El desert reverdeix amb aigua de mar

Sahara Forest Project
Jordània (Àqaba)

Així és com es cultiven verdures al Sàhara: canalitzant aigua del mar Roig a través de les sorres per produir biocombustibles i electricitat.

 

A l’època de Juli Cèsar, el Sàhara, que tenia un clima força diferent, es considerava el graner de Roma. Durant uns 200 anys, l’Àfrica de nord va subministrar al voltant de dos terços del total de cereals que proveïen la capital de l’Imperi. Això va derivar en desforestació, un augment de la salinitat i una pèrdua de minerals de la terra. Ara, aquest desert àrid i estèril és una de les extensions de terra més grans i ermes de la Terra.

Es prediu que hi haurà 9.300 milions de persones al planeta l’any 2050. Assegurar que hi hagi prou terra fèrtil, aigua dolça i energia per a una població tan immensa requerirà alguna cosa més que aturar els efectes destructius del canvi climàtic, com la desertificació.

L’ambició del Sahara Forest Project és fer que els deserts del món tornin a ser productius i, en última instància, restaurar la seva vegetació. Un equip d’enginyers, arquitectes, biòlegs, ambientalistes i gent de negocis s’ha unit per crear un concepte basat en una idea simple però gran: per què no fer ús de tecnologies ambientals ja provades i prendre recursos com l’aigua salada, la llum solar i la sorra per produir el que més necessitem? Obtindríem menjar, aigua i energia sostenibles.

Fundat sobre la premissa que hem de trobar un enfocament més holístic per abordar amb èxit els desafiaments relacionats amb la seguretat energètica, alimentària i de l’aigua, el nou conducte d’aigua salada del Sàhara Forest Project, la finalització del qual està prevista per a finals de l’estiu del 2021, portarà aigua des del mar Roig fins a bioplantes innovadores on equips de tecnologia solar i d’evaporació d’aigua salada es combinaran per produir biocombustibles i electricitat, i també cultius alimentaris i aigua purificada.

“No podem resoldre els problemes utilitzant el mateix tipus de pensament que vam fem servir quan els vam crear.” Albert Einstein

El sistema està dissenyat per a recollir sinergies tecnològiques alhora que minimitza i reutilitza els residus, i sorprenentment no és massa bo per ser veritat. Ja s’aplica al desert dels afores de la ciutat d’Àqaba, a Jordània.

“Utilitzant l’aigua salada i la llum solar com a principals recursos, estem aplicant les tecnologies ambientals existents en noves maneres de produir aliments, aigua i energia en les zones desèrtiques i al mateix temps restaurar la terra amb vegetació”, explica Magnus Borgen, director de Relacions Institucionals i Comunicacions del Sahara Forest Project. “El cor i l’ànima del concepte són les sinergies positives que es creen quan les diferents tecnologies es connecten de noves maneres.”

Els hivernacles refrigerats amb aigua salada proporcionen condicions de creixement adequades que permeten el cultiu durant tot l’any d’hortalisses d’alt valor, fins i tot en ple desert. “En utilitzar aigua de mar per proporcionar refredament i humidificació per evaporació, el consum d’aigua dels cultius es minimitza i el rendiment es maximitza amb una petjada de carboni mínima.”

Altres tecnologies bàsiques inclouen un sistema de dessalinització per osmosi inversa, panells solars per produir calor que impulsa una turbina de vapor, un control de reg i un clima interior controlats per ordinador, control biològic de plagues i cultius a l’aire lliure per a la restauració de terres.

En repensar els sistemes de producció tradicionals, l’enfocament restauratiu també és sostenible comercialment. La idea es va llançar per primera vegada a la Cimera del Clima de l’ONU, a Copenhaguen, el 2009. Ex líders estatals que representen al Club de Madrid, com Gro Harlem Brundtlandhan afirmat que “amb fons públics i privats, el concepte té tots els elements adequats per desbloquejar la revegetació del desert”.

El 2017, la Sahara Forest Project Launch Station a Jordània es va inaugurar sota el patrocini del rei Abdullah II i del príncep Haakon de Noruega. El centre està situat just a l’altre costat de la frontera amb Israel i a pocs quilòmetres de la frontera amb l’Aràbia Saudita.

