Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un projecte de storytelling que situa en el mapa projectes culturals i creatius amb vocació social, i als artistes, col·lectius i col·laboradors que hi ha al darrere.

Atlas of the Future està molt satisfet de contar amb la col·laboració del Goldsmiths Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship i del British Council Creative Economy.

¿Què fa que un fotògraf britànic inverteixi quatre anys de la seva vida en un estudi sobre les identitats del Brasil des de diferents perspectives com Somos Brasil? Segurament, hi  ha contribuit una política fiscal que busca incentivar la cultura del país, però sobretot a Marcus Lyon el mou el desig d’entendre millor les arrels culturals del país de la seva dona i els seus fills.

Com a artista, el Marcus es un rara avis que ha sabut combinar projectes comercials amb d’altres que per ell tinguin sentit. A l’inici de la seva carrera, de seguida se’n va adonar que “ningú finançaria els projectes que realment volia fer”. Així que va haver de traçar un pla per fer-ho ell mateix.

Amb vint i pocs anys, i recent graduat en ciències polítiques per la Universitat de Leeds –una carrera que, segons ell, l’ha motivat a centrar-se en temes socials–, va trobar la fórmula 9+3: “Durant nou mesos era un fotògraf organitzat, eficient i comercial; els altres tres em dedicava a allò que realment volia fer i considerava important”.

Durant els següents deu anys, aquells tres mesos els va dedicar a implicar-se en institucions solidàries i a treballar amb diferents ONG i amb l’ONU. En canvi, la resta de l’any tenia l’agenda plena de sessions fotogràfiques ben remunerades: “Era molt divertit. Tenia tres assistents a jornada completa, podia pagar l’hipoteca, vaig comprar un estudi i vaig viatjar per més de 90 països. Però, un dia, als 40 i pocs, em vaig adonar que la feina a les ONG m’encantava, però que com a fotògraf estava perdent la màgia. Era com un sicari”, reflexiona el Marcus.

A partir d’aquell moment va decidir traslladar a la fotografia allò que havia après a la universitat i a les ONG on col·laborava. L’interessaven els espais urbans i havia treballat amb nens del carrer, així que va decidir fixar l’objectiu de la seva càmera en les mega-urbs de les economies BRIC, segons ell, “els espais de canvi més importants del món globalitzat”. D’aquí va sorgir la sèrie BRIC, on mostra aquestes grans urbs des de múltiples angles i les reconstrueix fins crear noves ciutats que reflecteixen la resposta emocional del fotògraf envers aquests espais.

“Aquest va ser l’inici d’un procés que està present en tots els meus treballs posteriors. Una fotografia amb múltiples capes, amb la qual intento desenvolupar nous nivells d’informació i explicar històries més profundes i amb més matisos sobre qui som realment i sobre el nostre estil de vida en un món tan interconnectat com l’actual”, reflexiona.

En treballs posteriors, el Marcus va abordar temes com la globalització, la migració o la circulació de béns i serveis. Més recentment va dur a terme un estudi sobre com inverteixen el temps lliure els milions de persones que sí tenen les necessitats bàsiques cobertes.

A mesura que va anar coneixent millor el país de la seva dona, i el país que els seus fills senten com a propi, es va preguntar per què la gent d’Amèrica del Nord s’identifica tan fàcilment amb el país d’origen de la seva família – i es consideren italoamericans, afroamericans, etc. – i, en canvi, al Brasil la gent es sent només brasilera. “Quins són els motius històrics i sociopolítics que provoquen aquesta diferència?”,  es qüestionava el Marcus.

