“La cultura gastronòmica i l’herència alimentaria és molt important. Tenim la responsabilitat de reconèixer els productes bolivians i treballar amb ells amb el respecte que cadascun es mereix i necessita”.

El projecte Manq’a sap que si estàs orgullós dels teus productes i del teu país – a més de tractar de contagiar aquest orgull – pots millorar les condicions vitals i laborals dels productors així com generar oportunitats per a centenars de joves. Manq’a està convertint la gastronomia boliviana en una força impulsora de desenvolupament.

Quan l’empresari culinari i activista alimentari danès Claus Meyer va estendre les seves ales per a incloure Sud-amèrica l’any 2012, poc es podia imaginar el cofundador del restaurant Noma, de dues estrelles Michelin, que el seu pla per a crear innovació social a través de la gastronomia graduaria a més de 3.500 nous cuiners a 12 escoles entre Bolívia i Colòmbia en tan sols sis anys.

Mentre Gustu – considerat dels millors restaurants de Bolívia i inclòs al llistat dels 50 millors restaurants de Llatinoamèrica en els últims cinc anys – va començar amb la iniciativa d’activisme gastronòmic de Meyer, les cafeteries i escoles de Manq’a continuen creixent.

Sumaya Prado, directora de la fundació Melting Pot Bolívia – l’associació sense ànim de lucre de Meyer que va iniciar el projecte Manq’a amb el suport de Cooperació Holandesa ICCO Sud, diu: “Quan Claus va crear amb èxit “The New Nordic Cusine Movement”, va pensar que podia aconseguir majors objectius eliminant el terme “Nordic”. Va començar a buscar països en els quals replicar el mateix model, però afegint certes condicions: per exemple, una herència culinària desconeguda i infravalorada. Va triar tres països: Ghana, Nepal i Bolívia, i el primer país que va visitar va ser el nostre. A Bolívia no sols va trobar diversitat gastronòmica i plats molt saborosos en parades ambulants i mercats, també va trobar a persones amb gran interès en l’oportunitat d’aprendre, així que es va quedar. Bolívia és culturalment i biològicament molt diversa, té un gran potencial productiu. A Bolívia, Claus va trobar el país que estava buscant”.

El primer projecte de Meyer a Bolívia va ser Gustu, una escola d’alta cuina inaugurada en 2012 per a estudiants amb pocs recursos. Va graduar a 46 estudiants subvencionats en un curs de 2 anys, però lamentablement no va poder continuar finançant més beques, allotjaments i despeses, a més, oferir un nombre de places tan limitat no complia amb els seus objectius, així que van replantejar el programa i van crear el projecte Manq’a.

Sumaya diu: “Vam començar amb Manq’a dos anys més tard per a formar a adolescents i joves de comunitats marginades i vulnerables, en un entorn que es centra en la inclusió, l’oportunitat i sostenibilitat. Aquests joves difícilment tenen aquest tipus d’oportunitats educatives i a més, solen tenen una dieta pobra o pateixen de malnutrició. Anar a Manq’a – que significa “menjar” en l’idioma indígena aimara – els dóna l’oportunitat de trobar un treball digne en finalitzar el curs”.

L’abast de Manq’a és major que el curs original de dos anys de Gustu: el període de formació en el qual s’aprenen les habilitats culinàries bàsiques comprèn cinc mesos i mig. Aquest nou enfocament inclusiu va valer la pena. “El juny de 2018, vam graduar a 3.500 estudiants i el 58 per cent d’aquests treballen en cuines i entorns gastronòmics” afegeix Sumaya. “Més de 80 restaurants i menjadors han contractat als nostres estudiants”.

No es tracta únicament de l’educació en si, també de l’educació per a la salut i la revitalització de la cuina boliviana. Atès que cada escola Manq’a inclou una cafeteria on els estudiants cuinen i serveixen plats bolivians cada dia, Manq’a ha servit fins a 45.800 dinars sans com la carn seca de llama, a més de promoure ingredients natius de productors rurals.

Amb 10 escoles de cuina a Bolívia, inclosa una a la capital, Sucre, i dues a Colòmbia, Manq’a ha posat la mira en altres països llatinoamericans. Sumaya diu: “El nostre objectiu a Bogotà i Cali és ajudar a les víctimes de la guerra civil perquè rebin formació culinària per a trobar un treball digne en aquesta nova etapa de pau en la qual es troba Colòmbia. Altres països se’ns han acostat per a desenvolupar Manq’a, així que esperem començar nous projectes molt aviat”.

El projecte Manq’a s’apropa a ser totalment sostenible, atès que l’escola ha convertit la restauració en empresa comercial; un pas important per a ser totalment independent, com diu Sumaya. Els voluntaris poden involucrar-se oferint tallers de lideratge, autoconfiança o administració d’empreses, que els estudiants poden presenciar per a reforçar la seva educació culinària.

Pel que fa al que ofereix Manq’a per a un futur millor a través de la cultura i la creativitat, Sumaya afegeix:

“El meu treball no es basa a obtenir beneficis, sinó a canviar vides. Com va dir el nostre fundador Claus Meyer, “és més important canviar una vida que guanyar milions de dòlars”. Veure als nostres Manq’aitas (petits manq’as) i Gustusitos (petits Gustus) créixer i tenir èxit, estar orgullosos d’ells, del meu país i tot el que produeix és extremadament satisfactori”.

Atès que Meyer visita totes les escoles i cafeteries Manq’a com a mínim una vegada a l’any, segur que comparteix aquest mateix orgull i satisfacció.

Dóna un cop d’ull a aquest vídeo sobre Manq’a:

AccióAtlas: Segueix Manq’a en la web i xarxes socials amb les etiquetes #Manqa i #ManqaEmprendimientos:

Sorrel Moseley-Williams és una periodista i sommelier independent establerta a l’Argentina que escriu a Monocle, La Nación, Decanter, The Independent i Condé Nast Traveler, entre d’altres publicacions.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i mostra els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.