Apassionat dels oceans com és, David Katz s’ha proposat fer tot el que està a les seves mans per evitar que hi continuïn arribant plàstics nous I ho està fent combatent, al mateix temps, la pobresa dels més desfavorits.

El principal problema del plàstic és que no desapareix mai. L’utilitzem per gairebé tot i, com a conseqüència, el trobem també pràcticament a tot arreu: abocadors, platges, rius i, finalment, al mar, on les conseqüències per la vida marina i el medi ambient en general són devastadores.

El 2013, el David va invertir deu dies en un curs a la Singularity University amb l’objectiu de trobar una idea de negoci que tingués un impacte positiu per milions de persones. En dos dies va concebre un projecte que podia evitar que  quantitats ingents de plàstic anessin a parar als oceans.

“He estat gestant aquesta idea durant dues dècades”, explica el David. “És a la vora del mar on jo trobo l’autèntica pau, on vaig a meditar. He vist com s’ha anat degradant. Cada any empitjora. A la platja trobes un munt d’objectes que han anat a parar al mar i que el mar expulsa de nou”.

El David i l’estratega Shaun Frankson van posar en marxa Plastic Bank, un ambiciós pla per abordar la contaminació causada pel plàstic i, a la vegada, aconseguir una font d’ingressos per la gent més desfavorida.

Plastic Bank converteix el plàstic recol·lectat en moneda de canvi de diners en efectiu, bens i serveis. A les sucursals bancàries de Plastic Bank, els recol·lectors poden triar entre combustibles sostenibles per cuinar, productes impresos en 3D, accés a WiFi o energia solar per carregar el mòbil. També tenen l’opció d’obrir un compte bancari i obtenir micro-crèdits. A més, Plastic Bank proporciona accés a impressores 3D i extrusors de plàstic perquè la gent pugui dissenyar objectes útils, com per exemple filtres d’aigua o claus, i convertir-se en micro-empresaris.

Dins del projecte un altre concepte interessant és el de plàstic social, és a dir, aquell plàstic que els recol·lectors trituren perquè es pugui reciclar. Les grans companyies l’adquireixen perquè volen contribuir a combatre la degradació del medi ambient i la pobresa. És una mica més car que el plàstic convencional, però Plastic Bank anima a les empreses a utilitzar-lo per l’impacte social i mediambiental que implica.

Plastic Bank va començar amb un programa pilot el 2013 a Perú. Un any més tard, el 2014, el projecte s’implantava a gran escala a Haití, per continuar creixent a partir del 2016 a Filipines i el 2019 a Indonèsia. Molts d’aquests projectes compten amb el suport de grans multinacionals com Shell, Henkel o SC Johnson.

L’objectiu de Plastic Bank és involucrar més corporacions i seguir la seva expansió a aquells països on més tones de plàstic s’aboquen al mar i revertir així la situació.

Comparteixes la passió de Plastic Bank per reduir la contaminació causada pels plàstics i la pobresa? En cas afirmatiu, segueix el seu perfil a Facebook i exigeix a les empreses que utilitzin plàstic social.