Donades les dimensions i la diversitat dels pobles del Brasil, respondre a aquesta pregunta no era una tasca que pogués fer ell sol. Ni tampoc a través d’un sol mitjà. Gràcies a la llei de Rouanet, el fotògraf va trobar suficient finançament per implicar 250 col·laboradors durant quatre anys i recòrrer una distància de 22.000 quilòmetres. El resultat és un projecte que inclou retrats fotogràfics, gravacions d’històries orals, anàlisi de l’ADN dels avantpassats, un llibre i una app interactius de reconeixement de la imatge, una exposició itinerant per tot el món i una xerrada TED per explicar el projecte

La selecció de les persones retratades a Somos Brasil es va fer seguint un procés col·laboratiu: tots i cadascun dels 104 participants es van triar a partir dels suggeriments d’altres ciutadans. Aquestes recomanacions tenien en compte  no tant l’aspecte físic com a què es dedicaven, la seva connexió amb la comunitat i perquè se’ls considerava agents de canvi.

Per al fotògraf, Somos Brasil és “una mirada súper positiva al bo i millor de capital humà del país en aquest moment concret”. I també “una eina poderosa per arribar a les històries reals d’una nació que estava experimentant múltiples crisis després d’una dècada de renovada confiança en si mateixa”.

Per una ment inquieta com la del Marcus, el projecte va suposar també una oportunitat per explorar altres vies per explicar històries més enllà de la pròpia fotografia, per exemple, afegint-hi àudios. Abans, a Optogenome havia combinat imatges de components químics amb les aspiracions emocionals dels científics que treballen en un laboratori punter i a la sèrie Exodus acompanyava les fotografies amb paisatges sonors. En aquest darrer projecte va tenir l’oportunitat de treballar amb col·laboradors increibles: l’equip d’ImageMagica, una ONG que uneix temes socials i fotografia; Max Blankfeld, cofundador del laboratori FamilyTreeDNA, i Jim Sutherland, de Studio Sutherl&, responsable també del premiat llibre de Somos Brasil.

Escolta ► Explora 19 imatges i les respectives històries personals de Somos Brasil (àudio en anglès)

Somos Brasil s’ha exposat al Brasil, la Xina, Austràlia i el Regne Unit. Un grup de Facebook amb més de 5.000 seguidors ofereix una via més per connectar la seva comunitat. El fet que el projecte no tingui una data límit és un luxe que comporta resultats molt positius: “Si demà mateix em moro, sento que ja he fet un projecte perfecte. No hi ha res del que no em senti orgullós. No el vam publicar fins que no  va estar tot a punt”, afirma el Marcus.

El resultat d’aquest estudi de la bellesa i la diversitat de les identitats del Brasil – i la sensació que hi prevalen uns valors i uns objectius comuns – ens fa reflexionar sobre allò que tots compartim, una reflexió molt necessària ara que tanta gent utilitza la identitat per allunyar-nos als uns dels altres. Aquests tema ja s’ha estudiat a altres països, com per exemple a Alemanya amb ‘WE: deutschland’,  un projecte finançat per la fundació Open World de la companyia de viatges danesa momondo.

Després d’haver viatjat per bona part del món i haver vist l’impacte que hem tingut els humans, el Marcus està preocupat per les nostres accions, però continua sent un optimista convençut. “No tinc tendència a la malenconia, sinó a l’acció; més que veure el got mig ple, tendeixo a veure’l desbordant. Crec en l’ara, en les idees, en la importància de cada instant. Estar present és un dels grans goigs de la vida”. Per ell, la creativitat és imprescindible per fer front els reptes actuals: “La creativitat estableix els fonaments de com interactuem, com preguntem, com estimem i com ens endinsem en un lloc millor. Un món modern que no permet que la creativitat sigui la base del nostre comportament, és un món on no vull viure”. I és que com diu Odara Rufino de Souza, una jove poetessa de Boa Vista, que forma part de Somos Brasil: “L’art ens proporciona reflexió. L’art és la vida”.

Acció Atlas: Tant l’exposició com el llibre tenen una app amb les imatges i els àudios corresponents. Podeu baixar-vos l’aplicació gratuïta en anglès o portuguès a App Store o Google Play. Només cal que seleccioneu el retrat i escoltareu l’explicació corresponent.