LA Green Grounds converteix els deserts alimentaris urbans en barris més saludables, vibrants i autosuficients.

El 2013, Ron Finley va obrir una famosa xerrada Ted Talk amb una descripció detallada del seu barri, South Central Los Angeles. “Licoreries, menjar ràpid i solars buits.” Va ser en gran part gràcies a la xerrada de Finley, fa gairebé una dècada, quan els principals mitjans de comunicació van començar a parlar dels deserts alimentaris urbans. Però què són?

Els deserts alimentaris urbans són essencialment la combinació perillosa de barris pobres amb famílies de baixos ingressos i la manca de supermercats decents, unit a l’abundància de cadenes de menjar ràpid i botigues de menjar processat. El resultat, com pots imaginar, i com haurien d’haver imaginat els urbanistes d’arreu del món fa dècades, és una comunitat amb patrons d’alimentació perillosos i poc saludables, i tots els problemes que els acompanyen: obesitat, desnutrició, diabetis, etc. Per tenir una idea de l’abast d’aquest problema, els experts estimen que uns 23 milions de persones als Estats Units viuen en deserts alimentaris (alguns urbans, altres rurals) i que gairebé la meitat són famílies o persones de baixos ingressos.

A Ron Finley li encantava la jardineria. Va acabar en una classe de jardineria al Museu d’Història Natural impartida per una tal Florence Nishida. Es podria dir que Nishida estava una mica obsessionada amb promoure aliments més saludables als deserts alimentaris urbans mitjançant la creació d’horts comunitaris.

Quan va concloure el curs, Finley tenia en ment el lloc perfecte per crear un nou hort d’aliments orgànics, obert a tothom, i tots dos, juntament amb altres amics i veïns de Finley, es van posar a treballar. En poc temps, havien arrencat les herbes d’un solar estret i l’havien convertit en una bella i comestible meravella. La mainada va ajudar i va aprendre. Després van menjar els fruits (literalment) de la seva feina. “Quan els infants cultiven col arrissada, mengen col arrissada. Quan cultiven tomàquets, mengen tomàquets”, diu Finley. Els veïns van gaudir i van apreciar el projecte. I es va convidar els més pobres a escollir allò que els calgués i, així, van menjar tomàquets en lloc de menjar ràpid.

La burocràcia municipal va treure el cap (‘això no es pot fer, bla bla bla’) i gairebé porta Finley a la presó per cultivar plantes de més de 90 centímetres d’alt, però a la fi, i amb una mica d’ajuda de la premsa local, el verd va vèncer el gris i, així, LA Green Grounds es va situar al mapa.

A la fi del 2013, havien instal·lat 27 horts més en col·laboració amb les comunitats locals, ensenyant i empoderant els veïns.

Amb Florence Nishida encara al capdavant el 2021 (Ron Finley s’ha separat i segueix pel seu compte), LA Green Grounds ha centralitzat les seves activitats educatives al seu Jardí d’Ensenyament del Sud de Los Angeles, on mostren als futurs agricultors urbans com poden convertir els deserts alimentaris en zones més saludables, en barris més vibrants i més autosuficients.

AccióAtlas: Si no et trobes a Los Angeles, la millor manera d’ajudar és fent un donatiu. Si et trobes a l’àrea de Los Angeles, hi ha moltes més maneres de participar. Tota la informació és aquí.

Joe és coeditor de BCN Més, coagricultor a La Caseta Alta i coproductor de molts esdeveniments culturals.