La Luciana Oliveira va créixer al Brasil, la qual cosa la va convertir en testimoni de la dura realitat dels cartoners. Així que va decidir crear New Hope Ecotech (NHE), una empresa per beneficiar els brasilers que veia atrapats en la pobresa que arrossega el món del reciclatge, així com també grans empreses. New Hope Ecotech és una mena de mercat de crèdit de residus que proporciona un acord mútuament beneficiós amb l’avantatge afegit que preserva el medi ambient del país que tant estima.

El Banc Mundial calcula que actualment més de cent cinquanta milions de persones al món (dues-centes cinquanta mil al Brasil) sobreviuen recol·lectant i venent residus sòlids com ara plàstic, vidre i metall: “Encara que aquests cartoners proporcionin un servei de recollida i reciclatge per a la societat, poques vegades són tractats amb respecte”, explica Oliveira.

Des del 2015, la premiada plataforma de software d’Oliveira ha connectat els escombriaires amb les fàbriques més contaminants del país. Fa servir tecnologia de gestió de dades per permetre que els materials es puguin reciclar més eficaçment, complint amb les obligacions dels fabricants, mentre es generen ingressos addicionals per als cartoners.

“Tinc una imatge molt clara del futur. La gent s’acostumarà a llençar les escombraries als contenidors adients perquè sap que el seu envàs realment es recicla”.

Així és com funciona. La Política de Residus Sòlids de Brasil, instaurada el 2010, exigeix la recollida i el reciclatge de materials d’embalatge. New Hope Ecotech fa servir “Certificats de reciclatge” (valors mediambientals negociables) que es basen en el principi de “qui contamina, paga”, i és similar als crèdits de carboni però per als reciclables. Les empreses poden fer un seguiment de la seva petjada ecològica, i això al Brasil incentiva el reciclatge. “Aquest creixement s’aconseguirà a través d’un mecanisme a llarg termini que permeti formalitzar la cadena de reciclatge, que sigui econòmicament sostenible i que creixi: els certificats de reciclatge”.

Per exemple, un petit agregador amb un dipòsit de ferralla de São Paulo podria comprar materials d’embalatge a vint cartoners diferents, i després registrar la informació sobre les transaccions (material, volum i preus) a la plataforma de software NHE a través d’un smartphone. NHE valida el reciclatge per emetre els certificats als fabricants. D’aquesta manera, els ingressos es comparteixen amb el propietari del dipòsit de ferralles i els cartoners individuals.

Olivera es va plantejar aquesta idea quan estudiava a la Kellogg School of Management juntament amb el cofundador de NHE, Thiago Pinto. Volien idear un negoci que es pogués ajustar al model Triple Bottom Line. “En Thiago i jo vam viatjar al Brasil un parell de vegades per investigar la indústria del reciclatge en general, la qual cosa va ser especialment difícil, ja que vam veure que moltes coses depenien de la feina de cartoners pobres”, ens explica. “Va ser aleshores quan en Thiago es va assabentar de la nova llei al Brasil que fa que els productors siguin responsables dels envasos que surten al mercat. Així se’ns va encendre la bombeta!”.

“Tinc una imatge molt clara del futur. La gent s’acostumarà a llençar les escombraries als contenidors adients perquè saben que el seu envàs realment es recicla. Es converteix en sostenible generant llocs de treball i pagant impostos. I els treballadors de la indústria del reciclatge se sentiran orgullosos del seu paper dins la societat”.

Actualment, el principal objectiu de la companyia és ajudar a crear transparència, però en el futur volen tenir una influència més directa en l’augment del reciclatge, transferint fons directament als cartoners. Oliveira també n’espera l’aprovació formal del govern de São Paulo.

“El nostre abast és molt ampli. Estem treballant amb cartoners i petites empreses de reciclatge, empreses multinacionals, el govern i la llei. És molt gratificant ser el vincle entre aquestes tres parts, que són clau per fer possible el reciclatge. El nostre repte és comprendre tots els interessos de les parts involucrades amb l’objectiu final de preservar el medi ambient del Brasil”.

Aquest article va néixer com un “Informe Breakthrough” d’Atlas of the Future per a Project Breakthrough (United Nations Global Compact/Volans).