Uns seixanta voluntaris de l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes (uBMS) segueixen els lepidòpters de 27 parcs i jardins de Barcelona per tal de preservar-los.

Sabeu que les pluges i el confinament van disparar les poblacions de papallones a Barcelona durant el 2020? Concretament, s’hi van detectar un 28% més d’espècies i un 74% més d’individus que en el mateix període del 2019, a més d’identificar una espècie nova a la ciutat, el faune lleonat (Hipparchia semele).

Són dades aportades per l’uBMS (de l’anglès urban Butterfly Monitoring Scheme), l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, que treballa en 27 parcs i jardins de la capital catalana amb l’ajuda d’una seixantena de voluntaris que visiten cada quinze dies aquests espais, on fan un recorregut traçat prèviament durant el qual anoten les papallones que van trobant. “En la terminologia científica, d’això se’n diu monitorar espècies, i serveix per poder saber la diversitat de papallones i com varien les poblacions en el temps”, comenta Yolanda Melero, investigadora del CREAF, entitat coordinadora de l’uBMS.

De vegades oblidem que la natura que tenim més a prop no és la dels espais naturals ben conservats, sinó la dels carrers, places i parcs metropolitans. I és en aquests hàbitats urbans on viuen nombroses espècies de fauna i flora, algunes en fràgil equilibri com les papallones. L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes uBMS va néixer al 2018 per protegir i conservar aquesta fauna, teixint una xarxa col·laborativa de voluntaris que uneixen esforços per obtenir dades a Barcelona, però també a Sabadell i Madrid. Amb les dades, es pot avaluar i entendre l’abundància i l’evolució de la biodiversitat urbana i conèixer els seus canvis poblacionals, i com a conseqüència es poden activar eines de gestió que fomentin la conservació de la fauna a les nostres ciutats.

Les dades recollides per l’uBMS estan tenint resultats i impactes concrets en la manera com es gestionen els parcs i jardins. Una gespa ben cuidada i segada arran de terra no és sempre la millor opció per a la fauna. Eliminant tractaments fitosanitaris i afavorint l’augment de la vegetació de la qual s’alimenten les papallones s’ajuda a la seva reproducció i a la proliferació d’altres organismes.

Tot i les bones dades recollides al 2020, “al 2021 hem vist molt poques papallones a la primavera, per sota de la mitjana i moltes menys que l’any passat, que va ser extraordinàriament plujós. Això pot ser degut principalment a la manca de pluges d’enguany”, ens explica en Pau Guzmán, coordinador de comunicació del projecte.

Les papallones diürnes, a més de ser insectes pol·linitzadors, són excel·lents bioindicadors. Això vol dir que podem extrapolar en certa manera l’estat de les seves poblacions i les causes associades a altres espècies més difícils d’observar o identificar. El que queda clar és que gestionar els espais verds de manera més respectuosa amb els insectes (per exemple, deixant prats florits) fa augmentar el nombre d’individus i d’espècies en aquestes àrees.

En paral·lel a les observacions periòdiques, de tant en tant es fan tallers familiars d’observació i identificació de papallones en diversos parcs de Barcelona, organitzats pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i l’Ajuntament de Barcelona, que són els impulsors de l’uBMS.

Aquest projecte completa el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (que fa més de 20 anys que estudia les papallones a tot el territori català) i també enllaça amb el recent mBMS, Observatori Metropolità de Papallones (Metropolitan Butterfly Monitoring Scheme), centrat en el seguiment de la biodiversitat a 16 parcs i quatre platges de l’àrea metropolitana de Barcelona.

AccióAtlas: Si vius a Barcelona o la seva àrea metropolitana, pots convertir-te en voluntari de l’uBMS. Només calen ganes d’aprendre i una mica de temps lliure cada 15 dies, de març a octubre. Informa-te’n i registra-t’hi aquí. També pots ajudar els pol·linitzadors tenint plantes amb flors al balcó o deixant que l’herba creixi lliure en una part del teu jardí.