciutat”, diu l’Andrea.
A mesura que avancem per una gran varietat d’escenes urbanes dissenyades per l’escenògraf Dominic Huber, la nostra perspectiva canvia entre personatges alternatius. Tot d’una, som un emprenedor que fa una xerrada en un bar amb poca llum sobre com el “Big Data” canviarà l’aparença de la ciutat tal com la coneixem. Després som una jove sense llar, dubtant entre dormir en un refugi per a persones sense llar o en una estació d’autobusos. La juxtaposició és crua i mostra com fins i tot aquests mons aparentment dispars són, en el context de la ciutat, simplement dues cares de la mateixa moneda.
Segons els directors del projecte, aquesta imatge de gran contrast va ser el punt de partida d’aquest projecte, que van iniciar commoguts per la “desconcertant proximitat entre l’esplendor de les platges de Copacabana i una de les faveles més extenses de Rio de Janeiro”. Una juxtaposició de contraris que, segons expliquen, es pot trobar a qualsevol ciutat.
“I d’això tracta el teatre, oi?”, diu l’Andrea. “Quan anem al teatre, volem veure totes les perspectives en lloc de només les més òbvies. Volem experimentar diverses històries des de múltiples perspectives i després aprendre de les seves contradiccions. Perquè, a la fi, aquest contrast ens fa fer més preguntes. Per què trobo aquest personatge intrigant? O per què aquest personatge em va fer enfadar? Mentre intentes comprendre aquestes altres persones, també estàs aprenent de tu mateix.”
Malgrat les seves intencions abstractes i teatrals, se’ns convida a contemplar realitats concretes. Des de la perspectiva de cada personatge, ens enfrontem a problemes diferents, ja siguin socials, econòmics o polítics, i pensem com podríem solucionar-los. En fer-ho, explorem de quina manera les ciutats podrien oferir-nos una vida millor i un futur més brillant. “Urban Nature reobre el debat sobre la gestió dels recursos naturals com l’aigua, el dret a un habitatge digne, l’expansió de noves economies i models de treball, les desigualtats entre veïns i la perspectiva de les generacions més joves sobre el futur de les ciutats”, expliquen els directors.
Però malgrat totes les seves complexitats i contradiccions, tots els seus errors i futurs potencials, a la fi sempre hi haurà una constant en la vida de la ciutat: la interacció. Com mostra Urban Nature, cap acció es produeix de manera aïllada en l’entorn urbà. Cadascun dels nostres moviments és observat i interpretat, i mai no estem realment sols. Tot el que fem i experimentem està connectat amb els altres. És aquesta complexa xarxa d’interacció la que defineix la naturalesa de les ciutats i, al seu torn, les fa naturals. “On hi ha la natura a les ciutats?”, pregunten els directors. “En les nostres complexes relacions, les nostres curioses interaccions, les nostres comunitats interconnectades. Aquí trobem una cosa única en la vida de la ciutat. Quelcom molt més fluid del que trobem al camp. Quelcom natural que sempre està creixent, evolucionant contínuament, a mesura que avancem cap al futur.”
És una idea a la qual podríem resistir-nos al principi, però que té més sentit després d’experimentar aquest recorregut. Estem acostumats a que les ciutats es descriguin com a construccions artificials fetes per l’home que s’oposen al món natural. Però realment els personatges, les comunitats i les connexions dins seu creen un ritme natural propi. En sortir d’aquesta experiència, és difícil no tornar a imaginar la ciutat que ens envolta en aquest context i apreciar-la encara més.
“Vaig sortir pensant: vull veure’n més, vull sentir-ne més, vull aprendre més coses sobre les persones que m’envolten. Però també vull celebrar la ciutat”, afirma l’Andrea. “Després de la pandèmia, sembla que molta gent està canviant les ciutats pel camp. Però, què passa amb els maons, el ciment, els grafits, el soroll i tota aquesta gent amb històries increïbles? Què passa amb aquesta naturalesa, la naturalesa urbana? Segurament t’ho perdries si te n’anessis.”
