I si la compravenda de roba fos il·legal? Què en diríeu d’un món en el qual els tints sintètics estiguessin prohibits? I si fer la bugada fos com baixar al bar?

Aquests mons imaginaris són els que l’Amy Twigger–Holroyd, professora associada de Moda i Sostenibilitat a l’Escola d’Art i Disseny de la Universitat de Nottingham Trent, anomena Fashion Fictions. Són la base d’un projecte d’investigació que convida la gent a imaginar com podria (i probablement hauria de) ser el món de la moda.

La manera com comprem i portem la roba està tan ben establerta, i la indústria de la moda és tan poderosa, que és fàcil que els nostres cervells es topin amb un obstacle quan pensem en maneres de canviar això de manera significativa. Com diu l’Amy: “El bagatge i les suposicions d’on som ara no donen per anar gaire lluny”.

Investigant com seria la vida en un món on la roba no es pogués comprar ni vendre. Fotografia: Amy Twigger Holroyd.

Per fomentar idees que poguessin crear alguna cosa més que un canvi gradual, va decidir crear un espai on tot fos possible. “Calia una manera de pensar que preguntés: ‘si féssim les coses de manera totalment diferent, què podríem fer? I no ens preocupem per com arribar-hi, com a mínim de moment.”

Així que l’Amy va reunir un grup de col·legues per preguntar-se precisament això. Adoptant una visió que podria considerar-se una mena d’efecte papallona al revés, van imaginar el que podria ser un món modern diferent per a la roba, i després van rastrejar les arrels a través del temps fins a una conjuntura històrica imaginada en què el món imaginat “es va separar” del real.

Des del 2020, l’Amy ha organitzat tallers físics i en línia amb estudiants, acadèmics, experts de la indústria de la moda i persones del carrer. La web de Fashion Fictions mostra ara més de 150 mons imaginats per persones d’arreu del món.

En aquest multivers de la moda hi ha un món on la fi d’Internet porta les marques de moda a vendre roba a través del teletext; un altre en què Caroline Lucas es converteix en primera ministra i inspira tota una generació a crear un Mardi Gras amb temàtica de bolets; i un altre en què l’abundància d’ovelles urbanes es converteix en una font de llana per crear nous estils de moda hiperlocal.

Imatge promocional creada per representar un món on els adults només poden posseir deu peces de vestir. Prototip de Gillian Allsopp, Kate Harper, Johnny O’Flynn i un quart col·laborador de Fashion Fictions, basat en una ficció de Wendy Ward. Fotografia: Jade Bramley.

“Són els més divertits els que realment atreuen la imaginació”, afegeix Amy. “Quan els escric, aposto pel que em fa riure. Animo la gent que faci el mateix: és un bon senyal que vas en una direcció inesperada.”

I encara que tot sigui possible en aquestes noves fronteres de la moda, els mons s’han d’ajustar a alguns criteris importants: han de ser possibles, més que no pas futurs especulatius; ser positius, no distòpics; explorar la cultura més que no pas la tecnologia; fixar-se en l’ús, no en la producció; i, sobretot, anar més enllà del que sembla possible avui.

Imaginar mons és només el primer pas; el segon és crear-los. Alguns participants dels tallers han convertit els seus mons en una realitat en embarcar-se en la segona fase: crear prototips d’objectes visuals i materials que donin vida al seu món. Per exemple, per al Món 111, on la roba és utilitària i l’estil personal es comunica, en canvi, a través de diverses formes d’art corporal, els estudiants de la LASALLE College of the Arts van crear roba funcional i transparent. I per al Món 7, en què el pla de roba utilitària de la Segona Guerra Mundial va continuar, es va ampliar i es va convertir en una font d’orgull, els estudiants de la Universitat de Nottingham Trent van crear un prototip de “Civil: revista d’estil i sostenibilitat”.

Peces expressivament transparents per al Món 111, creades per estudiants de la LASALLE College of the Arts.

