Els professors tenen un nou assistent: es tracta d’un petit dispositiu tecnològic que està revolucionant l’educació a l’Amèrica Llatina i que pot ajudar a cobrir la bretxa pedagògica entre les escoles més riques i les més pobres d’arreu del món. El dispositiu ofereix recursos per al professorat i podria marcar un abans i un després per als països en vies de desenvolupament.

“Hem d’oferir eines als mestres perquè imparteixin les lliçons que els estudiants del segle XXI necessiten”, diu en Juan Manuel Lopera.

Posa’t en situació: uns 20 estudiants fan xivarri a l’aula d’una de les millors escoles de la ciutat colombiana de Medellín. Dins de l’ambient caòtic, cada alumne té un telèfon mòbil o tauleta entre les mans mentre es dirigeix a la professora, la qual intenta orquestrar el caos amb un teclat. A mesura que apareixen preguntes relacionades amb el medi a la pantalla de la classe, els estudiants fan servir els seus dispositius per resoldre una sèrie d’endevinalles i jocs interactius. Més aviat sembla un saló recreatiu!

El geni maquiavèl·lic que hi ha darrere de tot això es troba assegut silenciosament a la taula de la professora. És el creador d’un dispositiu cilíndric anomenat TOMi.

Es tracta d’un petit ordinador que té com a objectiu simplificar les tasques diàries del professorat, oferint-los més temps i recursos per crear lliçons inspiradores: des de preparar classes amb milers de recursos interactius, fins a crear reconeixements per a les tasques dels estudiants, exàmens amb puntuacions automàtiques, informes basats en les dades de l’evolució de cada estudiant, usar realitat augmentada per acompanyar la lliçó del dia, comunicar-se amb els pares i milers d’altres recursos pedagògics.

TOMi es pot connectar a un televisor o a una pantalla intel·ligent, i també té funció de projector. Es pot controlar amb un llapis òptic, un teclat, un ratolí, un mòbil o una tauleta. Els estudiants connecten els seus mòbils escanejant un codi QR. TOMi també pot escanejar i marcar les respostes escrites pels estudiants sobre paper. En finalitzar l’exercici, el dispositiu genera una llista amb totes les puntuacions dels alumnes.

Darrere de TOMi hi ha l’empresa d’educació tecnològica Aulas AMiGAS, amb seu a Medellín. A més d’aportar aquesta tecnologia, també ofereix formació per a mestres que es troben en regions desafavorides.

El dispositiu físic té un cost d’uns 500 dòlars i, per a accedir al contingut de la plataforma, hi ha tres tipus de subscripcions: gratis, pro (7 dòlars al mes) y pro anual (6,5 dòlars al mes durant un any + TOMi Play). En general, es comercialitza amb les autoritats locals de pobles i ciutats. Però si un professor vol adquirir TOMi, té l’opció de combinar el dispositiu i el contingut en una subscripció mensual.

“La innovació en l’educació està completament subjecta al professorat”, diu el fundador d’Aulas AMiGAS, Juan Manuel Lopera. “Són els que marquen la diferència a les aules i si no entenen què és el que els alumnes necessiten, per molta tecnologia que implantin, no hi haurà cap diferència. Així que hem de millorar les capacitats i habilitats d’aquests professors”.

Lopera recorre a l’analogia d’Iron Man: un ésser humà corrent que, equipat amb el software i data adequats, es converteix en superheroi. “En països emergents, els mestres solen ser persones corrents que s’esforcen al màxim”, explica. “A Singapur, trobaràs professors amb doctorats, però a l’Amèrica Llatina normalment només han acabat la secundària. Recentment vàrem visitar la Vall del Cauca (regió de la costa oest de Colòmbia) i alguns dels professors no sabien ni escriure. Així que ens cal oferir les eines necessàries per convertir aquests professors en superherois.”

