La guerrera que protegeix els taurons

Nakawe Project
Mèxic (Baixa California Sud)

La passió que la barcelonina Regina Domingo té cap als taurons i altres espècies marines es contagia des del primer segon. L’activista dirigeix Nakawe Project, una ONG internacional de conservació marina que actualment treballa a Mèxic, Costa Rica i Espanya, aproximant-se al seu Maresme natal. El seu objectiu és protegir i regular l’ús sostenible d’espècies marines amenaçades, una missió desafiadora que, com ella diu, te’n dóna “una de freda i una de calenta”.

Educada per un pare amb una gran connexió amb la natura i l’oceà, la seva vida va fer un gir de 180 graus l’any 2010 quan, després de fer un voluntariat a la Fundació CRAM, va voler veure amb els seus propis ulls el que estava passant amb la pesca de taurons. Des de casa es va enamorar de l’Illa del Coco (Costa Rica), patrimoni de la humanitat i un dels llocs amb més presència del seu icònic tauró martell, però alhora el que més sobrepesca pateix. Allí va aconseguir fer un segon voluntariat en el qual tant la part positiva com la negativa van generar una passió i una inquietud per buscar solucions.

“Vaig veure la bellesa d’aquests animals, vaig sentir l’energia sota l’aigua: mantes interactuant amb taurons, dofins, biodiversitat… això va ser el que em va fer fundar l’ONG, investigar i tenir prou coratge de començar amb aquest projecte.”

Mentre navegava amb vaixells d’investigació i bussejava als punts més recòndits de Llatinoamèrica, els pescadors l’anomenaven Nakawe, nom de la deessa creadora de la natura a la mitologia Huichol. “Em va semblar el nom perfecte pel projecte.”

Recorda que, quan va arribar per primera vegada a l’Illa del Coco, hi havia bancs de peixos de centenars de taurons martell, molta biodiversitat i biomassa de moltes espècies, però que en els últims anys, el número de taurons martell ha disminuït.

La principal causa és la sobrepesca, però apunta que també cal tindre en compte que les temperatures de l’aigua estan més calentes a causa del canvi climàtic, factor que també influeix en les migracions d’aquestes espècies.

“Ràpidament estem perdent massa espècies que són crucials per a la cadena tròfica, de la qual depenem tots. Respirem de la mar, mengem de la mar. La sobrepesca és terrible i arribarem al punt sense retorn. Amb Nakawe Project intentem alentir aqueix moment, donar un descans a zones que són de summa importància a nivell biodiversitat per a continuar desenvolupant idees.”

L’any 2017 es va instal·lar a Baixa Califòrnia Sud (Mèxic) pel fàcil accés i la quantitat d’espècies altament migratòries que travessen aquesta zona del litoral del Pacífic mexicà.

Allí ha pogut observar dos indicadors alarmants en l’extinció del tauró martell: el seu nombre als ports ha disminuït en un 95% i els taurons pescats són cada vegada més petits. “Anem extraient recursos sense parar, i a aquests recursos no els dóna temps de reproduir-se.”

Un dels pilars en els quals treballa Nakawe Project és en la conscienciació en el consum. Recalca que quan anem al supermercat o a les peixateries, hem de saber què estem comprant, d’on prové i quin tipus de pesca s’ha usat. “Hem de prioritzar el consum d’espècies locals i estacionals, les que es reprodueixen de pressa, aquelles que tenen vida curta i que són de mida petita en la seva vida adulta”. D’aquesta manera evitarem el consum de predadors i pelàgics, que trenca amb l’equilibri de l’ecosistema.

“És molt important informar-nos del que estem menjant. Quan veiem noms ambigus, generalitzats, preguntem. I quan hi hagi dubtes, ignorar-ho!”

