La bellesa es crea en blanc i negre a pocs metres de la frontera siriana, en una zona que una vegada va ser preciosa, però que s’ha vist afectada per la guerra i la violència.

Mardin Istasyon és un districte empobrit a prop d’una de les ciutats més antigues de l’alta Mesopotàmia, al sud-est de Turquia. Des del 2015, Nusaybin ha experimentat nivells de brutalitat sense precedents, amb barricades i trinxeres com a part de la vida quotidiana. Avui, milers d’infants refugiats vulnerables d’origen sirià, kurd, iraquià i turc s’enfronten al trauma mentre lluiten per començar una nova vida i aprendre un nou idioma i cultura. Dins dels campaments, els nens amb prou feines poden fer res.

Darkroom és un petit taller de fotografia mòbil dirigit per Sirkhane (Circus House) i impartit pel jove fotògraf sirià Serbest Salih (a baix), que va fugir d’Alep a Turquia el 2014 per escapar de la guerra civil. Ara fa servir la fotografia per ajudar els infants refugiats a aprendre noves habilitats i a trobar una nova manera d’expressar-se.

Els infants vulnerables i desfavorits dels barris abandonats, que normalment no tenen accés a les accions culturals, poden disparar, revelar i imprimir fotografies en blanc i negre sobre la seva vida quotidiana en circumstàncies extremadament difícils. I els resultats són sorprenents.

Salih equipa la canalla amb càmeres donades, ensenyant conceptes bàsics de composició i com ser creatius. “Els mostro el que és la fotografia analògica, des de les càmeres estenopeiques i Instax fins a les càmeres Lomo i Agfa. Explico la diferència entre la fotografia analògica i digital i les diferents pel·lícules.”

Vol mostrar als infants que poden expressar la seva imaginació i emocions a través de la fotografia. “Combinats, la narració d’històries i l’art de la fotografia poden esdevenir una manera sòlida d’educació, que ha demostrat ser curativa per als nens que han estat testimonis de la violència, la pobresa i la guerra. Els dono una càmera i els dic: ‘Abans de fer una foto, recorda’t de pensar i sentir, ¡i recorda que només pots fer 36 fotos!’”

Salih sempre barreja infants locals i refugiats en els tallers. “Sempre han estat separats. Ara comencen a compartir idees i s’acosten més, es fan amics. Això també ha afectat les seves famílies: es coneixen també i comparteixen tota la seva cultura i històries.”

Sirkhane es descriu a si mateixa com una “escola de circ social”, i pren el seu nom de la paraula turca ‘Sirk’ (circ) més la paraula ‘Hane’, que significa ‘casa’ en turc, kurd i àrab. Va ser fundada el 2012 per Pineda Demiral i Serdal Adam com un lloc on joves de diversos orígens poguessin reunir-se sense conflictes ni discriminació, amb l’art com a llenguatge comú.

Demiral va arribar a Mardin per primera vegada el 2009, quan era estudiant universitària, per treballar en un projecte de fotografia amb nens que vivien a prop de camps minats: “Circ, art, música. Tots són vehicles per a nosaltres. Els nens tenen dret a viure i a ser feliços. Necessiten un lloc on poder ser nens”, explica Demiral. “La violència està prohibida aquí. Volem que els infants facin nous amics sense barallar-ni fer-se mal. Volem que aprenguin a conviure en un lloc tranquil.”

L’any 2014, grups de persones que escapaven de l’Iraq, de Sinjar i de l’ISIS van arribar a Mardin i van establir un campament a l’estació d’autobusos. En aquella època, Sirkhane va organitzar el seu primer festival de circ social. “Llavors hi havia al voltant de 80 entrenadors d’arts circenses de 20 països diferents a Mardin. Durant 25 dies al campament, vam aconseguir que unes 80 persones s’unissin al nostre programa. Vam fer-hi activitats cada dia.”

Sirkhane va crear originalment Darkroom l’any 2017 amb el fotògraf turc Emel Ernalbant, que ara viu a Londres i treballa per a clients internacionals com Vogue, Conde Nast i Made in Hackney.

Des de llavors, Sirkhane ha ajudat a més de 500.000 infants refugiats i locals. A més de fotografia, els quatre centres i les dues unitats de contenidors mòbils ofereixen activitats com ara pintura, música, pallassos, manualitats, malabars, acrobàcies i dansa amb artistes i entrenadors voluntaris. Actualment, els centres estan plens i atenen uns 300 infants cada dia.

“Sirkhane creu fermament que tot nen mereix tenir els seus drets bàsics, cosa que figura a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. No importa qui són, on viuen, què fan els seus pares, quin idioma parlen, quina és la seva religió, si són nens o nenes, quin és el seu origen cultural, si tenen una discapacitat, si són rics o pobres, tots han de rebre un tracte just i equitatiu.”

Ara, a causa de la Covid, Salih està creant tallers en línia a través de videotrucades i enviant càmeres als infants perquè les facin servir. “Els tallers en línia són difícils, però molt útils per donar esperança als nens.” A continuació, esperen crear una Caravana Sirkhane amb una cambra fosca que pugui viatjar pels pobles i fer tallers amb els més petits.

AccióAtlas: Sirkhane depèn completament dels voluntaris, i tots els seus serveis són gratuïts. Dóna suport al projecte a través de la campanya Darkroom o dóna equips i materials de fotografia de segona mà o sense utilitzar.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i dona a conèixer els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).

Atlas of the Future té el plaer de poder unir esforços amb l’Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship de Goldsmith i el British Council Creative Economy.