TOMi s’ha dissenyat imitant el que va fer Apple amb l’iPhone: integrant a un telèfon mòbil un reproductor mp3, GPS, ordinador, etc. Tot en un, perquè sigui d’ús fàcil fins i tot per als qui no estan gaire familiaritzats amb les tecnologies. TOMi ofereix el mateix per a l’educació tecnològica: integra totes les eines que necessiten els professors per preparar les classes, generar exàmens, aprendre noves tècniques d’ensenyament i comunicar-se amb els pares. A més, aquesta tecnologia no necessita cap altra infraestructura per executar-la. “Algunes de les escoles en les quals es fa servir TOMi no tenen ni parets”, comenta Lopera. “Són escoles que es troben enmig de la selva. Simplement pengen un llençol i projecten les lliçons amb TOMi.”

Lopera es va inspirar en la seva pròpia experiència: va créixer en una de les zones més pobres de Medellín, durant la violenta època dels 90, i atribueix la seva dedicació al bé social a un únic professor. “Es va adonar de les mancances que jo tenia i va saber com solucionar-ho”, diu. “El professor és fonamental, hem d’esbrinar com eliminar la frontera entre el bon i el mal professor si volem extingir la diferència entre els estudiants rics i pobres.”

L’agència de l’educació de les Nacions Unides, UNESCO, estima que als països en vies de desenvolupament, uns 200 milions de joves d’entre 14 i 25 anys no han completat els estudis de primària. La tecnologia pot ajudar a tancar aquesta bretxa però, sovint, el problema no són els diners sinó la capacitat dels professors per utilitzar-la. Als anys 90, Medellín era oficialment la ciutat amb més homicidis del món.

Quan Lopera tenia 12 anys, el seu professor, Sigifredo Cortez, va començar ensenyant física, matemàtiques i religió a classe. Va animar a fer que cada alumne se centrés en l’assignatura que més interès li generés, per a Lopera va ser la programació. Els resultats van ser reveladors i molts dels companys de Lopera tenen avui dia carreres d’èxit. Als 17, es va graduar i va crear una empresa que va dissenyar el software per a l’assistència d’ordinadors en remot. Quan va complir els 19, va vendre el negoci per 500.000 dòlars. Amb els guanys, va poder mudar-se amb la seva família als afores de la ciutat.

“Va ser llavors quan em vaig adonar de com el meu professor havia influenciat la meva vida”, recorda. “I això em va inspirar a crear Aulas AMiGAS amb el meu company de classe, l’Alejandro Sepulveda, amb l’objectiu de formar més mestres com en Cortez. Aulas AMiGAS va obrir les seves portes l’any 2009.”

Avui en dia, hi ha més de 100.000 professors a l’Amèrica Llatina fent servir la tecnologia d’Aulas AMiGAS: a Colòmbia, Mèxic, l’Equador, Guatemala, Bolívia, l’Argentina i Costa Rica. Cada mes es creen més de 1.000 classes a la plataforma d’Aulas. Té una plantilla d’uns 200 empleats, amb cinc oficines a ciutats colombianes i unes altres a Mèxic, l’Equador i l’Argentina.

Aulas AMiGAS va generar ingressos d’aproximadament 10 milions de dòlars l’any 2019. TOMi es va incorporar com una empresa a part aquell mateix any, generant 1,3 milions de dòlars. Amb l’èxit de la companyia, el seu nom va aparèixer a la llista d’innovadors menors de 35 de la MIT Technology Review 2016.

“Escurçar la bretxa educativa entre les nacions més pobres i riques no és el treball d’una sola empresa o comunitat virtual però, el paper que aquesta companyia exerceix en la societat és enorme”.

A llarg termini, tot forma part del somni de Lopera de crear un “exèrcit de professors” com el que ell mateix va tenir. “Només imagina el que podria haver fet el meu professor amb un d’aquests” diu, assenyalant cap al TOMi.

Llegeix més ► Aquest article s’ha adaptat d’una lectura de 10 minuts de Struggles from Below.

Struggles From Below és una revista online dedicada a destacar persones que estan canviant el món des de les arrels; comparteix les històries d'aquells que volen millorar el nostre sistema per aconseguir una existència més humana i ecològica.