Empatia i xarxes socials són les armes del Centre per a la Investigació dels Taurons per convertir els caçadors furtius en conservacionistes.

“Paso vora el 50% del meu temps a l’aigua”, diu Leonardo Sánchez, director del Centro para la Investigación de Tiburones de Venezuela (CIT) i del Caribbean Sharks Education Program. Ens explica això a través de Zoom, amb la imatge de fons d’un tauró balena, i sembla que ens està trucant des de les profunditats de l’oceà.

“No hi ha gaire gent que es preocupi pels taurons i és difícil trobar fons per a la seva investigació i la seva conservació”, diu. Són criatures incompreses amb mala reputació, ningú no vol ajudar els assassins ferotges que retraten les pel·lícules, i molts governs d’arreu del món encara no reconeixen que es troben en perill d’extinció, tot i que els taurons balena estan inclosos en la llista vermella d’espècies amenaçades de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

És el cas de Veneçuela, on els estrangers poden comprar aletes per uns centaus i després revendre-les per una fortuna al seu país d’origen com a delícies exòtiques o remeis per a la salut. Els caçadors furtius veneçolans poden obtenir 20 dòlars per 1 kg d’aleta de tauró, mentre que el salari mínim local és d’aproximadament 3 dòlars. És fàcil veure com les persones que viuen a les zones costaneres recorren a aquest comerç sagnant.

El petroli també és un problema. La idíl·lica àrea protegida de l’arxipèlag Los Roques de Veneçuela, on principalment opera el CIT, ha perdut el 17% dels seus manglars en els últims 10 anys a causa de la contaminació. És una tragèdia per a les cries de tauró que creixen protegides per les arrels dels manglars.

Hi ha més de 500 espècies de taurons al món.

L’equip del CIT es va adonar que, sense abordar el problema de manera integral i en col·laboració amb les comunitats costaneres, no hi havia esperança de salvar els taurons. “Com a científics i acadèmics, estàvem famolencs de publicacions. Però escriure articles no ajuda, només treballant amb persones pots marcar la diferència.”

Va ser llavors quan va néixer el Caribbean Sharks Education Program. El projecte treballa a diverses escales per crear consciència entre les comunitats costaneres sobre la importància de la conservació dels taurons i la biodiversitat alhora que proporciona als pescadors fonts alternatives d’ingressos.

“Ningú no vol ser caçador furtiu i fer mal als animals, però ha de fer-ho per raons econòmiques i ha de desensibilitzar-se per poder treballar”, explica Leonardo Sánchez. La vida d’un caçador furtiu també és dura, “has de passar nits fredes i humides a l’aire lliure i treballar en condicions dures i insegures, mentre evites els controls i fuges dels pirates i de les autoritats”.

L’equip de Sánchez va fer servir l’empatia per obrir complexos canals de comunicació. Van visitar comunitats pesqueres i van anar de porta a porta a parlar sobre els taurons i l’ecosistema, explicant com aquests animals són crucials per a la supervivència mateixa dels humans.

Els taurons ataquen peixos febles i malalts, dels que no voldries veure al teu plat. Limiten l’abundància de les espècies de les quals s’alimenten, mantenint una estructura saludable en els ecosistemes marins. També afavoreixen les praderies marines i tenen un paper important en el cicle del carboni: més taurons a l’oceà vol dir menys carboni a l’atmosfera. I el que és més important, poden valdre més vius que morts. Un viatge que acompanyi a turistes i bussejadors per observar els taurons pot costar fins a 150 dòlars.

Benvinguts al paradís del ‘baby shark’.

L’ecoturisme no és l’única alternativa a la caça furtiva. El Programa d’Educació sobre Taurons del Carib també posa els pescadors en contacte amb restaurants i mercats d’aliments d’alta gamma a la capital que paguen pel peix lleó vermell, una espècie invasora que causa danys considerables al Carib. I si un pescador allibera un tauró capturat, el Programa li reemborsa la xarxa destrossada.

El projecte funciona: no s’ha matat cap tauró a Los Roques en els últims 17 mesos.

No obstant això, no sempre és fàcil. El programa es va desenvolupar mitjançant prova i error. Al principi, l’equip va pensar que la por a les repercussions legals funcionaria millor i, en amenaçar els caçadors furtius amb denunciar-los a les autoritats, hi va haver comunitats senceres que els van donar l’esquena. Amb el panorama polític actual també esdevé perillós fer treballs de conservació en certes àrees. I la crisi veneçolana els va portar a perdre una gran quantitat de membres de l’equip que van haver d’emigrar o desplaçar-se (ara són només 3) i, amb ells, van marxar bons amics i molt de talent.

Sánchez manté l’esperança. El canvi cultural és el que més el motiva i eleva l’esperit de l’equip. Descriu com la major alegria del projecte aquest “moment bombeta” en què un membre de la comunitat comprèn la importància dels taurons en l’ecosistema. Els joves són més conscients de l’entorn que les generacions més grans, ens diu, i aporten molta energia.

Conservacionistes, joves i adults, es reuneixen per salvar els taurons.

Fins i tot durant la pandèmia, van seguir plantant manglars a casa i publicant sobre taurons a les xarxes socials. El Programa va utilitzar les xarxes per ajudar els joves a passar de la caça furtiva a la influència, el que “els dóna un sentit de propòsit, d’haver-se tornat importants en fer alguna cosa útil”. Alguns consideren que participar en el Programa i el moviment de conservació de taurons és “el més important que han fet en la seva vida”.

Alhora, les seves xarxes socials promouen la responsabilitat dels pescadors, que no volen seguir associats a la caça furtiva, i estan canviant gradualment la reputació dels taurons. Peixos extremadament intel·ligents, els taurons balena sovint busquen activament els humans quan estan ferits i poden acostar-se a un vaixell amb l’esperança que les persones els ajudin a treure un ham o desempallegar-se d’una xarxa. Ara hi ha moltes persones que saben que no han d’entrar en pànic, i envien fotografies al Programa amb regularitat per ajudar-los a etiquetar els taurons.

Sánchez creu que salvar els nostres oceans pot ser un dels desafiaments més grans del nostre temps, però és factible si unim les nostres forces i ens en fem tots responsables. “Si pogués demanar una cosa a les persones que viuen a les grans ciutats és que sempre revisin la història que hi ha darrere del que estan comprant i deixin de consumir plàstics d’un sol ús. Les escombraries sempre acaben a l’oceà.”

Fes feliços en Leonardo i l’oceà i desfés-te del plàstic d’un sol ús.

AccióAtlas: Aquest programa sempre busca voluntaris i turistes que vulguin observar taurons a l’entorn paradisíac de Los Roques. Segueix el CIT a les xarxes socials (IG | FB) i difon el projecte.