Cycloponics dóna nova vida als aparcaments subterranis de França, on es cultiven bolets orgànics, endívies i microvegetals just sota els peus dels habitants de la ciutat.

A les dècades de 1960 i 1970, es va observar que París no disposava de prou places d’aparcament i els edificis nous es van veure obligats a oferir un ampli espai d’estacionament subterrani per a tots i cadascun dels residents. Però el 2021, moltes persones han substituït els seus vehicles per alternatives més ecològiques. L’aire ho agraeix, però què va ser d’aquests espais subterranis? Alguns van quedar abandonats o buits, fins ara. Cycloponics dóna una nova vida als aparcaments, i ho fa amb bolets.

“Sabia que volia ser pagès, i que volia ser-ho a la ciutat!”, diu el cofundador de Cycloponics, Jean-Noël Gertz. El 2017, es va embarcar a la recerca de la ubicació perfecta. Quan va ensopegar amb una sèrie d’aparcaments en desús, va decidir crear-hi un espai de cultiu únic. El projecte ha seguit creixent, amb punts actius a Estrasburg, París i Bordeus, i entra ara en el seu quart any de producció.

Dels tres llocs, La Caverne és potser la joia de la corona de Cycloponics. Amb el suport del programa d’agricultura urbana Les Parisculteurs, Jean-Noël, el seu cofundador Theo Champagnat i el seu petit equip han pogut transformar aquest aparcament subterrani en un miraculós cultiu urbà orgànic. Més de 3.500 metres quadrats de cultius i ni un sol arbre talat en el procés.

Originalment format com a enginyer de HVAC, Gertz defineix el cultiu de fongs com un procés “màgic”. De fet, les piles de bolets amuntegades a La Caverne són una visió estranyament preciosa de contemplar: un bosc secret amagat sota el bullici i el tràfec de la ciutat. No obstant això, la granja no es limita als xiitakes. “Cultivem aliments orgànics i locals, amb una petjada de carboni molt baixa”, explica Gertz. Les diverses seccions acullen altres cultius, com endívies i microvegetals.

Amb una temperatura relativament estable d’uns 19 graus centígrads, l’estacionament subterrani ofereix el clima perfecte per conrear fongs, i molt més, sense els costos ambientals addicionals d’instal·lar sistemes de calefacció o de refrigeració.

L’atmosfera ombrívola també beneficia els agricultors, ja que els bolets requereixen poca llum per créixer. Les endívies, les gòtiques del món vegetal, poden brotar en la foscor. Un sistema LED de baix consum s’encarrega de les microverdures. Totes les que es conreen aquí també són resistents a la sequera, la qual cosa ajuda a reduir el consum d’aigua. S’han instal·lat ventiladors per simular un efecte de brisa, assegurant que les plantes desenvolupin resistència i creixin fortes.

A més de controlar la factura de la llum, Cycloponics demostra una tenaç dedicació als mètodes agrícoles naturals. Els pesticides són un anatema i no hi ha lloc per als fertilitzants sintètics. En canvi, l’equip recorre a tècniques de permacultura, en particular vermicompostatge, apostant pels cucs, que descriuen afectuosament com “els nostres aliats”. Aquestes criatures descomponen la matèria vegetal sobrant per crear fertilitzant, que després torna a les safates per impulsar la següent ronda de plàntules.

Un cop llestes, les collites es recullen, es col·loquen en un remolc i es lliuren als restaurants locals amb bicicleta el mateix dia: logística zero carboni i frescor garantida, sobretot gràcies a les distàncies de viatge més curtes.

Malauradament, no tots els cultius creixen bé sota terra. Un experiment amb tomàquets va resultar ser una decepció, mentre que les patates i els tubercles hi són prohibits a causa de les seves necessitats d’àmplies superfícies de sòl. No obstant això, “la resposta del públic ha estat sorprenent” i la demanda dels seus productes agrícoles està augmentant.

I els beneficis dels projectes de Cycloponics no es limiten a dinars i sopars més ecològics. La ‘startup’ ha fet un esforç per millorar el barri de la Chapelle, on es troba. “Crear llocs de treball sostenibles és una gran fita”, diu Gertz, destacant les oportunitats d’ocupació creades a través del projecte.

L’espai és obert a visites educatives, tant per a escoles com per a residents del districte, oferint-los l’oportunitat d’aprendre més sobre el cultiu de les plantes. És una oportunitat fantàstica perquè els infants (i adults) de la ciutat vegin com creix el seu menjar abans d’arribar al supermercat.

La Caverne també ha acollit en el seu espai altres iniciatives sostenibles. Entre d’altres artefactes i contenidors hi ha caixes d’espirulina, una alga plena de vitamines i minerals. Aquests brots pertanyen a una ‘startup’ diferent i han trobat aquí una llar temporal abans de ser lliurats.

La influència de Cycloponics també s’estén més enllà dels seus orígens. “Veure d’altres persones iniciar projectes inspirats en la meva feina és una cosa per la que estic molt agraït”, assenyala Gertz. “Molta gent està creant cultius de bolets.” Fins i tot amb la pandèmia de la COVID-19 encara activa, el projecte no mostra signes de debilitat: “Estem obrint altres set espais subterranis, cultivant bolets de París [també coneguts com a bolets de botó], varietats exòtiques i algunes altres sorpreses.”

AccióAtlas: Per a qui no pugui crear els seus propis projectes agrícoles subterranis, però que vulgui donar un cop de mà, Jean-Noël Gertz té un missatge clar: “Compra local! Compra bolets!”

►Descobreix més projectes d’agricultura i alimentació.

Traductora convertida en guionista i periodista, radicada a Barcelona.