Dos achuar, un ‘gringo’, un alemany, dos quítxues i tres habitants de Quito van pujar a una canoa i van revolucionar el transport a l’Amazònia equatoriana.

El 28 de març de 2017, nou homes van pujar a una canoa impulsada amb energia solar i es van embarcar en un viatge de 1.800 quilòmetres des de Lago Agrio, al nord de l’Equador, fins al territori achuar, al sud. Volien travessar l’Amazònia equatoriana i parlar a la gent que trobessin pel camí sobre Kara Solar, un innovador sistema de transport fluvial que té com a centre la comunitat, la sostenibilitat i la cooperació.

La seva canoa va rebre el nom de Tapiatpia per la llegendària anguila elèctrica que apareix en els contes tradicionals del poble achuar. L’anguila Tapiatpia neda per transportar tots els animals del bosc damunt la seva esquena i permetre’ls viatjar per l’aigua a través de l’Amazones. Si creus que aquest és un esforç ambiciós per a una anguila solitària, has de saber que, de fet, anacondes, caimans, cocodrils, tortugues, serps, peixos i tots els animals del riu participen nedant junts i formant seients per als passatgers terrestres a la part posterior de la gegant Tapiatpia.

De la mateixa manera, els nou homes sabien que la canoa Tapiatpia no podria tenir èxit sense un esforç col·lectiu. És per això que han estat treballant juntament amb líders, enginyers, dissenyadors i empresaris de les comunitats indígenes durant anys per trobar una solució als problemes de transport als quals s’enfronten les persones que viuen a l’Amazònia.

Foto: Hana Begovic

Oliver Utne, fundador i coordinador general de Kara Solar, va explicar a l’audiència del TEDx Quito els debats interns que la qüestió dels viatges genera entre les comunitats indígenes amazòniques. Els achuar han viscut a la selva durant milers d’anys en connexió espiritual amb la natura i es consideren protectors de la selva i dels seus ecosistemes. Per una banda volen moure, comerciar i comunicar-se amb més facilitat, però per l’altra són molt conscients de la desforestació, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat que provoquen les carreteres als seus territoris. Els viatges fluvials són habituals en petites embarcacions anomenades ‘peque-peques’, però el combustible de les embarcacions, que es transporta en avió, és cinc vegades més car que a la capital, Quito, i té efectes devastadors en el medi.

Nantu Canelos, coordinador de Kara Solar en territori achuar i membre de la comunitat indígena Sharamentsa, ens va explicar que “la gent gran tenien la visió que les generacions més joves poguessin trobar oportunitats al seu territori sense comprometre els recursos naturals”.

Quan va sorgir la idea d’un vaixell amb energia solar, va ser com un somni col·lectiu. Com un ‘kara’, que en l’idioma achuar és la visió d’alguna cosa que està per venir, una intuïció que no pertany a ningú i pot ser compartida per tots. Després de moltes proves, l’equip de Kara Solar es va adonar que les canoes indígenes tradicionals eren les més apropiades per a ser convertides en vaixells elèctrics: la seva forma buida és lleugera i eficient, li cal molt poca energia i el seu sostre té prou espai per col·locar-hi una gran quantitat de cèl·lules fotovoltaiques.

Foto: Pablo Aberenga

L’aventura de la canoa Tapiatpi va ser un èxit i, des de llavors, Kara Solar ha connectat nou comunitats achuar situades al llarg de 67 km als rius Pastaza i Capahuari. La xarxa solar permet viatges més barats i totalment renovables, crea oportunitats per desenvolupar activitats comercials i obre el camí a l’intercanvi de coneixements, tecnologies i experiències.

Canelos parla de la manera en què Kara Solar va impactar en la vida comunitària a l’Amazones. “Els infants i els joves han estat els principals actors i beneficiaris del projecte”, ja que els permet participar en activitats esportives i culturals i viatjar amb seguretat: “Les canoes estan dissenyades per adaptar-se al riu i els seus canvis, quan entres pots deixar de pensar en els riscos de seguretat i pots gaudir del viatge i fer un glop de chicha de iuca [una beguda local tradicional]”.

Un transport millor també vol dir un millor accés a la salut, ja que els metges i curanderos poden viatjar entre comunitats de manera ràpida i gratuïta. Tot i que les comunitats van acordar reduir dràsticament els viatges a causa de la COVID-19, la pandèmia els va oferir l’oportunitat de redescobrir i compartir els remeis i tècniques curatives tradicionals.

Finalment, les canoes han jugat un paper important en la lluita pels drets territorials i contra la desforestació. Gràcies a aquest transport silenciós i eficient, les comunitats indígenes poden localitzar i denunciar més fàcilment la tala il·legal, que està tenint un impacte desastrós a la conca del riu Pastaza.

Foto: Pablo Aberenga

És possible que Kara Solar hagi aconseguit un canvi durador, però per davant queda un llarg camí (o un llarg riu). Les comunitats estan formant personal local i construint canoes amb energia solar per a l’ús personal, i l’equip de Kara Solar planeja expandir la xarxa navegable més enllà de l’Equador. Canelos està convençut que les canoes són només “un dels nous mitjans” que els indígenes utilitzaran per compartir els seus valors i coneixements amb el món i lluitar per la selva tropical.

En lloc de vaixells, Kara Solar sembla estar construint ponts. Utne, Canelos i el seu equip creuen que no hi ha solucions reals sense col·laboració i no es pot arreglar el clima i protegir el medi sense la saviesa i el poder dels pobles indígenes.

Foto: Pablo Aberenga.

AccióAtlas: Fes un donatiu per finançar els projectes d’investigació i educació de Kara Solar i uneix-te a la lluita per preservar l’Amazònia. Tothom és benvingut a visitar la comunitat i a amplificar les veus que demanen respectar i protegir la selva tropical.