Eixarcolant promou un futur on menjar “males herbes” autòctones i cultivar varietats locals d’hortalisses i plantes oblidades sigui la nova normalitat.

Algun cop has pensat en menjar un sandvitx amb salsa de ruca salvatge fresca en lloc de mostassa envasada? I una truita d’ortigues? Fer-ho podria haver estat gairebé impensable fa una dècada, però a Catalunya hi ha hagut un canvi de visió respecte a la flora urbana, gràcies en gran part a un col·lectiu anomenat Eixarcolant.

Des del 2016, aquest grup impulsa un canvi social en la manera en què interactuem, produïm, comercialitzem i consumim plantes silvestres, garantint alhora la igualtat, la justícia i els principis ètics. El nom del projecte, “Eixarcolant”, prové del verb català d’arrencar males herbes, però aquestes “males herbes” ja no es consideren molestes invasores sinó útils, sostenibles i nutritives.

Marc Talavera, membre fundador del col·lectiu, explica que el projecte es va inspirar en la manca de coherència del sector agroalimentari actual. “Aquí a Catalunya tenim una herència gastronòmica increïble. Per què hem de buscar productes de l’altre costat del món que siguin com els nostres? Per exemple, en lloc de quinoa, podríem consumir blat blanc, que és gairebé el mateix, o en lloc de menjar xia, podríem utilitzar llavors de lli.”

Per divulgar les propietats nutritives dels aliments que creixen entre les esquerdes, Eixarcolant organitza tallers on també s’ensenyen tècniques de cultiu i recol·lecció. “Creiem que, compartint coneixements i sent transparents, podem fomentar una participació més àmplia en el sistema alimentari sostenible que volem”, afegeix Talavera.

Admet estar molt orgullós del gran interès que el projecte ha despertat en la ciutadania local i de la consegüent diversificació de la demanda. Talavera creu que la COVID-19 ha estat determinant en la creixent acceptació del seu projecte. “La pandèmia ha estat una revelació per a molts. Durant el confinament, vam poder veure les plantes creixent entre el ciment. O ens vam adonar que podíem conrear als nostres balcons i terrasses. Crec que prendre consciència de l’enorme biodiversitat que tenim als nostres carrers és definitivament un primer pas important.”

Un dels seus objectius propers és desenvolupar un sistema de traçabilitat dels aliments mitjançant codis QR per facilitar encara més el vincle entre consumidors i productors. A més, “gràcies a aquest sistema, els consumidors estaran informats de l’origen dels seus productes, garantint una autèntica sostenibilitat. També podran veure els marges de vendes i, com que som una organització sense ànim de lucre, els diners que sobren de les nostres operacions es reinverteixen en l’associació, i creiem que aquesta és una bona manera de seguir ampliant les iniciatives”.

La comunitat d’Eixarcolant ens convida a seguir la seva moderna visió de l’etnobotànica, ja sigui a la ciutat o al camp, en restaurants o en botigues de queviures. Les propietats nutricionals de les flors, les bledes o les borratges són immenses, i “sens dubte val la pena aprofitar el seu potencial”. Com més gent s’hi uneixi, diuen, més a prop serem de la sobirania alimentària.

AccióAtlas: Si vius a Catalunya pots unir-te al col·lectiu i si tens un restaurant o botiga pots donar suport a Eixarcolant comprant les seves verdures i productes ecològics.

Paula Castillo és oceanògrafa, estudiant de màster en desenvolupament sostenible i reportera establerta a Barcelona.