La llentia d’aigua creix increïblement ràpid, pot produir vuit vegades més proteïna per hectàrea que la soja i pot ser de gran ajuda per aturar la desforestació en sec.

Si haguessis de fer un diagrama de Venn amb “llentia d’aigua” i “soja”, podries tenir la temptació d’escriure “dim sum” al mig. Però deixant de banda els menús deliciosos, els humans no podem viure només de menjar per emportar, i amb la població mundial sumant dos mil milions de persones d’aquí al 2050, són moltes boques per alimentar. Hi ha alguna manera d’omplir els plats sense entrar en pànic?

Quan es va graduar a la Universitat d’Oxford el 2016, el director executiu de DryGro, Sean Peters, no tenia cap intenció de convertir-se “en banquer o advocat”. Ple d’entusiasme, va voler “aprofitar l’oportunitat per treballar en un problema que encara no s’havia tractat”, i es va disposar a treballar en “el desafiament de la nostra generació”: la imminent crisi de la producció d’aliments.

La soja s’ha convertit actualment en la columna vertebral de la cadena de subministrament d’aliments a nivell mundial, especialment per a l’alimentació animal. Però a mesura que la població creixia, i amb ella, la demanda, s’han talat grans extensions de boscos (cada cop més boscos tropicals) per augmentar la producció de soja. I això és completament insostenible.

Plantació de soja. Foto: DryGro

Les alternatives a l’agricultura tradicional, com l’agricultura vertical, han estat aclamades per molts com una panacea per a l’enigma de la productivitat. I encara que és temptador dipositar totes les nostres esperances en l’aeroponia, Peters respon que “el món no només necessita verdures de fulla verda”.

L’actitud política predominant davant el problema és “resoldrem les coses el segle que ve”, afirma Peters. Però a mesura que els científics del clima continuen donant la veu d’alarma, veiem que no hi ha temps per posposar les coses. En negar-se a posposar per demà el que s’ha de fer avui, l’equip de Peters es va centrar en el potencial de la lemna, una varietat comuna de llentia d’aigua amb un perfil nutricional extraordinari. Aquesta llentia d’aigua és una potència flotant que pot reproduir-se sense llavors a un ritme exponencial. Amb un rendiment vuit vegades més gran de proteïna per hectàrea, amb un consum d’aigua dràsticament menor, la lemna és bàsicament una germana petita més bonica, intel·ligent i menys exigent que la soja.

En general, es troba en estanys a l’aire lliure, però el problema rau en com produir lemna a escala industrial. Usant tecnologia de conservació per reduir dràsticament l’ús d’aigua, DryGro pot crear estanys tancats que permeten la producció massiva de cultius aquàtics en espais urbans i rurals que d’altra manera no serien aptes per a la producció agrícola. I amb un sostre al damunt, els cultius gaudeixen de protecció durant tot l’any contra les condicions climàtiques adverses i els ànecs rebels. No obstant això, no vol dir que tot hagi estat senzill.

Si bé la llentia d’aigua pot sentir-se com a casa a gairebé qualsevol toll, els diners encara no creixen dels arbres. “Trobar els inversors adequats ha estat un desafiament”, assenyala Peters, aclarint que el treball a llarg termini de DryGro pot ser un factor decisiu per als que busquen un ràpid retorn de la inversió. “Els inversors volen rendiments de tres a cinc anys”, explica, i si no pot prometre això, “no voldran aprofitar-ho”.

No es tracta només que els capitalistes de risc no cooperin. “La biologia és complexa!” Peters se’n riu i explica que la ciència del món real no sempre se cenyeix a un pla de negocis acuradament elaborat. No obstant això, aquests desafiaments ja van ser previstos i han estat un petit preu a pagar per l’“experiència visceral” de veure com el projecte cobra vida al laboratori.

Instal·lació de DryGro a Kenya. Foto: DryGro

A l’agost del 2020, DryGro es va instal·lar a Kenya. Gràcies a “un equip increïble”, aquest espai ha obert la porta a més proves, amb plans futurs per portar el projecte als Estats Units.

Peters està obert a parlar sobre subvencions i associacions universitàries en tots els àmbits, i el projecte dóna la benvinguda a qualsevol “que busqui noves proteïnes o que treballi en carns alternatives per crear ingredients més sostenibles”. Igual que la soja, la lemna pot alimentar la vaca o ser la vaca.

Foto: DryGro

AccióAtlas: Drygro és a Seedrs, una plataforma de finançament col·lectiu d’accions que li permet invertir en noves empreses. També pots seguir-los a Twitter.

Traductora convertida en guionista i periodista radicada a Barcelona. Li agrada el menjar, la comèdia i, de tant en tant, sortir al carrer.