Els participants han descrit no només la sensació que les seves ments s’han obert al que pot significar la sostenibilitat, sinó també sobretot en el cas dels estudiants, que els ha ajudat a alleujar algunes de les seves preocupacions sobre el medi ambient. “Els estudiants comencen a estudiar moda i teixits”, explica l’Amy, “i ràpidament s’adonen que és una de les indústries més terribles pel planeta. Si estan conscienciats amb l’ecologia –com passa cada cop més–, es troben en una situació realment difícil, tant emocionalment com professionalment. Però han descrit aquest procés imaginatiu com una manera de tirar endavant i alleujar la seva ansietat ecològica.”

Per fer realitat els seus mons, alguns participants han passat a la tercera fase: viure com si aquell món fos real. l’Amy els anomena projectes de “vestimenta quotidiana”. Un grup va introduir a la seva vida quotidiana un món en què estan prohibits els tints sintètics, vestint tots els dijous durant sis setmanes amb roba sense tenyir o tenyida de manera natural.

Al Món 2, els tints químics estan prohibits des de fa cinquanta anys. Prototip de Jayne Childs, Sarah Gotheridge, Amanda Langdown i Anushka Tay, basat en una ficció d’Amy Twigger Holroyd. Fotografia: Amy Twigger Holroyd..

L’Amy se centra ara a organitzar tallers que portin els mons a les fases 2 i 3, perquè més persones puguin crear, viure i respirar aquests universos de moda paral·lels. Alguns projectes de “vestimenta quotidiana” s’obriran perquè qualsevol hi pugui participar, i es coneixeran com a projectes de “vestuari obert”.

L’objectiu final és, per descomptat, que els mons imaginats s’obrin pas en el nostre. “M’encantaria que alguns dels mons inventats i les pràctiques que hem ideat agafessin impuls i esdevinguessin una cosa real, una cosa a la qual la gent volgués unir-se. El somni és que algunes d’aquestes pràctiques i cultures subversives de la moda aconsegueixin arrelar.”

Al Món 50, la gent cus firmes a la roba dels altres com a senyal de connexió social. Prototip de Ruhee Das Chowdhury, Leah Das i Tamar Millen, basat en una ficció de Matthew Crowley. Fotografia: Sanket Haribhau Nikam.

I, per descomptat, el mateix acte d’imaginar pot suscitar noves maneres de pensar que existeixin més enllà dels tallers, més enllà fins i tot de la indústria de la moda. “No es tracta realment del que s’imagina”, diu l’Amy, “sinó del procés d’imaginar”. Aquesta obertura, aquesta sensació de possibilitat. Fa que la gent prengui consciència i es qüestioni les coses. Això és el que pot portar la gent a comportar-se de manera diferent, perquè els dóna la motivació i el desig.”

És així com les ficcions imaginades poden contribuir més poderosament a fer que el moviment de la moda postcreixement s’orienti cap a l’ús de roba que reconegui plenament la capacitat de la Terra per mantenir la vida. Somiar és el primer pas per fer.

AccióAtlas: Posa’t el barret de la imaginació, crea i presenta un món, o informa’t sobre com unir-te a un taller de Fashion Fictions.

Coneixes un projecte que estigui transformant el sector de la moda? Envia’l aquí i el divulgarem a l’Atlas.

Imatge de capçalera: Una representació de la vida al Món 1, on la compra i la venda de roba són il·legals. Prototip de Kerry Gibson, Barbara Brownie i Allison Leach, basat en una ficció d’Amy Twigger Holroyd. Fotografia: Amy Twigger Holroyd.

Obsessionada amb la natura, l'entorn urbà i les paraules. Estratega i escriptora ‘freelance’ per a organitzacions que es preocupen pel futur. Sovint llegeix mentre camina.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de FashionFutures, un nou canal de continguts que localitza sobre el mapa el treball de les persones que transformen el sector de la moda: dissenyadors, artesans, innovadors socials, educadors, líders comunitaris i comunicadors. Atlas of the Future es complau a associar-se amb Makerversity, amb el suport de The J J Charitable Trust i la seva xarxa d’amics de la moda.