Dronecoria ha desenvolupat un dron de fusta sense ànim de lucre que permet reforestar boscos cremats de manera ecològica i a baix cost.

Sembrar amb drons a 100 llavors per segon pot semblar ciència ficció, però ja és possible gràcies a Dronecoria, un projecte liderat per l’enginyer de programari i artista interdisciplinar Lot Amorós. Aquest amant dels drons es va fer una pregunta clau:

“¿Què és el més important que podria transportar un dron? I la nostra resposta va ser ‘Vida’, o el que és el mateix, ‘Llavors’.”

Per a Amorós, una de les maneres més decisives de lluitar contra el canvi climàtic i ajudar els nostres ecosistemes és la reforestació, i per accelerar aquest procés va decidir crear un conjunt d’eines de codi obert i de baix cost pensades precisament per a la reforestació a gran escala, intentant revertir els processos de destrucció dels ecosistemes forestals que succeeixen diàriament a nivell mundial.

Dronecoria ofereix tot allò necessari per a aquest objectiu, des del processament automatitzat de llavors fins a la plantació amb drons.

El seu sistema és deu vegades més econòmic que els mètodes de reforestació manual, a més de ser més ràpid i menys destructiu per al medi que altres mètodes. El dron de reforestació és més barat que altres drone similars, i el millor és que pots descarregar els arxius i fer-lo tu mateix.

“Crear un dron amb estructura de fusta i aconseguir que voli i que escampi llavors és un dels nostres èxits més grans”, afirma Amorós. Però no ha estat el seu únic repte.

No totes les plantes poden créixer a tot arreu. Com es pot fer brotar les llavors en terrenys massa salins o poc favorables? En cobrir les llavors amb una combinació de nutrients, les plantes poden crear el seu propi fertilitzant i créixer en llocs on d’una altra manera no podrien fer-ho.

“El 2020 hem avançat en la millora de les possibilitats d’èxit de les llavors, i en aquest camp estem orgullosos d’haver guanyat el concurs de Conservation X en el qual vam presentar i desenvolupem una màquina per pel·letitzar llavors de manera automàtica”, explica l’enginyer. Les tècniques de ‘priming’ i pel·letització de llavors poden permetre la restauració d’ecosistemes a gran escala amb la sembra aèria de llavors natives, i amb la seva màquina de codi obert de pindolat de llavors, milions d’aquestes “boles de llavors” poden ser produïdes de manera progressiva i eficient.

Fa poc que Dronecoria ha participat en la restauració de l’ecosistema del Parc Natural de Serra Maria-Els Vélez, a Almeria, sembrant més de 140.000 llavors d’arbres en una hora de vol amb la seva màquina de sembra aèria.

Ara estan reforestant part de la Serra de Lújar, a Granada, on han aconseguit replantar set espècies: pi blanc, savina, ginesta biflora, dos tipus de lavanda, agrella i digital. Amb els tractaments aplicats poden aconseguir que les llavors germinin amb una sola pluja.

Aquest 2021 volen seguir avançant en la investigació dels tractaments de les llavors, realitzant sembres experimentals per testar la metodologia en llocs concrets de la península Ibèrica.

Per a ells, els efectes de la COVID-19 han estat dolents, com a mínim al principi de la pandèmia. Van llançar un ‘crowfunding’ al març del 2020 i va ser molt difícil aconseguir les aportacions necessàries, possiblement a causa del “bombardeig informatiu i emocional que estava patint la gent”. Però la pandèmia també ha tingut un efecte positiu en la creació de consciència. “Podríem dir que, potser indirectament, la gent està donant més importància a la seva relació amb la natura i a les conseqüències del seu comportament en l’entorn.”

El seu objectiu a llarg termini és estimular més persones arreu del món i que els projectes que estan fent servir els coneixements generats per Dronecoria en altres països es consolidin, i al seu torn enriqueixin la metodologia aplicant-la a altres ecosistemes i aportant els seus descobriments. També esperen que el 2021, la nova legislació europea de drons els permeti seguir volant i reforestant muntanyes.

AccióAtlas: Pots seguir les discussions i aportar la teva visió al seu fòrum de Discourse. Si vols col·laborar més intensament, pots entrar en el seu grup de Telegram. I si pots aportar un donatiu, serà molt ben rebut aquí.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de MedFutures, un nou canal de contingut que inclou les solucions més innovadores i inspiradores a la crisi de l’aigua i del clima a la Mediterrània i les persones que hi ha al darrere. Atlas of the Future es complau en associar-se amb Aigües de Barcelona.