“El bosc és com una mare. Ens proporciona tot el que necessitem per viure còmodament.”

Timbaktu Collective està formant els vilatans d’una de les zones més seques d’Índia perquè agafin les regnes del seu propi futur. Quan la petita comunitat agrícola va decidir canviar de les seves pràctiques agrícoles a l’agricultura orgànica, poc sabien que estaven plantant les llavors d’una revolució silenciosa.

El districte d’Anantapur, propens a la sequera, de la regió d’Andhra Pradesh alguna vegada va ser considerat un erm àrid. Tot just havia arbres, la terra estava molt degradada, calcificada i compactada, dificultant el creixement de plantes o aliments.

Això va ser fins que l’activista de desenvolupament CK “Bablu” Ganguly va descobrir el seu potencial ecològic. L’emprenedor social va comprar trenta-dues hectàrees de terra àrida el 1991 amb el seu soci, l’experta en teles Mary Vattamattam, i el seu amic John D’Souza, qui va fundar el Centre d’Educació i Documentació, un dels primers centres de recursos d’Índia que s’enfoca en temes de desenvolupament. El pla? Regenerar la terra transformant-la en un “agroforestal”: un sistema de gestió de l’ús de la terra en què es cultiven arbres o arbustos al voltant de cultius o pastures.

El trio va anomenar la terra “Timbaktu”, que en l’idioma local Telugu significa “l’últim horitzó on la terra es troba amb el cel”.

Com a ONG amb seu a Chennekothapalli, un llogaret que no apareix al mapa, Timbaktu Collective està treballant actualment en 179 llogarets amb 22.879 famílies (i cada vegada són més) per donar poder a les comunitats rurals marginades, els sense terra i els discapacitats per governar-se a si mateixos, viure en societat i en harmonia i mantenir un estil de vida sostenible.

El 1995, el col·lectiu va nomenar a Pothanna Dacharampalli com a “vigilant” dels boscos de Kalpavalli. La seva tasca semblava senzilla: protegir-la i vigilar-la, però no va ser tan fàcil. Caminava 15-20 quilòmetres al dia, patrullant els turons, evitant que es tallessin els arbres. Va cuidar els plançons acabats de plantar, va buscar incendis, va documentar recursos i recol·lectar llavors.

“El bosc és com una mare. Ens proporciona tot el que necessitem per viure còmodament. He vist quan depenem d’aquests boscos, especialment durant els anys de sequera”, explica. “Llavors, no va ploure i res creixia. La gent va emigrar en massa i els vilatans van venir per herba, dàtils, fulles i fruits de neredu (mora índia). En quatre anys, es van tallar 4.800 carretades d’herba en aquests boscos”.

Quan Pothanna va començar com a vigilant, tenia vint-i-set anys. “En aquell temps, aquestes terres eren estèrils. Tots aquests quilòmetres de vegetació que ara veus són arbres plantats per nosaltres!”

La seva documentació i informes sobre com estava canviant el bosc va ser inavaluable per a futurs treballs de restauració. En aquest lloc, ha guanyat prou com per a impulsar una iniciativa de sericicultura (cultiu de seda) i establir una botiga al seu poble.

“La Cooperativa Kalpavalli està dirigida íntegrament pel poble. Hi ha una petita quota de membres i els vilatans utilitzen lliurement els recursos dels boscos. El que queda es ven a vilatans externs. Els diners es destina al fons que s’utilitza per a obres comunals com estructures de conservació de la terra i de l’aigua”.

Aquest treball té un gran impacte no només per a les persones sinó també per a les aus i els animals de la zona. “Molts animals han tornat a la zona: senglars, xacals, guineus, óssos, llops, cérvols, lleopards i moltes, moltíssimes varietats d’aus”.

Timbaktu Collective té la missió d’ajudar a establir cooperatives administrades i de propietat comunitària, com la de Pothanna. Treballa per establir programes que abordin els drets dels pobles marginats i les empreses rurals que s’ocupen d’aliments orgànics, teixits artesanals, sabó artesanal, mel silvestre, cria de petits remugants, restauració ecològica de terres comunes, banca alternativa i assistència legal per a dones, educació alternativa, drets de l’infant, participació juvenil i drets de les persones amb discapacitat.

L’equip també ajuda als agricultors amb formació, desenvolupament de coneixements en pràctiques orgàniques i biodinàmiques, maneig de plagues i malalties, producció de compost orgànic i biodinàmic, maneig de bestiar i més.

Com a “Observador”, Pothanna sent que ha tingut una vida plena. Els seus dos fills estan educats, i un d’ells dirigeix ​​la botiga al seu poble. La seva filla també està educada i ara està casada. “La vida no ha estat tan dolenta després de tot!”

Al mostrar els esforços exemplars dels agricultors, Timbaktu explora temes crítics de seguretat i sobirania alimentària. En el fons, analitza la relació que un agricultor comparteix amb la seva terra, les seves llavors i planteja preguntes crítiques sobre el menjar, l’essència mateixa de la vida humana.

AccióAtlas: Aprèn més sobre els programes de Timbaktu.

Aquest projecte apareix en un nou informe d'investigació anomenat ‘Models d’Esperança: Accelerant les transformacions a sistemes alimentaris sostenibles' per la Global Alliance for the Future of Food.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part d’NatureFutures, un nou projecte de narratives que monitora les innovacions tant en la vida silvestre, la biodiversitat i la ciència ciutadana, com en els biòlegs, enginyers, dissenyadors i empresaris que hi ha darrere d’elles. Atlas of the Future està orgullós d’associar-se amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.