Fa 25 anys, Interface, una empresa de moquetes modulars poc coneguda, va decidir que el seu futur passava per ser més sostenible. L’objectiu era aconseguir que la seva activitat no generés emissions de CO2, evitar qualsevol impacte negatiu en l’entorn, una meta a la que van anomenar Mission Zero. Gairebé tothom va pensar que estaven sonats.

Interface es va comprometre a ser “la primera empresa industrial plenament sostenible del món” i, paral·lelament, es va convertir en el principal fabricant de terres modulars també del món. Aquesta fita deixava clar que ‘rendibilitat’ i ‘zero residus’ són dos conceptes perfectament compatibles. Potser ara això no ens sembli res de l’altre món, però al 1994 era tota una revolució!

El desaparegut fundador d’Interface, Ray Anderson, un dels referents de l’ecologia als EE.UU., va dedicar la seva carrera a fer atractiva la sostenibilitat. Les seves idees avançades li van valer sobrenoms com ‘vàndal ambiental’ o ’capità del capitalisme industrial’, però la seva empresa va continuar creixent respectant sempre aquests principis de sostenibilitat.

“Totes les persones, i totes les empreses, podem tenir un impacte positiu, ser com l’arc de Sant Martí enmig d’un cel ennuvolat”

La majoria de les moquetes són sintètiques i es produeixen amb productes petroquímics, però Anderson va prendre la decisió de “tallar el cordó umbilical amb el petroli”, utilitzat tradicionalment en les fibres de niló. A més, Interface va optar per abastir les necessitats energètiques de les seves fàbriques i oficines amb energies renovables, així com reciclar els residus generats per fer nous teixits. Aquest ‘capitalisme cíclic’ va permetre donar passos de gegant i arribar a les zero emissions de CO2 molt abans de la data fixada, que era l’any 2020.

Però avui dia la neutralitat d’emissions és clarament insuficient. Sota el lideratge del cap d’operacions Jay Gould i del màxim responsable de sostenibilitat Erin Meezan, a Interface creuen que cal anar més enllà i eliminar el CO2 ja existent per revertir el canvi climàtic. A aquesta nova fita l’han anomenada Climate Take Back.

Aquest nou projecte ha provocat reaccions similars a les que va tenir Mission Zero als anys 90, però a Interface volen tornar a aquell punt on tothom pensava que el seu objectiu era massa audaç i massa ambiciós. I el van alcançar!

Són conscients que aquesta fita no la poden aconseguir sols, de manera que estan intentant que tant els proveïdors com els clients entrin en la seva mateixa òrbita i, a la vegada, animar a més gent a establir aquests nous paràmetres. El seu pla és crear fàbriques que s’assemblin als boscos, amb cadenes de subministrament que beneficien les diferents formes de vida, redueixin la presència de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i reverteixin l’increment global de les temperatures.

En paraules d’Anderson, “Totes les persones, i totes les empreses, podem tenir un impacte positiu, ser com l’arc de Sant Martí enmig d’un cel ennuvolat”

Per saber-ne més, mira l’entrevista que li vam fer a Erin Meezan:

: