L’Àfrica està construint un gran mur d’arbres en 11 països, just a l’extrem sud del desert del Sàhara.

La Great Green Wall, que abastarà tot l’ample de l’Àfrica, gairebé 8.000 quilòmetres des de Dakar fins a Djibouti, està planificada per defensar la terra dels vents i la sorra. Si es completa, aquesta gran muralla verda serà l’estructura viva més gran del planeta, tres vegades la mida de la Gran Barrera de Corall, una nova meravella del món.

Des del 2007, s’han plantat milions d’arbres i en queden milions més per plantar. La franja d’arbres està dissenyada per aturar l’avenç del desert, proporcionant aliments, llocs de treball i un futur per als milions que viuen a la primera línia del canvi climàtic. Respon a molts dels problemes urgents de l’actualitat, desafiaments que van des de la seguretat alimentària fins a la migració, la pau i la seguretat internacionals. L’arbre de l’acàcia és resistent a la sequera i té arrels que retenen l’aigua i proporcionen ombra. Encara que aquests arbres són el focus principal del projecte, s’estan utilitzant altres mètodes per ajudar a restaurar la terra.

Les temperatures a les regions del Sahel i el Sàhara augmenten més ràpidament que en cap altre lloc del món, i la seva població es troba entre les més pobres del món. El 2018 es va descobrir que el Sàhara, el desert més gran del món després de l’Antàrtida i l’Àrtic, havia augmentat de mida un 10% durant l’últim segle. La pressió humana sobre els ecosistemes fràgils, juntament amb els efectes del canvi climàtic, ha provocat una mala qualitat de la terra, una menor producció de cultius i menys pastures per al bestiar. Moltes persones, especialment els joves, se n’han anat a buscar feina en altres llocs a través de la migració a Europa o l’Amèrica de Sud.

A través de la Unió Africana, més de 20 països africans participen en la Great Green Wall. Durant les converses del COP21 a París el desembre del 2015, els caps d’estat i líders de diversos organismes internacionals es van comprometre a aportar 4.000 milions de dòlars durant cinc anys per intensificar la iniciativa. El 2030, la muralla verda té com a objectiu restaurar 100 milions d’hectàrees de terres actualment degradades, capturar 250 milions de tones de carboni i crear 10 milions de llocs de treball a les zones rurals. Aquests recursos i la producció de cultius ajudaran a alimentar els milions de persones que passen fam a la regió cada dia.

La Great Green Wall s’ha completat en un 15% i les terres abans àrides s’estan restaurant a un ritme sense precedents, la qual cosa representa una major seguretat alimentària per a les comunitats properes. A Burkina Faso s’han plantat més de 17 milions d’arbres, la qual cosa equival a una àrea d’aproximadament 31.000 acres. Nigèria ha vist restaurats més de 12 milions d’acres de terres degradades, mentre que el Senegal i Etiòpia han obtingut nivells similars d’èxit.

Aquestes regions han començat a observar un augment de les precipitacions i espais agrícoles més fèrtils. Però l’impacte ecològic no és l’únic enfocament d’aquest projecte, ja que també es busca donar poder i desenvolupar les comunitats circumdants. La Great Green Wall està transformant la vida de milions de persones a la regió del Sahel i fa una contribució vital als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

Mira ► El productor executiu Fernando Meirelles (director de ‘Cidade de Deus’ i ‘El jardiner fidel’) i la música maliana Inna Modja ens porten de viatge al llarg de la Gran Muralla Verda:

AccióAtlas: Comparteix el projecte perquè corri la veu, signa el Great Green Pledge o contacta-hi directament per fer una donació.