“Muhra en àrab significa ‘poltre’, però també ‘nous començaments’. Representa el que fem aquí.”

En un discret edifici de cinc pisos al barri de Mevlana Kapi, al districte històric d’Istanbul, un grup de dones refugiades sirianes s’ha reunit gairebé diàriament des del 2017. Allà elaboren arracades, cusen caftans de seda i quimonos, fan polseres i bosses de tela.

Són aquí per fer-se autosuficients; per produir i vendre col·leccions de roba i accessoris sota la seva pròpia marca de moda socialment conscient i empoderadora: Muhra.

Més de 3,6 milions de sirians resideixen avui a Turquia, segons l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR); molts d’ells viuen a Istanbul, la ciutat més gran de país.

L’any 2015, l’australiana Karyn Thomas, que vivia i treballava a Damasc, va decidir mudar-se a Istanbul a causa de la guerra a Síria. Va començar a oferir-se com a voluntària per ajudar les famílies que fugien de la guerra, la majoria de les quals va conèixer a Damasc. Poc després va fundar Small Projects Istanbul, una ONG independent que organitza iniciatives de suport educatiu i programes de benestar psicològic per a famílies que viuen al barri de Mevlana Kapi.

“Al principi, estàvem en un espai petit, una petita botiga”, explica Shannon Kay. Des d’allà, es van mudar a un soterrani més gran i, un any després, a un edifici llogat.

L’ONG ajuda a les famílies desplaçades al veïnat, empoderant les dones a través de la feina i les relacions interpersonals dins la comunitat. “En els primers sis mesos vam treballar amb unes 30 o 40 famílies. Avui tenim més de 450 persones, majoritàriament dones, que participen activament o es beneficien d’alguna manera dels nostres programes”, explica Shannon.

El grup ha estat aprenent diverses tècniques i el 2016 va començar a crear la col·lecció ‘Drop Earrings Not Bombs’. Un any després, també van començar a fer samarretes, bosses, caftans i altres accessoris; d’aquí va sorgir la idea de crear la seva pròpia marca de moda.

“Muhra en àrab significa ‘poltre’, però també nous començaments. Representa el que fem aquí”, explica Rahaf Saad.

Rahaf és oriünda de Latakia, Síria, i va arribar a Istanbul l’any 2015. Un any després, va començar a visitar el centre comunitari i aviat es va involucrar en el programa. “Al principi, no va ser gaire fàcil aprendre les tècniques”, explica, “però després d’intentar-ho una vegada i una altra, cometent errors i corregint-los, ara ho fem molt bé”.

Shaymaa Salem, directora de la col·lecció d’arracades, ho confirma. Tot i les dificultats a què es va enfrontar, està contenta d’haver pogut escapar de la guerra. “Sóc d’Alep, a Síria. Allà tot va ser destruït. No teníem electricitat, res”, explica. Shaymaa era una dona de 36 anys quan va emigrar a Istanbul el 2016 amb els seus pares i sis germans i germanes. Va estudiar dret a la Universitat d’Alep, però no pot exercir a Turquia. Encara que poc a poc està aprenent l’idioma, el seu nivell de turc encara és una barrera per a l’ocupació en el seu camp.

Shaymaa gaudeix treballant per a Muhra i coneixent altres dones sirianes, però lamenta que els turcs hagin començat a expressar cert rebuig contra els refugiats. “Al principi, vam ser ben rebuts, però ja no. Probablement es degui al fet que han passat uns quants anys des que vam començar a venir, i no deixem d’arribar.”

Rana Sawwas, membre del grup Muhra, mai havia treballat abans d’arribar a Istanbul. “Faig arracades, m’encanta aprendre noves tècniques i sentir-me bé amb mi mateixa”, diu. Va conèixer aquest projecte a través d’altres dones sirianes, com Shaymaa. “A Síria, els homes havien de buscar feina; les dones, no”, diu Rana. “Ara tots hem de treballar. Espero tornar a casa algun dia”.

Aquests artesans produeixen, entre altres coses, 200 parells de arracades i aproximadament 50 peces de roba per setmana. “La nostra capacitat ha augmentat”, diu Shannon amb orgull.

Avui envien els seus productes a botigues de comerç just amb les quals col·laboren al Regne Unit, Austràlia, els Estats Units, Estònia, els Països Baixos i Alemanya. Però el seu producte més venut, les arracades, ha arribat fins a Taiwan i Hong Kong, entre d’altres llocs del món. A través d’aliances i donacions, mantenen els motors en moviment i les dones, en treballar, se senten bé amb si mateixes, guanyen diners per a la família i desenvolupen el seu potencial.

Muhra és part de Small Projects Istanbul, una ONG establerta el 2015 per donar suport als desplaçats pel conflicte a Síria, Orient Mitjà i la regió del nord d’Àfrica. Actualment, tenen una xarxa de més de 2.000 beneficiaris, incloses 200 famílies i 350 nens. Cada setmana, organitzen més de 20 activitats en suport a la construcció de la comunitat, l’enriquiment personal i professional, el suport als mitjans de vida i la cohesió social.

“Les dones que han patit temps molt difícils, que han perdut moltes coses, que han passat per dificultats, ara tenen l’oportunitat d’aprendre tècniques, forjar amistats, tant amb membres de l’equip com amb voluntaris, i a més guanyen diners i reben un estímul positiu. Això és el més important”, diu Shannon.

“Ara miren la vida de manera diferent. Això és un negoci amb un important element d’empoderament.”