El Sustainable Eel Group (SEG) no només garanteix que les poblacions d’anguiles europees es mantinguin saludables i puguin complir la seva funció en el medi aquàtic, sinó que també donen suport al seu ús sostenible en benefici de les economies locals.

Com ho fan? A través de la col·laboració. Com ja sabem, la majoria de les coses positives no les aconsegueixen herois individuals, sinó diverses parts interessades treballant juntes. En aquest cas, són els sectors científic, de conservació i comercial els que arriben a un tracte.

En general, no solem passar gaire temps parlant d’anguiles o pensant en els seus problemes, però, per sort, el SEG i moltes altres parts interessades estan assumint els tres desafiaments principals per a la supervivència saludable de la població d’anguiles europees, que com moltes altres espècies migratòries de peixos, estan en perill crític o extingides en algunes zones. I un dels objectius del SEG seria allunyar-les del perill d’extinció.

El comerç il·legal, específicament a l’est d’Àsia, ha anat en augment en les últimes dècades i encara que aquesta espècie ha estat inclosa en l’Annex II de la Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES), la caça furtiva i el comerç il·legal han continuat. S’ha dit que el contraban il·legal d’anguiles és més lucratiu que el tràfic de cocaïna, perquè els guanys es determinen pel seu pes. Per descomptat, això fa que sigui molt difícil avaluar l’impacte de la pesca i, com a resultat, dificulta enormement la gestió de la mateixa.

Un altre gran desafiament per a la població d’anguiles són les barreres creades per l’home. És possible que coneguis la gran migració de nyus a través de l’ecosistema Serengeti / Mara, o la migració de flamencs a Tanzània, on els flamencs volen d’un llac a un altre. De manera similar a aquestes i altres migracions, on els animals es mouen en grans grups a nous llocs per alimentar-se o reproduir-se, els peixos utilitzen els rius com a carreteres naturals per a les seves migracions, i les anguiles europees fan servir els rius per arribar als aiguamolls. Per desgràcia, la majoria de les vegades troben barreres creades per l’home que bloquegen els seus camins. Aquestes barreres són, normalment, centrals hidroelèctriques i de bombament d’aigua.

Gràcies al Projecte Amber, finançat amb fons europeus, podem tenir un atles complet de barreres fluvials a tot Europa. Ja s’han identificat més d’un milió d’obstruccions. A més de bloquejar el seu camí, aquestes barreres també són mortals: milions de peixos hi moren cada any. Aquesta notícia no només és clarament terrible per a la població d’anguiles, sinó també per a nosaltres. La salut dels rius europeus depèn que aquestes anguiles facin les seves tasques vitals per mantenir en forma als nostres ecosistemes fluvials. Entre d’altres funcions, les anguiles ajuden a regular les poblacions d’altres animals, i elles mateixes també tenen un paper important en la cadena alimentària de peixos i ocells més grans.

Una de les moltes coses positives que estan fent Andrew Kerr i el seu equip a SEG és el que anomenen “rebobinar les anguiles”. Aquesta tasca sol involucrar els pescadors locals i Kerr explica en un vídeo recent que “quan les pesques, pots ajudar-les en la seva migració, portant-les a l’altre costat de la barrera, fent un passeig de 10, 20, 30 milles assistit per humans i després deixant-les anar. Les estem tornant al riu passant-les per sobre d’aquestes barreres, la qual cosa reduirà substancialment la seva mortalitat”. Kerr també explica que els aiguamolls són l’hàbitat més important per a les anguiles, perquè aquí és on pateixen la seva gran transformació, d’un peix d’aigua salada a un peix d’aigua dolça. És comparable a la metamorfosi d’eruga a papallona, amb la qual probablement estem més familiaritzats.

Podem sentir-nos impotents en no tenir la influència necessària per frenar la pesca il·legal o evitar que es creïn més barreres, però també hi ha una manera en què nosaltres, com a consumidors, podem convertir-nos en part de la solució. Si algun cop has intentat desxifrar l’etiquetatge d’un producte, sabràs com n’és de complex, i el sector de l’anguila no és diferent. SEG es va proposar oferir un estàndard per a un sector de l’anguila responsable que inclogui la traçabilitat des de l’origen fins al mercat. L’estàndard SEG descriu les normes que han de complir els que comercien amb l’anguila europea si volen afirmar que ho fan de manera responsable, i nosaltres podem ser consumidors responsables comprant només anguila o productes d’anguila de productors sostenibles.

A més del suport a la investigació científica i els projectes de conservació descrits anteriorment, SEG també coordina els diversos actors en el compromís de l’ecosistema. Segons Kerr, la col·laboració és clau. “Lideratge col·laboratiu: estem mirant de crear vincles per a una agenda conjunta.”

AccióAtlas: Consumeix anguila o productes d’anguila responsables informant-te sobre els estàndards SEG i no donant suport a cap productor o venedor que no compleixi amb aquests estàndards.