Un mercat de pagesos experimental i orgànic creat per un “activista culinari” està trencant barreres religioses i culturals a l’Orient Mitjà. L’objectiu? Fer menjar, no la guerra.

La història d’en Souk el Tayeb comença, el 2004, en el que havia estat el primer mercat de Beirut. Aquest activista fa el que solen fer els mercats de pagesos: dur productes rurals a la ciutat. Amb un nom que li va com l’anell al dit (tayeb significa ‘bo’, ‘saborós’ i ‘de bon cor’ en àrab), Souk el Tayeb s’ha convertit, alhora, en fòrum i motor per compartir aliments, tradicions i hospitalitat, tot reconstruint comunitats fracturades.

Cinc anys després de començar en el soc i seguint la vella creença que menjar plegats és una manera d’expressar-nos i de trencar barreres culturals, en Kamal Mouzawak va fundar el restaurant de pagesos Tawlet. Cada dia, aquest restaurant de pagesos productors convida cuiners procedents de diverses parts del Líban que expliquen històries de les seves regions a través del menjar. Avui, Tawlet s’ha convertit en un outlet per a les cuineres que han completat el Programa de Desenvolupament de Capacitats (CBP, per les sigles en anglès), centrat en les tradicions i el patrimoni culinaris.

“El Líban és un país on les tensions sectàries poden provocar divisions dins de la societat i, de vegades, poden arribar al conflicte”, explica Kamal. “Aquesta tensió s’ha vist agreujada per la crisi siriana i l’enorme arribada de refugiats sirians al Líban. Però aquests programes de formació han dissipat les tensions i han permès que els grups convisquin, superant barreres culturals, socials i religioses, i mostrant-los que tenen més en comú del que pensen. Aquesta és la missió central de Souk el Tayeb: Make Food Not War”.

Fins ara, més de tres-centes dones refugiades provinents de Palestina, Síria i comunitats marginals i rurals del Líban s’han apuntat al Programa de Desenvolupament de Capacitats. “Els donem habilitats tècniques, financeres i personals perquè posin en marxa les seves pròpies empreses, trobin feina, desenvolupin activitats agrícoles i treballin als establiments de Souk el Tayeb, com ara el mercat de pagesos, els restaurants Tawlet, festivals i esdeveniments. Per això, Make Food Not War envia un missatge molt clar al Líban”, afegeix Kamal.

En Kamal, fill d’agricultors i productors, duu a l’ADN tot allò relacionat amb l’agricultura i els aliments. La seva carrera com a periodista culinari i de viatges, i com a xef de televisió va fer que establir el primer mercat de pagesos al Líban fa catorze anys fos gairebé una conseqüència natural.

“Ho vaig fer per promoure els productors agricultors de petita escala i ajudar-los a millorar la seva vida a través de les coses que més bé saben fer. Això va trencar totes les barreres que imposa la societat, ja que persones de diverses regions del Líban es van agrupar i es van adonar que tots eren un”.

“Tot seguit, vam muntar el restaurant dels pagesos perquè les dones de diverses regions del Líban poguessin cuinar cada dia plats típics dels seus pobles. El menjar introdueix les persones a noves tradicions”. No hi ha excuses per no fer l’aperitiu: un calendari actualitzat informa sobre qui i què es cuinarà la setmana vinent.

Tawlet ja funciona en sis ciutats d’arreu del país, en les quals pots trobar un restaurant ecològic, classes de cuina o una botiga agrícola. En Kamal té clar de quina manera la gent s’hi ha d’involucrar: “Contracta aquestes dones per preparar el càtering dels teus esdeveniments, perquè… qui no voldria un esdeveniment ric en plats autèntics?”.

Un exemple n’és la Georgina Al Bayeh. Nascuda al nord del Líban, en una família productora d’oliveres, va formar-se per ser cuinera. Els amants de la cuina poden trobar plats com el war’a inab atee (fulles de parra farcides) i el mafrouket al burghul (blat bulgur premsat) a la parada del seu Tawlet regional: la petita empresa de càtering que va crear és ara la seva ocupació a temps complet.

Des del 2004, la xarxa de Souk El Tayeb ha augmentat de manera considerable. Actualment hi ha dos socs a Beirut, Tawlet en diverses localitats, els festivals gastronòmics Food and Feast que se celebren a tot el país i cases d’hostes conegudes com beit, ubicades en quatre pobles repartits pel país. Totes aquestes empreses donen oportunitats immediates als titulats del Programa de Desenvolupament de Capacitats. Quan algú crea una start-up de càtering, pot triar entre les diverses sucursals, instal·lacions i esdeveniments per vendre productes o plats; això vol dir que Souk El Tayeb cobreix tot el cicle de producció.

“Donar als participants les habilitats i la confiança necessàries per buscar feina, engegar els seus propis negocis, contribuir a les seves comunitats de manera positiva i establir vincles amb membres de diferents grups socials i religiosos fa que el CBP sigui una solució sòlida i molt necessària per a molts dels problemes financers i socials que es produeixen al Líban”.

Al llarg dels anys, Souk el Tayeb s’ha associat amb l’Organització Internacional del Treball, l’Agència de Refugiats de les Nacions Unides, el Comitè Internacional de Rescat, Càritas, Ruwwad al Tanmeya a Trípoli i l’Associació de Programes per a Dones, entre d’altres. Però la seva feina i les seves col·laboracions no acaben pas aquí.

El següent pas és ampliar el Programa de Desenvolupament de Capacitats a tot el Líban per incloure-hi petits productors. “Volem crear consciència i convèncer la gent que poden millorar les seves vides, econòmicament i socialment. És una solució per a molts dels problemes econòmics i socials que es produeixen al Líban, no només per al poble libanès sinó també per als sirians, els palestins i tots els refugiats”.

Segons Kamal, a més de donar a conèixer a les persones noves tradicions a través de l’alimentació, la part més important de la història de Souk el Tayeb és el desenvolupament humà. “Es tracta de donar suport als individus en situacions d’extrema vulnerabilitat que reconeixen que poden generar ingressos i perpetuar la seva identitat i les seves arrels culinàries mentre ho comparteixen amb els altres. Quan veig que la gent creu en si mateixa, es respecta i va més enllà soc molt feliç”.

Celebrem-ho amb un bon tiberi!

AtlasAcció: segueix Souk el Tayeb a Facebook i Instagram.

Sorrel Moseley-Williams és periodista i sommelier resident a l’Argentina. Escriu a Monocle, La Nación, Decanter, The Guardian, The Independent i Condé Nast Traveler, entre altres publicacions.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i mostra els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.