El 2020, una nova associació amb Aqaba Development Corporation va permetre instal·lar el conducte d’aigua salada des del mar Roig fins a cinc quilòmetres terra endins.

Borgen ens diu que el canvi clau és poder oferir als consumidors una selecció de vegetals climàticament intel·ligent, produïts d’una manera innovadora en termes d’eficiència climàtica i aigua. Un acord comercial amb BAMA, el principal importador de verdures de Noruega, permet exportar verdures del desert a clients escandinaus, des de pebrots fins a moniatos.

“Això demostra un interès comercial a gran escala i permet als països del desert arribar a nous mercats amb nous productes. La visió és també crear revegetació i llocs de treball verds mitjançant la producció rendible d’aliments, aigua dolça, biomassa i energia sostenibles”, diu Borgen. “Ho anomenem ‘crecixement restauratiu’.”

El projecte també està col·laborant amb la Universitat Tècnica Al Hussein en un programa de capacitació per a dones enginyeres en formació que doni suport a la tecnologia agrícola de Jordània, amb el suport del govern noruec i de la Fundació Costa Crociere.

Borgen afegeix que 12 dels 17 països amb major estrès hídric delmón es troben a la regió de l’Orient Mitjà i Àfrica de nord, i Jordània és el cinquè país més pobre d’món pel que fa als recursos d’aigua dolça, segons un estudi recent de 2019 realitzat pel World Resources Institute.

“Un augment de l’agricultura tradicional per poder atendre els mercats locals i estrangers crearia un efecte perjudicial i insostenible en els nivells d’aigua subterrània. El Sahara Forest Project permet obtenir cultius alimentaris d’alta gamma sense esgotar els subministraments locals d’aigua dolça. Usant energia solar en el procés i restaurant zones desèrtiques, reduïm moltíssim la petjada de CO2 en comparació amb els hivernacles tradicionals.”

Havent estat part del Sahara Forest Project durant anys, Borgen diu que sempre creu en la dita “Mai no deixis que una bona crisi es perdi”. Una vegada que la pandèmia estigui sota control, cal que hi hagi una clara acceleració global cap a pràctiques, solucions i tecnologies més ecològiques que ja són aquí.

“Encara que és just afirmar que la pandèmia no és una crisi ‘bona’, crec que hauríem d’aprofitar els propers anys per actuar molt més ràpidament sobre el canvi climàtic i els problemes ambientals. Els líders de tots els nivells de la societat, però especialment els principals polítics, directors executius i inversors, tenen l’enorme responsabilitat de donar seguiment a l’Acord de París del 2015 en aquesta dècada.”

Atès que el sector agrícola és una gran part del problema, incloses les emissions de CO2, l’escassetat d’aigua i la degradació ambiental, Borgen espera que el Sahara Forest Project pugui contribuir-hi. “Abordar els problemes relacionats amb el nexe aigua-energia-aliments és absolutament imperatiu per aconseguir l’estabilitat política i social, la seguretat alimentària i el desenvolupament climàticament intel·ligent.”

El projecte ens urgeix a tots a pensar en els productes agrícoles que consumim. Ets part del problema o part de la solució per a les properes dècades? Els agricultors utilitzen energia fòssil o energia renovable? Es gestionen els recursos hídrics de la teva regió de manera adequada i sostenible? Com es fa servir la terra i la indústria agrícola: ajudant o esgotant els ecosistemes locals?

AccióAtlas: El Sahara Forest Project busca inversors estratègics amb vasta experiència en operacions en països càlids i amb xarxes internacionals. Descobreix-ne més aquí.

Escrit per

Lisa Goldapple, Editor, Atlas of the Future (12 gener 2021)

Responsable del projecte

Mr. Kjetil Stake, CEO

Col·laboradors

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de MedFutures, un nou canal de contingut que inclou les solucions més innovadores i inspiradores a la crisi de l’aigua i del clima a la Mediterrània i les persones que hi ha al darrere. Atlas of the Future es complau en associar-se amb Aigües de Barcelona.

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!
Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent.Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Sign up for our weekly newsletter