Menjar tauró és molt més comú del que ens imaginem, ja que hi ha més de 425 espècies i a les peixateries se’ls atribueix noms que els generalitzen. A Espanya tenim l’exemple del caçó o mussola, que és un tauró petit, i el mako, una espècie en perill d’extinció que des de l’any 2019 es va incloure en l’apèndix II de CITES, i per tant, el seu comerç internacional hauria d’estar totalment regulat.

Sovint, després d’investigacions realitzades per Nakawe Project, s’han trobat que s’amaga al tauró mako sota el nom de “cazón“, “peix blanc”, “surimi” o fins i tot en el típic “fish and chips”.

Entre 2017 i 2019, amb la investigació realitzada en Baixa Califòrnia (Mèxic), van obtenir dades que van demostrar la comercialització de diverses espècies sota el nom comú de cazón, que a més superaven els límits legals en concentració mitjana de mercuri.

Espanya ocupa el primer lloc de la Unió Europea en la pesca de tauró. Es consumeix i s’exporta, però l’estat de consum del tauró mako i el tauró blau són el que més inquieta a Nakawe Project. Per això, d’entre tots els seus plans, en el període 2020-2023, la Regina i el seu equip tenen com a objectiu reduir la quantitat de supermercats que estan venent aquestes espècies a Espanya.

“Volem dur a terme un projecte molt similar al de Mèxic, on la investigació ens permet saber a partir del seu ADN, d’on es pesca, què és el que realment s’està venent, quina quantitat de mercuri tenen, on i com s’està distribuint per a generar una campanya d’impacte perquè la ciutadania decideixi no comprar ni tintorera, ni tauró blau, ni mako per raons ecològiques i de salut.”

El canvi positiu que veu la Regina és en el canvi de la pesca cap a espècies que no estan amenaçades, que són més adultes. Considera que la solució no es troba únicament en la política internacional o en la investigació, sinó que també ha d’haver-hi un canvi en el consum, en els valors i en l’educació.

Per això, Nakawe Project se centra en diverses línies per a arribar a més llocs, més espècies, més humans i solucions. Aquesta expansió es reflecteix en la incorporació de les mobulas, els marlins o els cetacis en el projecte o la producció del documental Game Over Fishing, que compta amb la participació d’especialistes com Sylvia Earle o els productors de Blue Planet i Planet Earth.

Amb Nakawe Experiences ofereixen, el que podríem anomenar, safaris en la mar. Experiències que donen suport a l’economia blava i conscienciació, perquè quin major impacte que nadar entre aquestes espècies en les profunditats marines?

“Un dels moments més increïbles que m’ha regalat la mare naturalesa, el pare oceà i l’univers, va ser nadar en apnea en un banc de verats mentre els marlins i lleons marins menjaven. Cadascuna de les espècies respectant el seu torn per a menjar, compartint… donant-te permís per a ser espectador. És l’oceà en tota la seva intensitat. Veus la cadena tròfica, com comparteixen unes preses que es mouen a velocitats extremadament ràpides i el treball en equip de les sardines, que es protegeixen en una formació en conjunt. La capacitat de canviar de color dels marlins, que quan s’exciten i van a la caça, canvien el color de la seva pell en un segon a ratlles negres i blau elèctric. De les coses més belles que he vist en la naturalesa. Vaig sortir de l’aigua plorant, cridant, sense creure el que acabava de viure, nadar-ho et fa sentir part de la mar, et fa veure que hi ha tant que desconeixem i com la mar ens dóna més inputs perquè continuem protegint, coneixent, explorant, estimant i inspirant a més persones.”

AccióAtlas: Dóna una ullada a totes les opcions que tens per a donar suport a Nakawe Project aquí i segueix-los per a estar al dia de tots els seus projectes i iniciatives.

Escrit per

Caitlin O'Rorke, Creadora de contingut, Atlas of the Future (10 juny 2020)

Responsable del projecte

Regina Domingo, Directora executiva

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!

Resultats de l'investigació realitzada en Baixa Califòrnia (Mèxic

Imatge per David Valencia

Imatge per David Sarradell

Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Descobreix cada setmana els projectes que estan canviant el món