Preservar les marismes de l'lraq

Nature Iraq
Iraq (Chibayish)

Considerada per molts com la zona on es situa el jardí de l’Edèn bíblic, les maresmes de l’Iraq van ser també el bressol de l’agricultura. Després de la guerra del Golf de 1991, Saddam Hussein va decidir drenar aquests extensos aiguamolls, amb la qual cosa es destruïa també la cultura mil·lenària de la població indígena, amb prop de 6.000 anys d’història.

Des del 2003, Azzam Alwash, hidròleg de formació i natural de la zona, treballa per revertir els danys ocasionats i evitar-ne de nous. Com a CEO de Nature Iraq, l’Azzam es va plantejar com continuar amb els treballs de recuperació de les maresmes que alguns autòctons ja havien començat, tot trencant dics i inhabilitant estacions de bombeig.  Qualsevol mesura havia de buscar un progrès constant, però, a la vegada, lent, ja que es corria el risc que l’entrada brusca d’aigua canviés els dipòsits de sal de la superfície i els aiguamolls es convertissin en llacs morts.

Avui, un 40 per cent d’aquest ecosistema s’ha recuperat, i molts dels habitants que havien marxat han tornat. El juliol de 2016 la Unesco va declarar les maresmes del sud de l’Iraq i del sud-oest d’Iran Patrimoni Mixt de la Humanitat per la seva singularitat. Malgrat això, es tracta d’un ecosistema molt fràgil. El 2018 la regió va patir una terrible sequera que va posar en risc les maresmes, una situació que les pluges de finals de 2018 i principis de 2019 van aconseguir revertir, al menys momentàniament. Tampoc no ajuden gaire els ambiciosos projectes hidroelèctrics de Turquia a Anatòlia, una autèntica amenaça no només pel futur de les maresmes, sinó de tota l’aigua dolça de l’Iraq.

Impertèrrit, l’Azzam utilitza les seves habilitats negociadores per explorar la possibilitat d’arribar a un acord per compartir tant l’aigua com l’energia: “Alguna cosa hem de fer per abordar el repartiment equitatiu de l’aigua, així com una gestió eficient i adequada del Tigris i l’Èufrates. Les prioritats actuals a l’Iraq no són ni l’agricultura ni el medi ambient, sinó la mera supervivència. Tot i això, independentment dels problemes de seguretat, alimentar la gent segueix sent una prioritat”, afirma. “Si l’Iraq no fa res, l’agricultura morirà lentament a la terra on va néixer”.

Escrit per

Marcus Webb (11 novembre 2015)

Biografia

Marcus Webb és editor de Delayed Gratification, la revista Slow Journalism que revisa allò que ha passat al món per oferir-nos una anàlisi més profunda de la realitat, precisament quan aquesta deixa de ser notícia. Es senten orgullosos de ser els últims en donar-nos la informació.

Responsable del projecte

Azzam Alwash, CEO

Col·laboradors

Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Què?
Temes
Altres temes
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar