Indonèsia (Bandung)
Hi ha res més dolç que una biblioteca feta amb envasos de gelat? Sí. Una biblioteca on a la façana hi diu “els llibres són finestres obertes al món” en codi binari.
Aquest espai comunitari s’ha creat per ajudar a crear consciència sobre els residus plàstics. És com una dolça recepta per a un futur millor en què els llibres són la cirereta del pastís.
El 2018, l’empresa d’arquitectura holandesa SHAU va crear una ‘microbiblioteca’ en una petita plaça del cor de Bandung, a Indonèsia. Volien animar tothom a passar-hi una bona estona i desenvolupar l’amor per la lectura. A més de ser un refugi de llibres, aquest espai flotant protegeix de la pluja i del sol. I està fet d’envasos de plàstic reciclats.
Havent-se centrat sempre en la creació de projectes innovadors i sostenibles des del punt de vista social i mediambiental, aquesta primera, i guardonada, Microlibrary va ser la primera incursió de SHAU en el món de l’educació. El seu objectiu és combatre les altes taxes d’analfabetisme i abandonament escolar d’Indonèsia mitjançant la creació d’una sèrie d’instal·lacions culturals de baix cost arreu del país.
SHAU està format per l’arquitecta d’origen indonesi Daliana Suryawinata i per l’alemany Florian Heinzelmann.
La parella es va conèixer mentre estudiava a l’Institut Berlage de Rotterdam, Països Baixos. Allà van aprendre que els espais tenen un impacte enorme en la societat. Interessats en els problemes als quals s’enfronta Indonèsia, com les infraestructures, les inundacions, el medi i la ràpida urbanització, es van mudar a la nació del sud-est asiàtic el 2015.
Els més petits no són grans lectors a Indonèsia. “Els llibres no solen estar en la ment de la gent. Volem canviar això instal·lant petites biblioteques a Kampung i en llocs similars”, diu Heinzelmann. “La microbiblioteca connecta amb el teixit urbà i comunitari existent. No és una cosa situada en el no-res, sinó que se situa en llocs de la ciutat força freqüentats.”
Heinzelmann, amant de la ciència ficció, creu que el paper de la cultura i la creativitat és, en primer lloc, crear consciència sobre un problema. “Aquest pot ser el paper del periodisme, de l’art i de les avantguardes. La creació de solucions tangibles és el paper dels governs, l’arquitectura i el disseny.”
Quan l’equip de SHAU va explorar els voltants immediats de la microbiblioteca Bima, van veure petits venedors que venien “bidons” de plàstic usats i van pensar que podrien utilitzar-los a la seva façana. Donen ombra a l’interior, deixen passar la llum del dia i permeten prou ventilació creuada, però no en van trobar tants com en necessitaven. “Després d’investigar una mica, finalment vam trobar un proveïdor en línia que ven cubs de gelat usats com a alternativa.”
A més de causar problemes de salut pública i inundacions, el problema dels residus plàstics a Indonèsia és especialment sever, ja que un país que depenia dels ingressos del turisme embrutava, però, les seves pròpies platges. El fet que l’exterior de la biblioteca estigui fet amb 2.000 cubs de gelat ofereix també un punt de partida per discutir sobre els problemes de les escombraries plàstiques.
El patró de la façana no és aleatori. Els cubs s’han organitzat en codi binari, com zeros i uns, per codificar un missatge “secret”. L’alcalde de Bandung, Ridwan Kamil, un dels impulsors del projecte, va suggerir la inscripció “buku adalah Jendela dunia” (en indonesi, “els llibres són finestres al món”).
A nivell cultural, això connecta indirectament els mitjans analògics i digitals, i l’acte de desxifrar símbols en paraules i oracions. “Per a algú que no sap llegir, el contingut d’un llibre no és comprensible. Sembla una disposició de símbols, que pot tenir algun tipus de lògica, però el seu significat li és completament esquiu. Potser evoquem una cosa similar quan un mira aquesta Microlibrary.”
L’edifici està construït d’acord amb el programa del tinent d’alcalde de Cirebon, “Pojok Baca”, o Racó de Lectura. A SHAU són conscients que a Indonèsia els seus projectes requereixen una “visió de dalt a baix i de baix a dalt”. Per molt que es calgui el suport d’un líder municipal per assegurar-se que un projecte funcioni bé des d’un punt de vista legal i administratiu, és vital parlar i escoltar a la gent local.
Des de llavors, han creat més micro-biblioteques i estructures a Indonèsia, des de la ciutat de Cirebon fins a Bojonegoro, a Java Oriental.
En dissenyar un un cinema a l’aire lliure en un parc de Bandung, la parella va descobrir que la part més important del parc era la gespa artificial situada davant de la pantalla, especialment quan no es projectava res. “La gent comença a comportar-se com si estigués a casa. No tiren escombraries, es treuen les sabates, els nens juguen i fan voltes. Comences a comprendre que no només vas crear un parc per veure-hi pel·lícules, sinó també una sala d’estar urbana i comunitària.”
Si bé la missió de SHAU és revifar l’interès per la cultura, l’equip ha estat testimoni de com els espais urbans tenen el poder de millorar la interacció entre les persones.
AccióAtlas: SHAU vol crear una organització per donar suport al desenvolupament i estendre l’abast de les microbibliotecas. Posa’t en contacte amb ells aquí.
Responsable del projecte
German Florian Heinzelmann i Daliana Suryawinata, cofundadors
Col·laboradors
Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un projecte de storytelling que situa en el mapa projectes culturals i creatius amb vocació social, i als artistes, col·lectius i col·laboradors que hi ha al darrere.
Atlas of the Future està molt satisfet de contar amb la col·laboració del Goldsmiths Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship i del British Council Creative Economy.
Dóna suport a l’Atlas
Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.
- Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
- Gràcies!