Solar Foods és una d’aquelles històries al·lucinants sobre aliments del futur que poden salvar qualsevol conversa de sobretaula, i fins i tot potser un planeta sencer de l’escalfament global.

Aquesta és la pregunta per als convidats que badallen, i per als 8 mil milions de persones restants que comparteixen aquest planeta: “Sabies que una empresa finlandesa pot produir proteïnes a partir de l’‘aire’?”

Si li preguntes al director executiu de Solar Foods, el Dr. Pasi Vainikka, t’explicarà que tot va començar fa molt de temps, quan els humans van descobrir per primera vegada el foc, i després l’agricultura i, finalment, els fertilitzants a base de combustibles fòssils “que van permetre disparar els rendiments per hectàrea”.

Per resumir ràpidament l’argument, aquests descobriments sorprenents van aplanar el camí per a la industrialització de l’agricultura i la ramaderia, la qual cosa va conduir a una demanda cada vegada més gran de proteïnes animals, a la producció massiva de soja, a la destrucció massiva de terres cultivables i boscos i, finalment, a un planeta a la vora de l’abisme.

No obstant això, Solar Foods proposa un nou i feliç final per a la història: l’agricultura cel·lular. En resum, el Dr. Vainikka i el seu director de tecnologia, el Dr. Juha-Pekka Pitkänen, conreen organismes unicel·lulars per produir ingredients alimentaris rics en proteïnes. També podríem anomenar-ho “conversió de gas a proteïna”, possible gràcies als ràpids avenços de la biotecnologia en els darrers anys. El Dr. Vainikka ho ha anomenat “el bioprocés”, per emfatitzar la seva naturalesa orgànica. És alta tecnologia de laboratori i, per estrany que sembli, no cal ni terra per conrear. Com diu el Dr. Pitkänen, “estem alliberant la producció d’aliments de les limitacions de l’agricultura”.

“Amb la producció de Solein, no necessites, per exemple, res de sucre i no depens de la terra cultivable, el clima o la meteorologia, ni qualsevol de les coses que associem amb el cultiu d’aliments a terra. Pots seguir produint aliments en qualsevol lloc, en qualsevol moment, sempre que tinguis energia renovable. Això és el que més em fascina.” Dilek Ercilia-Cura, investigador sènior de Solar Foods

Així és com funciona: s’extreu l’aigua de l’aire i se li aplica electricitat (en aquest cas renovable) per dividir-la en H2 i O. Es conserva l’hidrogen. Es pren CO2 de l’aire (de totes maneres hi ha massa al nostre voltant, a ningú li importarà). Es recullen microbis dels boscos finlandesos, seleccionant els que produiran una proteïna nutritiva (un procés llarg, ja que hi ha molts d’ells). S’afegeix amoni (aquesta part és una mica complicada perquè requereix nitrogen, però Solar Foods diu que també es pot capturar de l’aire). Es deixa que tots es barregin en un bioreactor (també conegut com “fermentador elegant”) perquè els microorganismes es multipliquin alegrement, convertint el carboni i l’hidrogen en proteïnes.

El resultat són molts organismes unicel·lulars que contenen entre un 65 i un 70% de proteïnes. Llavors s’aïlla el Solein (nom patentat de Solar Foods per als seus microbis rics en nutrients) de la resta de la mescla, passant-lo a través d’un separador i després enviant-lo un deshidratador. Sí, això també requereix energia. Un cop sec, es mol el Solein fins a obtenir-ne una pols que es pot afegir a gairebé qualsevol menjar.

Fundada el 2017 a Hèlsinki, l’empresa Solar Foods es va basar en la investigació de dos universitats finlandeses. La ‘startup’ ha recaptat no menys de 30 milions d’euros en inversió pública i privada des del setembre del 2020 fins a abril del 2021 per sortir del laboratori i augmentar la producció. Ja estan construint una instal·lació que inclou un espai d’exposició i un bar on se servirà el menjar del futur, i el Dr. Vainikka espera que obri les seves portes al públic el 2023.

Els principals desafiaments que encara queden per davant inclouen l’obtenció de l’estatus d’aliment, la llicència per vendre Solein als consumidors, però “quan la demostració comenci a funcionar, esperem disposar de l’aprovació regulatòria”, diu l’optimista CEO. I comercialitzar un aliment tan nou no és un desafiament menor. Si l’acceptació del consumidor no fos un problema, tots estaríem menjant insectes per esmorzar.

Tot i això, sembla que aquests són mers detalls en comparació amb el que ja s’ha aconseguit: el bioprocés és 10 veces més eficient que la fotosíntesi i s’estima que de 100 a 300 vegades més sostenible que la producció de carn. Només cal una petita part de l’aigua necessària per a la producció convencional de proteïnes (una desena part de l’aigua utilitzada en la producció de proteïna de soja, per exemple) i, per descomptat, no es requereix terra cultivable.

Llavors, què veu el CEO de Solar Foods quan tanca els ulls i pensa en el demà? “Només veig un oceà blau. Podem influir en el futur.”

Però, quin gust té?
La proteïna en pols té un color groc i un gust semblant a la pastanaga, causat pel seu elevat contingut en carotè. Es tracta d’un ingredient poderós en termes nutricionals, però força irrellevant en termes culinaris.

I l’agricultura, s’ha d’acabar? 
No si li preguntes al Dr. Vainikka. Alliberar l’agricultura de la pressió de la producció de proteïnes permetrà els agricultors centrar-se en la sostenibilitat, la reforestació i el segrest de carboni. La idea és reemplaçar als monocultius de soja depenents de fertilitzants.

AccióAtlas: Si vols seguir aquest projecte, subscriu-te al seu newsletter. També pots començar a planificar el teu viatge a Hèlsinki per ser una de les primeres persones a provar aquest menjar del futur al bar de les seves instal·lacions.

Lena organitza l’equip editorial de BCN Més, una publicació amb seu a Barcelona que se centra en el periodisme ‘slow’ i independent.