Considerada per molts com la zona on es situa el jardí de l’Edèn bíblic, les maresmes de l’Iraq van ser també el bressol de l’agricultura. Després de la guerra del Golf de 1991, Saddam Hussein va decidir drenar aquests extensos aiguamolls, amb la qual cosa es destruïa també la cultura mil·lenària de la població indígena, amb prop de 6.000 anys d’història.

Des del 2003, Azzam Alwash, hidròleg de formació i natural de la zona, treballa per revertir els danys ocasionats i evitar-ne de nous. Com a CEO de Nature Iraq, l’Azzam es va plantejar com continuar amb els treballs de recuperació de les maresmes que alguns autòctons ja havien començat, tot trencant dics i inhabilitant estacions de bombeig.  Qualsevol mesura havia de buscar un progrès constant, però, a la vegada, lent, ja que es corria el risc que l’entrada brusca d’aigua canviés els dipòsits de sal de la superfície i els aiguamolls es convertissin en llacs morts.

Avui, un 40 per cent d’aquest ecosistema s’ha recuperat, i molts dels habitants que havien marxat han tornat. El juliol de 2016 la Unesco va declarar les maresmes del sud de l’Iraq i del sud-oest d’Iran Patrimoni Mixt de la Humanitat per la seva singularitat. Malgrat això, es tracta d’un ecosistema molt fràgil. El 2018 la regió va patir una terrible sequera que va posar en risc les maresmes, una situació que les pluges de finals de 2018 i principis de 2019 van aconseguir revertir, al menys momentàniament. Tampoc no ajuden gaire els ambiciosos projectes hidroelèctrics de Turquia a Anatòlia, una autèntica amenaça no només pel futur de les maresmes, sinó de tota l’aigua dolça de l’Iraq.

Impertèrrit, l’Azzam utilitza les seves habilitats negociadores per explorar la possibilitat d’arribar a un acord per compartir tant l’aigua com l’energia: “Alguna cosa hem de fer per abordar el repartiment equitatiu de l’aigua, així com una gestió eficient i adequada del Tigris i l’Èufrates. Les prioritats actuals a l’Iraq no són ni l’agricultura ni el medi ambient, sinó la mera supervivència. Tot i això, independentment dels problemes de seguretat, alimentar la gent segueix sent una prioritat”, afirma. “Si l’Iraq no fa res, l’agricultura morirà lentament a la terra on va néixer”.

Marcus Webb és editor de Delayed Gratification, la revista Slow Journalism que revisa allò que ha passat al món per oferir-nos una anàlisi més profunda de la realitat, precisament quan aquesta deixa de ser notícia. Es senten orgullosos de ser els últims en donar-nos la informació.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part d’NatureFutures, un nou projecte de narratives que monitora les innovacions tant en la vida silvestre, la biodiversitat i la ciència ciutadana, com en els biòlegs, enginyers, dissenyadors i empresaris que hi ha darrere d’elles. Atlas of the Future està orgullós d’associar-se amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.