Coneix els guardians dels boscos

If Not Us Then Who?
Estats Units (Santa Mònica)

‘Si no som nosaltres, llavors qui?’ Aquesta és la pregunta que es fan les poblacions indígenes d’alguns dels principals boscos del món davant la necessitat de protegir el seu hàbitat natural   – i, com a conseqüència, el planeta – de la creixent desforestació i els efectes del canvi climàtic. I aquesta és també la pregunta que ens formula l’organització nord-americana sense ànim de lucre If Not Us Then Who?

Si vols entendre la seva feina, inverteix uns minuts a la videoteca del seu web. És un viatge pels principals boscos del món! Des del Perú fins al Panamà, passant per La Índia o Indonèsia, aquestes peces audiovisuals ens permeten endinsar-nos en el dia a dia de les comunitats indígenes que habiten aquests boscos, i que són essencials per la seva supervivència. Benvinguts i benvingudes a la selva!

If Not Us Then Who? produeix aquests curtmetratges conjuntament amb les comunitats indígenes. La idea és mostrar l’impacte emocional que la lluita per la preservació dels boscos té en alguns dels seus membres. Desprès, els propis grups locals i representants regionals poden utilitzar aquestes peces per fer campanya. Per la seva banda, l’equip de distribució d’If Not Us Then Who? comparteix els vídeos, juntament amb documentals de temàtiques similars, amb audiències d’arreu del món per incrementar la consciència sobre els perills que amenacen aquests grans boscos i els que hi viuen.

L’organització s’inspira en el discurs de l’activista climàtic filipí Yeb Saño durant la COP 19 (Varsòvia, 2013): “Qui aturarà aquesta bogeria del canvi climàtic? Si no som nosaltres, llavors qui? Si no ho fem ara, quan?”. Un any més tard, a la Cimera del Clima de les Nacions Unides a Nova York, Paul Redman, que s’havia pres la pregunta al peu de la lletra, donava a conèixer If Not Us Then Who?

Aconseguir els objectius de l’Acord sobre el Canvi Climàtic de París, – per exemple, zero emissions de CO2 per al 2050 -, depèn, en bona mesura, de la salut dels boscos, que absorbeixen i emmagatzemen part de les emissions de CO2. En aquest sentit, els pobles indígenes són els seus millors guardians i, tal i com afirma Sophia Cheng, cap de comunicació de l’organització, “son una solució contra el canvi climàtic que ja està funcionant”.

Tot i que la temàtica dels vídeos gira al voltant del canvi climàtic i la desforestació, el focus es posa en l’aspecte humà. “Utilitzem el cinema per aconseguir que els occidentals empatitzin amb persones amb un estil de vida completament diferent al nostre”, explica la Sophia. “Potser costa identificar-se amb algú per qui el seu dia a dia depèn dels boscos, però és fàcil fer-ho amb una mare preocupada perquè no pot portar els seus fills a l’escola o amb una nena que ha perdut el pare. Sovint produïm pel·lícules en col·laboració amb organitzacions dedicades a la investigació i combinem dades científiques i estadístiques, que s’adrecen a la nostra part racional, amb històries humanes, que apel·len a les emocions”.

Un altre aspecte rellevant del projecte és que s’ensenya als nadius a utilitzar la càmera perquè siguin ells mateixos els que expliquen la seva història. Això permet un relat més autèntic. “Quan comencem a treballar amb un grup local per fer una pel·lícula, mai no saben quina serà la història. No es tracta d’agafar allò que t’interessa i marxar. Tampoc utilitzem veu en off. Aquest procés és tant un exercici de narració com de confiança”, afirma la Shopia.

Per ella aquesta és la màgia del projecte: “La satisfacció d’aquesta feina ve quan som capaços de generar confiança i d’establir relacions íntegres amb els nostres companys indígenes. Això té un impacte real en aquestes comunitats i els permet explicar les seves pròpies històries”.

En el següentnvídeo sobre la cultura embera teniu un exemple de la implicació dels nadius en la construcció del relat:

Explicar històries és, segons la Sofia, una forma de creativitat oberta a tothom, que ens pot ajudar a crear un futur millor: “La creativitat i la capacitat de contar històries són fonamentals per entendre qui som, d’on venim í i què podem fer per canviar les coses. De fet, per moltes cultures indígenes, narrar històries és essencial. A més, la creativitat es bàsica per fer la transició del sistema industrial mecanicista al post-industrial. A Occident, la creativitat es veu com una cosa que bé es té o bé no es té. Nosaltres desafiem aquesta creença per construir ponts entre diferents cultures”.

Ara que If Not Us Then Who? ha establert relacions amb comunitats de tot el món, la idea és incrementar la formació dels indígenes perquè segueixin fent pel·lícules. Però, per la Sophia, són les converses sobre aquests films el que realment promourà el canvi: “Esperem tenir milers de persones curioses disposades a veure les pel·lícules, a desafiar els directors, fer-los-hi preguntes i conversar amb ells. Això és el que realment m’emociona”.

Acció Atlas: dóna una ullada a la videoteca o organitza una projecció per difondre aquest projecte.

AtlasChart ► If Not Us Then Who? és un dels tres projectes preferits de Hip Hop Caucus.

Foto principal: Maegan Gindi

Escrit per

Becca Warner (26 novembre 2018)

Biografia

Amant de la natura tant com de les paraules. Estratega i copywriter freelance especialitzada en persones i empreses preocupades pel futur. Li agrada tant llegir que ho fa fins i tot mentre camina.

Responsable del projecte

Paul Redman, fundador

Col·laboradors

If Not Us Then Who? ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un projecte de storytelling que situa en el mapa projectes culturals i creatius amb vocació social, i als artistes, col·lectius i col·laboradors que hi ha al darrere.

Atlas of the Future està molt satisfet de contar amb la col·laboració del Goldsmiths Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship i del British Council Creative Economy.

Cándido Mezúa, líder d'una tribú de Panamà, en una manifestació a la Cimera del Clima a San Francisco el 2018

Javier Kinney, director de governança de la tribu Yurok

Drons | Foto: Jaye Renold

Diana

Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Què?
Temes
Altres temes
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar