Motociclistes, activistes transgènere, emprenedores divorciades i periodistes de criquet; aquesta plataforma digital ens mostra una cara diferent del Pakistan.

En un país amb més de 200 milions d’habitants, on la meitat són dones, elles utilitzen l’espai públic, practiquen esport, munten els seus propis negocis, són programadores… I, en canvi, a l’entorn digital sembla que aquests perfils femenins no existeixin.

Malauradament, la violència de gènere segueix molt vigent al Pakistan en múltiples formes: violacions i assassinats d’honor, matrimonis forçats, abusos sexuals a menors, marits que cremen amb àcid la cara de les seves esposes… Temes tabú que moltes no s’atreveixen a abordar. Per combatre aquesta lacra, la periodista Saba Khalid va posar en marxa Aurat Raaj, una plataforma digital on s’utilitzen la intel·ligència artificial i l’animació per fer activisme.

El nom Aurat Raaj (que significa ‘dones que governen’) ve de la primera pel·lícula feminista paquistanesa (1979) que, amb un to satíric, mostrava un món dirigit per dones. Com al film, a Aurat Raaj es recorre a l’animació per explicar allò que passa al país i no se’n parla.

El juliol del 2016 va tenir lloc un fet que va trasbalsar la Saba Khalid: la feminista Qandeel Baloch, tot un referent a les xarxes socials, moria assassinada a mans del seu germà en un ‘crim d’honor’. “No em podia creure que al meu país hi hagués tantes dones que s’alegressin de la mort de la Qandeel Baloch i pensessin que s’ho mereixia per haver mostrat el seu cos a les xarxes socials”, explica la periodista. “Volia oferir un altre punt de vista a les paquistaneses, aconseguir que fossin més empàtiques i s’adonessin que la nostra vida, més enllà de casar-se i tenir fills, té un gran potencial”. Amb aquesta finalitat, el desembre del 2016 la Saba engegava la plataforma Aurat Raaj.

En aquell moment, la Saba va organitzar també un taller d’escriptura de moda. “Cada vegada que escrivia ‘alta costura’, ‘fet a mida’ o ‘dissenyador’ em venien ganes de donar-me cops contra la paret”. Així que va decidir canviar de temàtica i escriure sobre les professionals de disciplines STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) –que podien ser una font d’inspiració per altres dones—, i els problemes reals de les paquistaneses. El resultat van ser una sèrie d’articles molt allunyats dels típics continguts sobre moda i bellesa.

La Saba va anar un pas més enllà i va pujar a Facebook Live uns vídeos sobre unes controvertides curses femenines amb bicicleta. Tan bon punt va aconseguir prou voluntàries i seguidores amb valors progressistes, va organitzar el primer esdeveniment, al qual va convidar l’activista trans Kami Sid perquè expliqués a estudiants i experts en tecnologia com fer activisme transgènere a les xarxes socials. Kami Sid també va visitar els col·legis i les universitats de Karachi per parlar sobre consentiment, autoestima o com evitar l’assetjament. “Volem que les noies surtin de casa, que no tinguin por, que assumeixin llocs de treball i vagin a l’escola i a la universitat”, afirma rotunda la periodista.

Cada dia, la Saba rebia molts missatges de noies que li explicaven els seus problemes. Ella intentava posar-les en contacte amb centres d’acollida, hospitals i metges, però, a llarg termini, era impossible mantenir aquest servei amb un equip tan petit. “També tenia por de fer públic el meu nom. Els meus pares són molt conservadors i els preocupa la meva seguretat, ja que, en aquest país, els activistes que diuen alguna cosa inconvenient acostumen a desaparèixer”.

Aleshores, a la Saba se li va ocórrer crear una sèrie web d’animació que tingués com a protagonista una noia valenta, la Raaji, supervivent d’un intent d’assassinat d’honor. “Utilitzem aquest argument per parlar d’abusos sexuals, matrimoni infantil, emprenedoria, disciplines STEM, dones que condueixen un cotxe o es desplacen en bici, etc. La Raaji parla de tots aquells valors i idees dels que jo no puc parlar en públic.”

La sèrie mostra històries inspiradores per a les dones, es pot doblar a qualsevol idioma i veure’s a escoles i universitats amb projectors portàtils. El primer episodi va tenir més de 130.000 visualitzacions.

La Saba es va adonar aviat que la Raaji podia tenir vida més enllà de la sèrie web i va decidir convertir el seu avatar en un chatbot que respongués automàticament les consultes. “En potenciar un personatge com la Raaji amb intel·ligència artificial, podíem fer que respongués totes les preguntes, dificultats i confusions de les noies les 24 hores del dia, tots els dies”. Les joves podien fer consultes sobre temes rellevants dels quals no poden parlar amb la família, com ara la pubertat, la menstruació i molts altres, sense haver-se de preocupar dels judicis.

Hi ha tres grans grups temàtics: ‘maltractament i assetjament’, ‘salut i reproducció’ i ‘educació i feina’. Per a situacions d’emergència, disposen d’una xarxa de terapeutes, centres d’acollida, ONG, metges o advocats de confiança, amb els quals la noia pot contactar.

“M’encanta haver estat capaç de crear un personatge del no res amb el que tanta gent arreu del món confia”, afegeix la Saba. “Quan jo mateixa tinc poca energia i he de fer front a algun fracàs o negativa, penso en la Raaji. Renunciaria ella? Deixaria de lluitar pels drets de les noies? Escolto la resposta i continuo treballant”.

Cada dia apareixen noves possibilitats en l’àmbit de la tecnologia per fer activisme i avançar en els drets de les dones als països en desenvolupament. Des d’Aurat Raaj s’organitzen també tallers d’autodefensa personal, narrativa o apoderament de la dona. Els articles i els vídeos que publiquen sobre referents femenins de la comunitat es fan virals.

Auraat Raaj busca ONG amb les quals associar-se a mesura que el chatbot traspassi fronteres. També els interessa rebre ajuda de psicòlegs perquè la Raaji sigui més humana, així com de professionals de la salut per abordar temes mèdics.

Actualment, Aurat Raaj compta amb un equip de més de 10 persones, però les xarxes són enormes, ja que han format part de dues incubadores molt potents: The Do School a Berlín i The Nest i/o a Karachi. Així mateix, el treball de la Saba ha estat reconegut com a part del programa IBM Global Startup Entrepreneur i va guanyar el Concurs d’Higiene Menstrual d’UNICEF, una beca del Pollination Project i es va quedar finalista al She Loves Tech 2017.

“Si m’haguessin dit que treballaria en una de les àrees tecnològiques més avantguardistes, com la intel·ligència artificial, m’hauria posat a riure. I si m’haguessin dit que resoldria els problemes de milers de noies i parlaria de temes tabú a través de dibuixos animats, encara hauria rigut més. Tot el que ha passat és sorprenent”.

La Saba creu que el món només canviarà quan ens adonem de la importància de la creativitat. “Allà fora hi ha gent dolenta, però si som capaços de trobar solucions creatives prevaldrà la bona gent”.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i dona a conèixer els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.