Aprendre a menjar amb els cinc sentits

TastEd
Regne Unit (Lincolnshire)

🎫 ►AtlasEvent: coneix Bee Wilson a Fixing the future 2019, cofundadora de TastEd i una de les escriptores més influents del Regne Unit.

Molts nens es resisteixen a provar nous aliments i, per a alguns pares, aconseguir que el seu fill mengi sa sembla una missió impossible. Tampoc no és una tasca gaire més fàcil a l’escola. Això ho saben bé al Regne Unit, on un de cada cinc nens té sobrepès o és obès quan comença primària; en acabar, la xifra s’incrementa a un de cada tres.

Sens dubte, les causes de l’obesitat infantil són complexes, però tampoc no hi ajuda que “durant l’escola primària no es dóna cap valor a l’alimentació”, tal i com afirma Jason O’Rourke, director de la Washingborough Academy a Lincoln, Regne Unit. En Jason està totalment convençut que l’educació alimentària és una oportunitat excel·lent per millorar no només la salut dels nens, sinó també l’aprenentatge i, al mateix temps, per promoure uns valors més ecològics. En aquest sentit, Washingborough Academy és tot un referent per a la resta del país.

Si bé moltes escoles s’especialitzen en temes tecnològics, el director de Washingborough Academy es va adonar que l’alimentació podia accelerar l’aprenentatge, ja que “tots els nens experimenten el menjar, ja sigui de forma positiva o negativa”, i aquesta experiència comuna constitueix una base fantàstica des de la qual ensenyar.

Sovint l’educació alimentària consisteix a facilitar unes habilitats bàsiques per preparar alguns plats, però quan els alumnes – i, de vegades, també els professors – coneixen pocs aliments i tenen gustos limitats, això és del tot insuficient. En aquests casos cal superar pautes de comportament adquirides fora de l’escola, no només dels nens, sinó de molts adults que no han tingut una relació sana i satisfactòria amb el menjar.

Tampoc ajuda gaire la quantitat de plats processats i precuinats que formen part de la dieta dels més menuts. A Washingborough molts alumnes deixaven a mitges la cuixa de pollastre. Quan el Jason es va posar a investigar la causa, va descobrir que aquests nens no havien vist mai la carn amb l’os, ja que només prenien pit de pollastre, nuggets i altres processats. Es menjaven la cuixa de pollastre com si fos una piruleta i, quan arribaven a l’os, pensaven que ja se l’havien acabada. Quan els van ensenyar com menjar-la, es va convertir en un dels seus plats preferits. “Aprendre a menjar és més important que aprendre a cuinar. Si aconseguim una cosa, l’altra ve més fàcil”, sosté el director.

Basat en el mètode d’educació sensorial Sapere, TastEd vol aconseguir que els nens coneguin més aliments i de més tipus, tot respectant els seus gustos individuals. Bee Wilson, historiadora i escriptora especialitzada en alimentació, autora de First bite: how we learn to eat i cofundadora de TastEd, reconeix la necessitat de potenciar la part lúdica del menjar:

“Independentment de l’edat, acostumem a menjar allò que ens agrada, i normalment ens agrada allò que coneixem. Molts dels esforços perquè els nens mengin sa fracassen perquè predomina el sentit del deure i no es té en compte el gaudi. No podem millorar els seus hàbits alimentaris si no els ajudem a experimentar nous sabors”.

El mètode Sapere (que en llatí significa ‘provar’ i ‘saber’) el va desenvolupar a França el científic Jacques Puisais, el primer a impartir classes d’educació del gust. A Suècia i Finlàndia es va implementar àmpliament – de fet, en aquest segon país l’educació sensorial és part essencial de l’aprenentatge a l’escola primària – i en l’actualitat hi ha una associació internacional dedicada a promoure aquest enfocament a tot Europa. El mètode promou la cultura gastronòmica local: per exemple, a Noruega es dona a conèixer als nens l’arengada o la mora dels pantans, productes que s’estaven perdent. Al Regne Unit TastEd va comptar amb l’assessorament de Stina Algotson, qui ha impartit educació sensorial Sapere a Suècia durant més de 20 anys.

