El retorn de la natura a una granja anglesa

Knepp Wildland
Regne Unit (Horsham)

La finca del castell de Knepp és un gran exemple d’un paisatge transformat, on l’agricultura i la natura coexisteixen.

 

A West Sussex, al sud-est d’Anglaterra, la majoria de les granges s’enorgulleixen de la seva organització tradicional i ordenada, amb vaques lleteres ben cuidades i terra cultivable. Durant generacions, la granja Knepp no va ser diferent, era una finca típica. “Això és el que fan els agricultors, oi? Però gairebé cap animal salvatge viu a la granja. Els animals semblen tristos. Fins i tot els arbres semblen tristos!” escriu Isabella Tree, fundadora de Knepp Wildland en el seu nou llibre infantilWhen we went wild’.

En mirar els comptes i sospesar les finances, els propietaris de la granja, Charlie Burrell i Isabella Tree, van tenir clar que necessitaven un canvi dràstic per mantenir la gran finca en funcionament. Amb 1.400 hectàrees, la finca és quatre vegades més gran que el Central Park de Nova York! Els mètodes agrícoles convencionals ja no funcionaven en la seva terra pesada. La seva granja no era rendible ni ecològicament sostenible i els subsidis governamentals tampoc no eren una solució a llarg termini. A contracor, l’any 2000, Charlie Burrell va vendre el seu bestiar. La Isabella i en Charlie van canviar el rumb del seu projecte.

Knepp estate before and after

Abans i després: el paisatge de la finca de Knepp ha canviat després de la resilvestració.

El retorn de la natura va ser immediat, positiu i també sorprenent: van atreure una “abundància extraordinària” d’espècies en perill d’extinció que van nidificar i es van assentar a la finca. Han vist colobres, cucs, tórtores, ratpenats, papallones i rossinyols, i fins i tot truites en migració pel riu Adur. També van planificar la introducció d’espècies en perill d’extinció, com ara castors i pollets de cigonya blanca criats en estat salvatge.

El Countryside Stewardship Scheme havia finançat Knepp i li havia donat l’impuls que necessitava el 2002, però la resposta de la comunitat local no va ser del tot positiva, acusant-los de “desaprofitar la terra” i parlant d’una “ofensa als valors culturals”. La transició a les zones silvestres no seria fàcil al tradicional camp anglès. Seria difícil de provar, i encara més difícil per a alguns acceptar, que una terra de pasturatge també podia esdevenir un espai ple de vida. La fugida d’un castor mascle el 2020 va causar certa controvèrsia. Però quan fas una cosa nova, has d’estar obert a les crítiques.

Stork nest

Cigonyes blanques a Knepp Wildland

Isabella Tree i Charlie Burrell havien decidit fer el canvi pensant en les generacions futures. El més fàcil hauria estat continuar amb normalitat, però en plena extinció massiva global d’espècies els sorgien algunes preguntes: ¿per què estaven emmalaltint els arbres, on eren les cigonyes i els tritons que solien viure als pantans, i on havien anat els pantans? Segur que els seus avis recordarien haver vist aquelles espècies a la zona, i els seus besavis en recordarien encara més. Però per a la generació actual, la pèrdua de biodiversitat estava passant gairebé desapercebuda.

Però, què significa realment “Rewilding”? Segons alguns dels seus primers protagonistes, a la dècada del 1990, la “resilvestració” és un mètode de conservació en el qual dues o més àrees ecològicament restaurades estan connectades per corredors que poden ser travessats per depredadors. És una forma de biologia de la conservació, on la restauració de processos naturals ajuda a revertir la pèrdua de biodiversitat. Charlie Burrell tenia experiència en safaris i parcs de conservació de grans dimensions des de la seva visita a Sud-àfrica, i això havia despertat la seva imaginació.

Viewing platform at Knepp Wildland

Plataforma d’observació a la finca.

De tornada a Sussex, va pensar en donar la benvinguda a les àguiles i els falcons com a nous residents de la finca. Llavors van arribar els ponis d’Exmoor i els porcs de Tamworth, i es van lliurar a la terra per reemplaçar la funció d’espècies salvatges similars que s’havien perdut amb el temps al país. El seu paper era el de pasturar a diverses alçades, podar les branques baixes i fertilitzar el sòl; el procés natural que havia conformat l’ecosistema.

La “pertorbació natural” creada pel pasturatge d’herbívors s’equilibra amb la “successió natural” de la vida vegetal a la terra. Els beneficis ambientals de reunir aquestes dues forces oposades de la natura es descriuen en el treball del Dr. Frans Vera en el seu innovador llibre ‘Grazing Ecology and Forest History’. La reserva natural d’Oostvaadersplassen, a Holanda, és on el Dr. Vera realitza la seva investigació i ha estat una inspiració fonamental per al procés de resilvestració de Knepp.

Knepp safari

La història de la transformació de Knepp, de granja a espai natural, s’ha convertit en un model d’èxit, inspirant projectes similars arreu del món. El llibre del 2018 titulatWilding: The return of nature to a British farmha rebut elogis internacionals i la finca s’ha convertit en el projecte de resilvestració més famós del Regne Unit. Els productes agrícoles de Knepp ara són orgànics, obtenint preus més alts per la seva singularitat i qualitat. La finca també genera ingressos significatius amb els “safaris”, com els de Sud-àfrica. En reduir els costos i l’esforç de mantenir la terra, i en confiar en la natura perquè es faci càrrec d’ella, la finca ha trobat la manera de ser més ecològica i econòmicament sostenible.

On safari at Knepp Wildland

De safari a Knepp Wildland

La resilvestració ha portat molt més que noves fonts d’ingressos. Ha portat noves espècies i abundant biodiversitat. El seu èxit ha inspirat una generació de futurs agricultors i ha convençut molts dels crítics que prioritzaven els mètodes tradicionals de gestió de la terra. La finca és un regal i un santuari per a la natura a la Gran Bretanya. El professor Sir John Lawton, autor de l’informe dels governs del Regne Unit DEFRA 2010 Making Space for Nature report diu: Knepp Estate és un dels projectes de conservació de la vida silvestre més emocionants del Regne Unit i, de fet, d’Europa. Si podem retornar la natura a aquesta escala i ritme a només 16 milles de l’aeroport de Gatwick, podem fer-ho en qualsevol lloc. Ho he vist. És realment meravellós i m’omple d’esperança”.

Escrit per

Jonathan Minchin (14 juliol 2021)

    Responsable del projecte

    Isabella Tree & Charlie Burrell

    Col·laboradors

    Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de NatureFutures, un nou canal que mostra les innovacions en fauna, biodiversitat i ciència ciutadana i els biòlegs, enginyers, experts i voluntaris que hi ha darrere. l’Atlas of the Future es complau en col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en la creació d’aquest canal.

    Dóna suport a l’Atlas

    Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

    • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
    • Gràcies!
    Llicència Creative Commons

    Comentaris

     

    Porta'm a algun lloc
    Tanca
    Porta'm a algun lloc
    Tanca
    Llei de Protecció de Dades (LOPD).
    En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent.Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
    Tancar
    Sign up for our weekly newsletter