La superheroïna índia contra la violència sexual

Priya’s Shakti
Índia (Nova Delhi )

Priya és una “superheroïna supervivent de violació”. Juntes, aquestes tres paraules trenquen tabús a l’Índia gràcies a una poderosa sèrie de còmics.

Vestida amb un sari de colors i amb la mà al cor, Priya cavalca sobre un tigre: “Parla sense vergonya i posa’t dempeus amb mi, i aconseguirem el canvi que volem”. Sosté un mirall per desafiar la percepció que la gent té de les dones i, concretament, de les supervivents de violència de gènere, i és un símbol poderós per al moviment #MeToo.

Els còmics són efectius perquè poden presentar-se com a entreteniment, fins i tot quan són subversius i educatius. S’hi pot afegir informació i fer que sembli només diversió. No obstant això, Priya’s Shakti és molt més que un còmic creat pel cineasta indi-americà Ram Devineni i l’il·lustrador Dan Goldman.

Devineni i Goldman es van conèixer per primera vegada a Nova York al StoryCode, una comunitat global de codi obert per a persones que senten curiositat per la tecnologia interactiva i immersiva. Era el 2014, abans de Pokémon Go. Van decidir crear un projecte multimèdia que utilitzés la realitat augmentada, l’art del carrer i les xarxes socials per educar els joves sobre temes extremadament difícils.

Després de presenciar la protesta mundial per una brutal violació en grup en un autobús de Nova Delhi el 2012, Devineni es va involucrar en les protestes que hi va haver. “Com moltes altres persones, estava horroritzat pel que havia succeït i enfadat per la indiferència exhibida per les autoritats governamentals a tots els nivells.”

Avui, un oficial roman a la seva memòria. “En una de les protestes, el meu col·lega i jo vam parlar amb un oficial de policia de Delhi i vam demanar-li la seva opinió sobre el que havia passat a l’autobús”, explica Devineni. “La seva resposta va ser que ‘cap bona noia camina cap a casa de nit’, el que implica que probablement s’ho mereixia, o com a mínim que va provocar l’atac.” Es va adonar que el problema de la violència de gènere a l’Índia moderna no era un problema legal, sinó cultural.

L’Organització Mundial de la Salut estima que una de cada tres dones arreu del món ha experimentat violència íntima o sexual al llarg de la seva vida, però sovint no es denuncia en països amb punts de vista profundament patriarcals. Devineni sabia que havia de produir-se un canvi cultural per desafiar les percepcions del paper de la dona en la societat moderna. Volia inspirar milers de dones que s’han hagut d’enfrontar a la vergonya de parlar.

“El que vaig percebre després de parlar amb supervivents de violacions i atacs amb àcid a l’Índia és que la seva estigmatització per part de la societat va intensificar el seu problema i va dificultar la seva recuperació.”

La idea de crear una nova superheroïna va sorgir de les entrevistes de Devineni amb supervivents de violacions en grup. “Em vaig adonar de la seva dificultat per buscar justícia i de com les seves vides estaven constantment amenaçades després de denunciar el crim.” Sovint, la càrrega de la vergonya recau en la víctima i no en els perpetradors, la qual cosa la dissuadeix d’emprendre accions legals contra els seus atacants. “Les víctimes són tractades amb menyspreu. Això crea una sensació d’impunitat entre els homes per cometre més violacions.”

Es podria dir que la seva narració és “activisme hindú”. Quan Devineni va començar a investigar la mitologia hindú, va descobrir històries riques que involucraven persones comuns i déus. El personatge de Priya es va inspirar en la deessa Durga, o Parvati, que seu damunt d’un tigre. A ‘Priya’s Shakti’, la primera de la sèrie, busca l’ajuda de la deessa guerrera (en hindú, Priya significa ‘estimada’ i Shakti significa ‘poder’).

Devineni va veure la inspiració quan va visitar la Capella Sixtina. Hauria desitjat que l’obra mestra de Miquel Àngel hagués estat acompanyada de realitat augmentada per ajudar el visitant. Així que va decidir desbloquejar un món vibrant a través de l’aplicació gratuïta Blippar, que transforma el còmic en un llibre de diverses capes. Apuntar amb un telèfon intel·ligent a imatges seleccionades revela vídeos especials, interactivitat i animació. Els fans també poden fer “blipp” al còmic per fer-se una foto amb Priya i se’ls anima a publicar-les a les seves xarxes socials amb l’etiqueta #standwithpriya per unir-se al moviment de lluita contra la violència de gènere arreu del món.

Per a cada capítol, l’equip s’associa amb una ONG. Presentada en un cafè dirigido per Stop Acid Attacks, en associació amb Last Mask Campaign, la seqüela ‘Priya’s Mirror’ se centra en el problema dels atacs amb àcid. Els usuaris poden emprovar-se màscares virtuals de Snapchat per ajudar-los a identificar-se amb les víctimes d’atacs amb àcid i compartir-les a les xarxes socials per promoure la conscienciació. “Les fundadores d’aquestes organitzacions, que també són supervivents d’atacs amb àcid, s’han convertit en les heroïnes de l’còmic.”

El següent capítol, ‘Priya i les noies perdudes’, tracta sobre el tràfic sexual i les dones explotades i es va realitzar al costat d’Apne Aap Women Worldwide, una organització índia fundada per 22 dones valentes afectades per la prostitució.

Priya s’ha convertit en una icona mundial que arriba a més de 26 milions de lectors en línia (i sumant), s’han distribuït 30.000 còmics impresos gratuïts en escoles, convencions i altres llocs. L’últim còmic i curtmetratge d’animació de la sèrie és ‘La màscara de Priya’, que continua les aventures de Priya i se centra en la pandèmia de la Covid-19.

“El més important que volem destacar és que el canvi és possible. Intentar crear un canvi cultural és increïblement difícil, però no impossible. L’Índia està experimentant alguns canvis notables en un curt període de temps. Les opinions de la gent no s’han posat al dia amb la velocitat a la qual estan canviant les coses”, afegeix Devineni. “Però el que em va quedar clar de les protestes massives que van tenirr lloc a l’Índia després de l’horrible violació a l’autobús és que volem que les coses canviïn al nostre país. Hi havia molts adolescents i adults joves en aquestes protestes, i seran els futurs catalitzadors i líders que definiran l’Índia del demà, la qual cosa és un senyal esperançador.”

Properament: una nova sèrie ‘Priya’s Sheheroes’ amb superheroïnes femenines de tot el món, dirigida per Ruth Bader Ginsburg. Devineni ens ho explica: “Inicialment vam voler convertir Natalia Ponce De Leon, que és una supervivent d’un atac amb àcid, en una superheroïna a Colòmbia. El projecte ara s’està expandint a múltiples personatges, totes dones. Va ser una idea parcialment inspirada per ‘Els set samurais’ d’Akira Kurosawa!”

AccióAtlas: Descarrega’t els còmics de franc aquí i, si vols fer el següent pas, ajuda les nombroses ONG de l’Índia a canviar les lleis i oferir assistència a les supervivents.

Escrit per

Lisa Goldapple, Editor, Atlas of the Future (27 maig 2018)

Responsable del projecte

Ram Devineni i Dan Goldman

Col·laboradors

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i dona a conèixer els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!

Mural de Priya a Mumbai

A l’Agra Cafe es va presentar ‘Priya’s Mirror’

Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Descobreix cada setmana els projectes que estan canviant el món