“A TastEd tenim dues regles d’or – ens explica Bee Wilson – la primera, no obligar els nens a provar cap aliment i la segona, no pressionar-los perquè els agradi. Hem constatat que aquestes paraules tenen un efecte gairebé màgic a l’aula i fan que els alumnes provin el menjar amb total llibertat i no per obligació”.

La clau de TastEd és que el menjar s’explora amb tots els sentits i no només amb el gust, sense pressionar els nens perquè mengin ni jutjar les seves preferències. Això els permet desenvolupar una nova relació amb els aliments. Es convida els alumnes a que experimentin l’aroma, el tacte, les formes, els colors o inclús el soroll que fan al tocar-lo. Els alumnes creen bancs de paraules i descriuen, amb grans dosis d’imaginació, el que veuen, escolten, oloren o toquen, abans de provar-ho. “Aquest enfocament funciona perquè els nens tenen una curiositat innata. Si observem un aliment amb tots els sentits, normalment volem provar-lo”, explica el Jason. “Si olores un tomàquet, és molt més probable que un dia el vulguis tastar”, afegeix la Bee.

Quan els nens decideixen lliurement fer un mos, se’ls convida a que segueixin pensant de manera descriptiva i comparativa, en comptes de reaccionar en funció de si els agrada o no. Al preguntar-los si una oliva és més dolça que una anxova, et trobes tot tipus de reaccions – i és molt probable que, en unes altres circumstàncies, no s’haguessin atrevit a provar ni una cosa ni l’altra-.

L’enfocament de TastEd és senzill: hi ha un manual i idees i recursos per a l’aula, que també poden utilitzar-se a casa. L’objectiu, en canvi, és molt ambiciós: aconseguir que el Departament d’Educació del Regne Unit implementi TastEd a totes les escoles del país i, d’aquesta manera, millorar la salut a través de l’educació. Com assenyala el Jason: “Saber gramàtica no t’ajudarà a viure més anys, però aprendre a alimentar-te potser sí”.

“Sabem que les famílies amb els ingressos més baixos destinen un 42% del seu pressupost a l’alimentació, així que, encoratjar els seus fills a provar més fruites i verdures pot suposar nous desafiaments per a aquestes famílies”, continua. L’escola hauria d’assumir el rol de garantir fruites i verdures a tots els nens i a la Washingborough Academy ja ho fan.

Actualment s’està estudiant la possibiltiat d’exportar TastEd a altres àmbits, com ara bancs d’aliments o clíniques especialitzades en trastorns alimentaris. A Finlàndia volen millorar la dieta dels majors de 70 anys amb el programa Sapere. Però al Regne Unit la prioritat és implementar el projecte a l’escola primària, recollir dades i analitzar l’impacte científicament. El tercer fundador de TastEd, l’antic professor Abby Scott, treballa per integrar algunes de les lliçon extretes del programa al pla d’estudis del Regne Unit. Per la seva banda, la Soil Association promou TastEd a escoles de Warwickshire amb alumnes amb pocs recursos.

L’objectiu és clar i la Bee ho resumeix amb poques paraules: “Volem que els nens es relacionin amb el menjar d’una manera molt diferent, que siguin ells mateixos els que volen aliments saludables i que puguin traslladar aquesta actitud a altres àmbits”.

Proposta d’acció d’Atlas: tinguis l’edat que tinguis, intenta experimentar el menjar amb tots els sentits: palpa la textura d’un préssec, escolta l’espetec al trencar una fulla d’api, esquinça una fulla de menta i olora el seu aroma. També et pots inscriure al web de TastEd i sumar-te a la seva xarxa.

🎫 ►AtlasEvent: coneix l’escriptora especialitzada en alimentació més influent del Regne Unit a Fixing the future 2019! Bee Wilson és la presidenta de TastEd, autora dels sis llibres més venuts, inclòs ‘The Way We Eat Now’, i col·laboradora habitual a The Wall Street Journal i The Guardian. I a més, el preu de l’entrada no pot ser millor.

Escrit per

Cathy Runciman, cofundadora de Atlas of the Future (24 gener 2019)

Responsable del projecte

Bee Wilson, escriptora, i Jason O’Rourke, director de Washingborough Academy, a Lincolnshire (Regne Unit)

Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Què?
Temes
Altres temes
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar