Les comportes èpiques que defensen Venècia

Mose project
Itàlia (Venècia)

Un mecanisme innovador d’enormes comportes grogues bloqueja les aigües del mar Adriàtic per contenir la pujada de la marea.

 

Hi ha qui diu que de Venècia, també coneguda com “la ciutat dels canals”, se n’hauria de dir “la ciutat que s’enfonsa”, però també podria anomenar-se “la ciutat de les inundacions”. Formada per 118 illes situades en una gran llacuna del nord d’Itàlia, sembla increïble que una ciutat tan grandiosa com Venècia estigui surant entre aigua, joncs i maresmes. Però aquí la teniu, encimbellada sobre sediments de fang que es van movent; una ciutat més vulnerable encara a causa de l’escalfament global.

Al novembre del 2019, Venècia va patir la pitjor inundació des del 1966. La marea va acabar amb la vida de dues persones i va submergir més del 80% de la ciutat; llars devastades, restaurants tancats i monuments com el Palau Ducal i la Basílica de Sant Marc afectats.

Amb el canvi climàtic, l’augment del nivell de la mar i el trànsit pesat de creuers prepandèmics, Venècia es podria veure submergida sota l’aigua en els propers 100 anys.

Aquí és on entra en joc Mose, un acrònim de MOdulo Sperimentale Elettromeccanico (mòdul electromecànic experimental). Aquest sistema que fa de barrera contra les inundacions consisteix en unes fileres de portes mòbils que tenen com a objectiu aïllar la llacuna de l’aigua de la mar durant l’acqua alta (crescuda de l’aigua) i així protegir la ciutat italiana de més catàstrofes devastadores.

Dissenyat per primera vegada el 1984, el projecte Mose és una sèrie de 78 portes retràctils situades a les tres entrades de la llacuna de Venècia –Lido, Malamocco i Chioggia– connectades entre si per una illa artificial on es troben els sistemes de manipulació. Quan es preveu una marea particularment alta, les barreres s’aixequen temporalment, impedint que el mar Adriàtic s’endinsi en la llacuna. El sistema està pensat per protegir la ciutat de marees de fins a tres metres.

Quan estan inactives, les comportes metàl·liques romanen completament invisibles, plegades en les seves carcasses col·locades al fons marí. En cas d’una marea que pogués provocar una inundació, s’introdueix aire comprimit a les rescloses, que s’eleven per emergir i bloquejar el flux de la marea. Quan la marea torna a baixar i la mar arriba al mateix nivell d’aigua que hi ha a la llacuna, les comportes tornen a replegar-se.

Des del 1987, quan Mose va ser iniciat pel Ministeri d’Infraestructures a través de l’Autoritat de l’Aigua de Venècia (el braç operatiu del Ministeri a la llacuna) i el Consorzio Venezia Nuova, Venècia ha gastat més de sis mil milions en la construcció d’aquest sistema de barreres. Es tracta del programa de defensa, restauració i millora ambiental més important mai implementat per l’Estat italià.

Les obres del que ha estat elogiat com una “joia de l’enginyeria nacional” van començar el 2003 i s’esperava que finalitzessin el 2011. Malgrat tot, la construcció s’ha de completar el 2022, a causa de demores i problemes inesperats.

Les accions que protegeixin les nostres costes dels riscos del canvi climàtic són fonamentals, però el projecte Mose no està exempt de controvèrsia. Els venecians tenen sentiments oposats, i alguns diuen que s’ha malmès l’ecosistema de la fràgil llacuna o que simplement el sistema no funcionarà. No obstant això, al 2020, el sistema Mose va ser provat amb èxit. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va demanar llavors que es deixessin de banda les controvèrsies i que el treball se centrés en la seva finalització.

Gràcies al projecte Mose, Itàlia ha estat inclosa entre els països membres d’I-STORMla xarxa internacional de gestors de barreres mòbils, que té com a objectiu fonamental l’intercanvi d’informació, experiències i millores pràctiques quan es tracta de la primera línia de defensa contra les marees.

AccióAtlas: Consulta més informació sobre aquest gran pla de protecció ambiental, costanera i urbana aquí.

Escrit per

Lisa Goldapple (11 gener 2021)

Responsable del projecte

Autoritat de l’Aigua de Venècia i Consorzio Venezia Nuova

Col·laboradors

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de MedFutures, un nou canal de contingut que inclou les solucions més innovadores i inspiradores a la crisi de l’aigua i del clima a la Mediterrània i les persones que hi ha al darrere. Atlas of the Future es complau en associar-se amb Aigües de Barcelona.

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!
Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Descobreix cada setmana els projectes que estan canviant el món