És aquesta la botiga de roba del futur? Imagina entrar en una botiga, seleccionar un disseny per al teu nou vestit, camisa o faldilla, i després tallar el patró allà amb una tela de producció local i d’origen sostenible. Pots personalitzar un patró existent (afegint-hi, per exemple, butxaques més grans). Després, et quedaràs a cosir la teva peça a les màquines de la botiga, rebràs ajuda i consells i faràs noves amistats locals, o te l’enduràs a casa per completar-la amb el suport de tutorials en línia.

Aquesta és la visió de Pattern Project, una iniciativa que vol involucrar més persones en la confecció local de la seva pròpia roba, agilitzant el temps i afegint valor a tot el procés. Contrarestant les cadenes de subministrament globals cada vegada més complexes de la indústria de la moda, han trobat una manera de fabricar roba de quilòmetre zero.

“D’això en diem fabricació centrada en l’ésser humà”, diu Simon Johnson, fundador de Pattern Project juntament amb Shruti Grover. “Pensem en com podem fabricar al Regne Unit i com podem fer que sigui una experiència realment agradable, no només automatitzada i amb sous baixos.” Aquest duo visualitza una alternativa a la moda produïda en massa, en la qual les cosidores, des de les principiants fins a les expertes, poden gaudir de la satisfacció de confeccionar la seva pròpia roba.

Després de veure el programa de televisió The Great British Sewing Bee, Grover, que va créixer a l’Índia, on era comú que un sastre local fes la roba, va tenir la inspiració de començar a cosir, però el desafiament el va sorprendre. “Hi ha molta feina en el disseny de patrons i en el tall de les teles; és difícil entrar-hi per a un principiant”, reflexiona. En combinar les seves habilitats i les de Johnson en el disseny centrat en les persones i la tecnologia (a través de la seva consultoria, HetCo, treballen amb empreses com Wellcome Trust, Metges sense Fronteres i la BBC), es van fixar l’objectiu de dissenyar un procés que permeti que qualsevol persona completi una peça en poques hores i amb una inversió menor del que és habitual.

L’objectiu és proporcionar tela premarcada i tallada que es pugui treballar fàcilment a casa amb instruccions i vídeos tutorials. I també reduir el temps mitjà que es triga a confeccionar un vestit, des de l’elecció de la tela fins al tall del patró i la costura, de vuit hores a un procés de dues o tres hores.

Les dues primeres peces han estat dissenyades per Miranda Stanford, dissenyadora i creadora de roba infantil.

Pattern Project oferirà preus transparents, una cosa cada vegada més demandada però que encara poques vegades s’ofereix dins el sector de la moda. I si bé l’èmfasi està en fomentar un sistema local de producció de roba, els dissenys poden ser globals, sense impacte ambiental negatiu. “Som partidaris de la diversitat del disseny”, diu Johnson. “Es pot crear al Regne Unit una peça concebuda per un dissenyador indi i viceversa, però el que és més important és que els materials no necessiten ser transportats.” La idea és global, però l’enginyeria física de les peces és local.

L’ambició és reduir el dany ambiental durant tot el procés: en oferir només dos o tres teixits per disseny, els residus es poden gestionar de manera eficient. Actualment, les teles que s’ofereixen són orgàniques i naturals, i encara que les fibres són importades, el teixit es fa al Regne Unit.

Han posat en marxa el projecte amb el finançament inicial d’Innovate UK, amb el suport de Future Fashion Factory, i aviat entraran en la segona fase de proves. Els primers resultats dels usuaris van mostrar que fins i tot aquells que no es veuen a si mateixos cosint estan motivats per la idea d’estalviar diners en un article de disseny assumint l’última part de la creació, la costura, ells mateixos. Els usuaris també van mostrar un clar interès en la sostenibilitat i en poder confeccionar la seva pròpia roba.

“Per a la generació més jove, es tracta d’una relació més propera amb la seva roba. Així que escoltem coses com «Ok, fins i tot amb totes les seves imperfeccions, segueix sent meu i estic molt orgullós d’usar-lo»”, ens diu Grover. 

“Aquesta relació més propera té dues cares”, continua Johnson. “Se senten emocionalment més propers a la peça perquè van aconseguir crear-la, i també saben com la van fer, i per tant poden arreglar-la. Esperem que això allargui la vida útil de la roba del nostre armari.”

Una usuària va comentar: “Sóc molt nova en la costura, però vaig gaudir del desafiament i he millorat les meves habilitats. Vaig poder fer una peça que vaig pensar que estava més enllà de les meves capacitats. Estic molt satisfeta amb el que he aconseguit”. El pla és oferir un projecte cada mes, perquè els cosidors puguin desenvolupar les seves habilitats tècniques i millorar-les.

El següent pas del projecte, a més de les proves contínues, és desenvolupar patrons andrògins per atreure tots els gèneres, així com finalitzar el model per al seu llançament. L’objectiu és romandre fidel a la visió de transformar la manera en què es dissenya, fabrica, ven i utilitza la roba per fomentar el vestuari sostenible. Aquest és un patró de comportament que tots esperem veure.

AccióAtlas: pots participar registrant-te i provar els filtres de realitat augmentada de Pattern Project aquí.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de FashionFutures, un nou canal de continguts que localitza sobre el mapa el treball de les persones que transformen el sector de la moda: dissenyadors, artesans, innovadors socials, educadors, líders comunitaris i comunicadors. Atlas of the Future es complau a associar-se amb Makerversity, amb el suport de The J J Charitable Trust i la seva xarxa d’amics de la moda.