“La cultura gastronòmica i el patrimoni alimentari són molt importants. Tenim la responsabilitat de reconèixer els productes bolivians i treballar per donar-los el respecte que cada producte es mereix i necessita”.

Manq’a sap que, si una persona està orgullosa dels seus productes i del seu país, i intenta fer que aquest orgull s’encomani, es poden millorar les condicions de treball i de vida dels productors i es creen oportunitats per a centenars de joves. És per això que estan fent de la gastronomia boliviana una força impulsora del desenvolupament.

Quan l’empresari culinari i activista gastronòmic Claus Meyer va decidir estendre les seves ales per arribar a l’Amèrica del Sud el 2012, el cofundador del restaurant Noma, guardonat amb dues estrelles Michelin, mai es va imaginar que el seu pla de crear innovació social a través de la gastronomia generaria l’aparició de més de 3.500 nous cuiners capacitats en 12 escoles culinàries de Bolívia i Colòmbia en només sis anys.

Gustu, considerat el millor restaurant de Bolívia (classificat ininterrompudament a la llista dels 50 millors restaurants de l’Amèrica Llatina durant els darrers cinc anys) comença a liderar l’activisme gastronòmic de Meyer, i les cafeteries i escoles Manq’a li segueixen el ritme.

Sumaya Prat és el director de Melting Pot Bolivia, l’organització sense ànim de lucre de Meyer, que va fundar Manq’a i que compta amb el suport de la Cooperació Holandesa ICCO Sur: “Quan en Claus va crear la seva ‘Nova Cuina Nòrdica’ i va tenir èxit, va pensar que podria expandir-la, tot eliminant la paraula ‘nòrdica’. Va ser llavors que va començar a buscar països per aquest model, però s’havien d’adherir a certes condicions: tenir, per exemple, un patrimoni alimentari desconegut i una cuina poc valorada. Va triar tres països, Ghana, Nepal i Bolívia, i el primer país que va visitar va ser el nostre. A Bolívia no només hi va trobar diversitat gastronòmica i plats saborosos que pots comprar pel carrer i als mercats, sinó que també es va topar amb persones que van agrair l’oportunitat d’aprendre, i per això s’hi va quedar. Bolívia és un país cultural i biològicament divers amb el potencial de ser productiu. Claus va trobar a Bolívia allò que buscava”.

El primer projecte bolivià de Meyer, el 2012, va ser l’Escola Gustu: una escola culinària d’alta cuina per a estudiants amb pocs mitjans. Tot i que s’hi van graduar 46 estudiants en el curs de dos anys, malauradament no va poder sostenir financerament el pagament de beques, allotjament i despeses de manutenció, i, a més, només va poder formar un petit nombre de persones. Aquí va ser on va entrar en joc un altre programa culinari més inclusiu: Manq’a.

Sumaya ens diu: “Vam implantar Manq’a dos anys després per capacitar adolescents i adults joves de comunitats marginals i vulnerables en un programa que es va centrar en la inclusió, l’oportunitat i la sostenibilitat. A més del fet que és poc probable que aquests joves tinguin la possibilitat de participar en aquest tipus d’educació addicional, sovint la seva dieta és deficient o pateixen desnutrició. “Manq’a, que es tradueix com ‘menjar’ en l’idioma indígena aimara, els dona un ofici i l’oportunitat de trobar una feina digna en acabar el curs”.

L’abast de Manq’a és molt més gran que el curs original de dos anys que oferia Gustu: el període de capacitació per a l’aprenentatge de les habilitats culinàries bàsiques dura cinc mesos i mig. Aquest enfocament, més inclusiu i més simple, va donar els seus fruits. “El juny del 2018 ja s’hi havien graduat 3.500 estudiants, i el 58 % d’ells ara treballa en cuines i entorns gastronòmics”, afegeix Sumaya. “Ja hi ha més de 80 restaurants i cantines que contracten els nostres estudiants”.

No es tracta només de l’educació formal, sinó que inclou l’educació per a la salut i la revitalització de la cuina boliviana tot d’una. Com que cada escola disposa d’una cafeteria on els estudiants cuinen i serveixen cada dia plats bolivians, fins ara Manq’a ha servit fins a 45.800 dinars saludables, com ara la carn de llama, mentre promou l’ús d’ingredients nadius que provenen directament dels productors rurals.

Amb deu escoles de cuina bolivianes, a més d’una a Sucre i dues més a Colòmbia, Manq’a ja ha començat a mirar cap a altres països de l’Amèrica Llatina. Sumaya diu: “El nostre objectiu a Bogotà i Cali és ajudar les víctimes de la guerra civil a rebre capacitació culinària i a trobar una feina digna en aquesta nova etapa de pau per la qual està passant Colòmbia. Altres països també ens han contactat per desenvolupar Manq’a, de manera que esperem poder començar ben aviat nous projectes”.

El mateix Manq’a ja és gairebé totalment sostenible, ja que l’escola també ha fet del càtering un negoci. Aquest és un pas important per arribar a ser totalment independent, segons Sumaya. Els voluntaris poden contribuir-hi organitzant tallers de lideratge, autoconfiança o gestió empresarial, que s’ofereixen als estudiants per reforçar la seva educació culinària.

Pel que fa al paper de la cultura i la creativitat en la creació d’un futur millor per a tothom, Sumaya afegeix:

“La meva feina no és rebre beneficis sinó canviar vides. Tal com va dir el nostre fundador Claus Meyer, ‘és més important canviar una vida que guanyar un milió de dòlars’. Veure com els nostres Manq’aitas (Manq’as joves) i Gustusitos (Gustus joves) creixen i tenen èxit, i estar orgullosos d’ells, del meu país i del que s’hi produeix, és extremadament satisfactori”.

Com que Meyer visita totes les escoles i cafeteries de Manq’a almenys un cop l’any, és probable que comparteixi aquest sentiment d’orgull i satisfacció.

Fes un cop d’ull a aquest vídeo de YouTube que explica el paper de Manq’a:

AtlasAcció: segueix Manq’a a les xarxes socials amb les etiquetes #Manqa i #ManqaEmprendimientos:

Sorrel Moseley-Williams és una periodista i sommelier independent establerta a l’Argentina que escriu a Monocle, La Nación, Decanter, The Independent i Condé Nast Traveler, entre d’altres publicacions.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i mostra els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.