“La cultura gastronòmica i l’herència alimentaria són molt importants. Tenim la responsabilitat de reconèixer els productes bolivians i treballar-los amb el respecte que es mereixen.”

El projecte Manq’a sap que si estàs orgullós dels teus productes i del teu país –a més de mirar de contagiar aquest orgull– pots millorar les condicions vitals i laborals dels productors, i també generar oportunitats per a centenars de joves. Manq’a està convertint la gastronomia boliviana en una força impulsora de desenvolupament.

Quan l’empresari culinari i activista alimentari danès Claus Meyer va estendre les seves ales per incloure Sud-amèrica l’any 2012, el cofundador del restaurant Noma, de dues estrelles Michelin, no es podia imaginar que el seu pla per crear innovació social a través de la gastronomia graduaria més de 3.500 nous cuiners a 12 escoles entre Bolívia i Colòmbia en tan sols sis anys.

Mentre Gustu –considerat dels millors restaurants de Bolívia i inclòs al llistat dels 50 millors restaurants de Llatinoamèrica– va començar amb la iniciativa d’activisme gastronòmic de Meyer, les cafeteries i escoles de Manq’a continuen creixent.

Sumaya Prat és la directora de Melting Pot Bolívia, l’organització sense ànim de lucre que va posar en marxa Manq’a i compta amb el suport de Cooperación Holandesa ICCO Sur: “Quan Claus va crear amb èxit The New Nordic Cusine Movement, va pensar que podia aconseguir més objectius eliminant el terme “Nordic”. Va començar a buscar països on replicar el mateix model, però afegint certes condicions: per exemple, una herència culinària desconeguda i infravalorada. Va triar tres països: Ghana, Nepal i Bolívia, i el primer país que va visitar va ser el nostre. A Bolívia no només va trobar diversitat gastronòmica i plats molt saborosos en parades ambulants i mercats, també va trobar persones amb gran interès en aprendre, així que s’hi va quedar. Bolívia és culturalment i biològicament molt diversa, té un gran potencial productiu. A Bolívia, Claus va trobar el país que estava buscant”.

El primer projecte de Meyer a Bolívia va ser Gustu, una escola d’alta gastronomia inaugurada en 2012 per a estudiants amb pocs recursos. Va graduar a 46 estudiants subvencionats en un curs de 2 anys, però lamentablement no va poder continuar finançant més beques, allotjaments i despeses, a més, oferir un nombre de places tan limitat no complia amb els seus objectius, així que van replantejar el programa i van crear el projecte Manq’a.

Sumaya diu: “Vam començar amb Manq’a dos anys més tard per formar adolescents i joves de comunitats marginades i vulnerables, en un entorn que se centra en la inclusió, l’oportunitat i sostenibilitat. Aquests joves difícilment tenen aquest tipus d’oportunitats educatives i a més, solen tenen una dieta pobra o pateixen de malnutrició. Manq’a –que significa “menjar” en l’idioma indígena aimara– els dóna l’oportunitat de trobar una feina digna en finalitzar el curs”.

L’abast de Manq’a és més ampli que el curs original de dos anys de Gustu: el període de formació en el qual s’aprenen les habilitats culinàries bàsiques comprèn cinc mesos i mig. Aquest nou enfocament inclusiu va valdre la pena. “El juny de 2018, vam graduar 3.500 estudiants i el 58 per cent d’aquests treballen en cuines i entorns gastronòmics” afegeix Sumaya. “Més de 80 restaurants i menjadors han contractat als nostres estudiants”.

No es tracta únicament de l’educació en si, també de l’educació per a la salut i la revitalització de la cuina boliviana. Atès que cada escola Manq’a inclou una cafeteria on els estudiants cuinen i serveixen plats bolivians cada dia, Manq’a ha servit fins a 45.800 dinars, a més de promoure ingredients nadius de productors rurals.

Amb 10 escoles de cuina a Bolívia, inclosa una a la capital, Sucre, i dues a Colòmbia, Manq’a ha posat la mira en altres països llatinoamericans. Sumaya diu: “El nostre objectiu a Bogotà i Cali és ajudar a les víctimes de la guerra civil perquè rebin formació culinària per a trobar un treball digne en aquesta nova etapa de pau en la qual es troba Colòmbia. Altres països se’ns han acostat per a desenvolupar Manq’a, així que esperem començar nous projectes molt aviat”.

El projecte Manq’a serà aviat totalment sostenible, atès que l’escola ha convertit la restauració en empresa comercial; un pas important per a ser totalment independent, com diu Sumaya. Els voluntaris poden involucrar-se oferint tallers de lideratge, autoconfiança o administració d’empreses, que els estudiants poden presenciar per a reforçar la seva educació culinària.

Pel que fa al que ofereix Manq’a, Sumaya afegeix:

“La meva feina no es basa en l’obtenció de beneficis, sinó en canviar vides. Com va dir el nostre fundador Claus Meyer, ‘és més important canviar una vida que guanyar milions de dòlars’. Veure els nostres Manq’aitas (petits Manq’as) i Gustusitos (petits Gustus) créixer i tenir èxit, estar orgullosos de si mateixos i del meu país, és extremadament satisfactori”.

Atès que Meyer visita totes les escoles i cafeteries Manq’a com a mínim una vegada a l’any, segur que comparteix aquest mateix orgull i satisfacció.

Dóna un cop d’ull a aquest vídeo sobre Manq’a:

Actualització de setembre del 2021:

Manq’a va obrir un restaurant social a La Paz que dóna feina a graduats de les escoles d’El Alto i Sucre. El menú inclou només ingredients bolivians i ofereix opcions vegetarianes.

El 2021, el restaurant Manq’a es va incloure en la llista 50 Best Small Businesses: Good Food for All a la Cimera de les Nacions Unides sobre Sistemes Alimentaris, que celebra “solucions inspiradores, diverses i impactants per millorar l’accés a aliments saludables i sostenibles”.

Fins avui, més de cinc mil xefs s’han graduat a les 13 escoles Manq’a a Bolívia i Colòmbia.

AccióAtlas: Visita el web de Manq’a i segueix-los a les xarxes socials amb les etiquetes #Manqa i #ManqaEmprendimientos.

Sorrel Moseley-Williams és una periodista i sommelier independent establerta a l’Argentina que escriu a Monocle, La Nación, Decanter, The Independent i Condé Nast Traveler, entre d’altres publicacions.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i mostra els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.